16/01/2022

Contra els privilegis i l'opacitat del Parlament

2 min
Pere Aragonés al Parlament durant un debat de política de general

BarcelonaUna de les funcions del periodisme és fer públic allò que algú pretén amagar i que és d'interès de la ciutadania. En els darrers anys l'administració pública ha avançat molt en termes de transparència, i avui dia es pot obtenir amb un sol clic molta informació que abans era inaccessible, com ara sous de directius, informació sobre concursos públics o l'agenda oficial dels polítics. Per això sorprenen tant les resistències que ha trobat l'ARA per publicar una informació que hauria de ser transparent: els sous complets del personal funcionari del Parlament i, en concret, la situació laboral de 21 persones acollides a un règim que els permet cobrar el salari gairebé de manera íntegra sense treballar.

Han passat nou mesos des que l'ARA va fer la primera petició oficial per tenir accés a la informació, i ha calgut que fins a dues vegades l'òrgan de transparència del Parlament donés la raó al diari perquè, finalment, hàgim obtingut totes les dades. I un cop analitzades, es veu que aquest obstruccionisme tenia una raó de ser: s'intentava amagar una situació de privilegi de què gaudeixen un seguit de treballadors públics, que cobren, òbviament, de l'erari públic. En efecte, la investigació de l'ARA revela que el Parlament destina cada any 1,7 milions d'euros a pagar sous de 21 excàrrecs que ja no hi treballen. Alguns d'aquests salaris, comptant el sou base, els complements i els triennis, poden pujar a més de 150.000 euros anuals, més del que cobra el president de la Generalitat.

Com s'ha pogut arribar a aquesta situació? Doncs gràcies a una fórmula anomenada "llicència per edat", que es va posar en marxa durant el temps que Ernest Benach (ERC) era president i Ramon Camp (CiU) i Higini Clotas (PSC) vicepresidents de la cambra, i que permet als treballadors del Parlament que arribin als 60 anys acollir-se a un règim que comporta que puguin cobrar el sou pràcticament íntegre sense haver de treballar fins que facin els 65. Durant aquests 5 anys, aquestes persones cobren el sou i continuen acumulant triennis (que augmenten el sou un 5% cada tres anys). I a sobre abans de jubilar-se poden rebre una prima consistent en una part del seu sou anual. El fet que hagi costat tant obtenir la informació és la prova que a dins del Parlament es tenia consciència que la ciutadania difícilment ho entendria. I amb tota la raó. ¿Com s'explica aquest malbaratament quan falten recursos per reforçar el sistema sanitari i l'ensenyament? ¿Com no volen que creixi la desafecció cap a les institucions amb casos d'abús com aquest?

Arran de la investigació de Núria Orriols i la secció de Política, l'actual mesa del Parlament –presidida per Laura Borràs– ha introduït canvis en el sistema de llicència per edat perquè no sigui tan escandalós i els beneficiaris almenys hagin de treballar unes hores. Això sí, aquest canvi no s'aplicarà a les 21 persones que hi estan acollides actualment. En aquest cas l'escàndol és doble: pel sistema de retribució en si i, sobretot, per l'intent d'obstaculitzar una investigació periodística per part de la institució que, sobre el paper, representa el poble de Catalunya.

stats