Una purga a l'exèrcit dels Estats Units
Des que Pete Hegseth va ser nomenat secretari de Defensa dels Estats Units, un nom que després canviaria a secretari de Guerra, ha destituït més d'una dotzena d'alts càrrecs militars, entre els quals diversos generals de quatre estrelles. L'últim cas s'ha produït aquest mateix divendres, quan Hegseth ha forçat la jubilació anticipada del cap de l'estat major de l'exèrcit de terra, Randy George, just en plena guerra de l'Iran. Però és que la purga de Trump i Hegseth a l'exèrcit ve de molt abans, del principi del seu mandat, de manera que han acabat configurant una cúpula militar a mida.
El primer a caure va ser el general de les forces aèries Charles Q. Brown, que també era el cap de l'estat major conjunt; van seguir l'almirallessa Lisa Franchetti, la primera dona a dirigir la marina; el general James C. Slife, vicepresident de les forces aèries; així com els principals assessors jurídics de l'exèrcit de terra, la marina i les forces aèries. Poc després, tots van ser substituïts per noves figures, com Dan Caine, que ara és la màxima autoritat militar després de Hegseth i Trump. Malgrat tot, l'estat major conjunt ha mostrat certa independència i s'ha filtrat que va aconsellar no iniciar l'atac a l'Iran.
Quan es parla de purgues militars és bastant habitual referir-se a la que va dur a terme Stalin a la Unió Soviètica als anys 30, un fet que tots els historiadors coincideixen que va resultar nefast en el moment de la invasió nazi de 1941. Analistes de defensa nord-americans assenyalen que ara l'exèrcit dels Estats Units podria estar pagant a l'Iran el preu de totes aquestes destitucions, ja que s'hauria deixat perdre experiència i intel·ligència militar. L'exèrcit dels Estats Units afronta ara un dels reptes més importants de la seva història recent, que és com conviure amb un president que menysprea els informes d'intel·ligència i, segons diu ell mateix, es deixa guiar pel seu instint. El curs de la guerra, però, ha deixat bastant clar que hi ha hagut una gran manca de planificació estratègica i que ara Trump i Hegseth són en un atzucac.
Mentrestant, els darrers dies també s'han produït destitucions en altres àmbits del govern dels Estats Units. Primer va ser la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, responsable de les deportacions d'immigrants, i ara Pam Bondi, la fiscal general –un càrrec que s'assimila al de ministre de Justícia–, que no hauria fet prou esforços per tapar l'escàndol dels arxius d'Epstein. La premsa nord-americana vaticina que els pròxims dies hi podria haver encara més destitucions de càrrecs sensibles. Tot plegat palesa el nerviosisme que regna a la Casa Blanca, amb els índexs d'aprovació del president per terra per la pujada de preus que ha comportat la guerra i amb les eleccions de mig mandat, les midterm, a l'horitzó.
El perill és que un Trump acorralat encara podria ser més perillós. Tant per al món com per als mateixos Estats Units.