És necessari accelerar l'aplicació de l'amnistia
Després del pronunciament de l'advocat de la Unió Europea a favor de l'amnistia és d'esperar que en les pròximes setmanes el TJUE dictamini en el mateix sentit i doni així un impuls definitiu a la seva aplicació. Perquè la realitat és que 522 dies després de l'aprovació de la llei, el ritme de la seva aplicació resulta exasperant a causa de les maniobres dilatòries no només del Tribunal Suprem contra els principals líders, sinó de molts jutges contra diferents encausats.
Resulta així especialment curiós que el primer col·lectiu a beneficiar-se de forma massiva de l'amnistia fos el dels policies encausats per maltractaments o ús excessiu de la força. Fins a 164 agents han estat ja amnistiats. No va ser fins al maig passat, que són les últimes dades del recompte d'Òmnium, que el nombre d'activistes amnistiats va superar el de policies, amb 178. Segons les dades de l'entitat, de les 726 persones amb causes penals i del Tribunal de Comptes només s'ha amnistiat aquestes 178, mentre que hi ha hagut 49 arxivaments i 9 absolucions. En 35 casos les peticions d'amnistia han estat directament denegades, en 48 s'està pendent de la resposta d'Europa, en 75 encara no hi ha hagut cap resposta i, atenció, en 332 no hi ha constància que s'hagi començat a tramitar l'amnistia. En el cas de les persones amb sancions administratives, bàsicament multes, només s'ha amnistiat 21 casos de 884.
Aquestes xifres demostren que la justícia espanyola arrossega els peus en aquesta qüestió i, llevat d'excepcions, la majoria de jutges segueixen l'exemple del Tribunal Suprem, que està intentant torpedinar l'aplicació de l'amnistia amb tota mena de maniobres dilatòries. Per això és tan important el pronunciament de dijous de l'advocat general de la UE. Perquè quan els seus arguments estiguin en una sentència del TJUE, el Suprem i la resta de jutjats es quedaran sense arguments, ja que haurà quedat acreditat que l'amnistia no és només constitucional, com va dictaminar el mateix TC, sinó que no contradiu la legislació ni els valors de la Unió Europea (al contrari, perquè l'advocat general va parlar de "context real de reconciliació política").
L'aplicació total de l'amnistia és necessària per posar fi al patiment de centenars de famílies que fa pràcticament una dècada que viuen amb una espasa de Dàmocles al cap i per acabar de normalitzar la vida política catalana. En aquest sentit, el retorn de Carles Puigdemont, que es podria produir la primera meitat de l'any vinent si tant el TJUE com el TC fan la feina, marcarà un abans i un després i posarà fi a una situació injusta, tant per a ell com per al seu partit.
També és cert que l'aplicació total de l'amnistia suposaria una derrota per als sectors de la magistratura espanyola que porten des del 2017 atorgant-se un paper que no els pertoca en un sistema democràtic. La política s'ha de fer als Parlaments i no als jutjats. Tant de bo la justícia europea ho acabi de certificar.