Osona: indústria pròspera i polvorí social
BarcelonaDes de l'any 2019, el valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmica d'un territori– de la comarca d'Osona ha crescut un 7,1%. Un ritme molt superior al de la mitjana catalana (2,7%) i només superat per la Garrotxa (8,4%) i el Gironès (7,3%), segons l’últim Anuari econòmic comarcal del BBVA. Aquest progrés econòmic es deu en bona part a la puixança de la indústria càrnia, que compta amb gegants del sector. Es calcula que als escorxadors de la comarca se sacrifiquen uns 30.000 porcs al dia, una feina que, tot i que sembli mentida, encara es fa de manera bastant manual, i per això a Osona hi ha una forta demanda de mà d'obra que bàsicament aporta la població estrangera, bàsicament subsahariana. Així, si el 2015 tres de cada deu treballadors eren estrangers, ara són sis de cada deu.
L'ARA ha volgut comprovar in situ si a la comarca, que en els darrers anys ha anat ampliant la capacitat dels escorxadors, hi ha hagut algun tipus de planificació per acollir els milers de treballadors estrangers que s'hi han instal·lat. I la resposta és desoladora. Com si ningú hagués previst que caldria habitatge, transport públic i serveis socials per a totes aquestes persones que fan funcionar cada dia els escorxadors i les indústries auxiliars. Hi ha hagut una manca alarmant de planificació per part de l'administració, que ara fa que treballadors que cobren 1.800 euros al mes hagin de viure en una tenda de campanya o en habitacions minúscules. Ningú va preveure tampoc que aquests treballadors no viurien al costat de l'empresa i que necessitarien moure's per arribar-hi, de manera que ara floreix tota una economia submergida al voltant del transport. Per no parlar dels serveis socials que tensionen els municipis.
Els alcaldes han d'afrontar sovint en solitari, i sense saber tampoc què fa l'alcalde del costat, situacions que els sobrepassen i que han derivat en un autèntic polvorí social. Alguns ja s'han apuntat de forma desacomplexada al discurs antiimmigració de l'extrema dreta, que s'espera que viurà un gran augment a les pròximes eleccions. Osona, però, és l'exemple paradigmàtic d'allò que els immigrants fan la feina que els autòctons no volen fer. La indústria càrnia és un gran negoci, però també té moltes externalitats negatives, ecològiques –com el problema que suposen els purins, per exemple– però també socials, que ha de suportar al territori.
El que no es pot fer, però, és apostar per un model de creixement que necessita mà d'obra estrangera i després no preveure les conseqüències que això tindrà. Se'n diu planificació estratègica, i vol dir que si una empresa ha de doblar o triplicar el nombre de treballadors, algú ha de pensar on viuran, com hi arribaran, a quina escola aniran els seus fills, etc. Aquesta és una responsabilitat molt compartida entre les mateixes empreses, els ajuntaments, la Generalitat i l'Estat, cadascú en l'àmbit de les seves competències. No fer-ho, i ara mateix no s'està fent, pot tenir conseqüències nefastes per a la convivència, la cohesió social i, a llarg termini, per a la mateixa economia de la comarca.