La responsabilitat d'Illa i Junqueras
BarcelonaÉs una evidència que Catalunya necessita tenir, després de dues pròrrogues, uns pressupostos nous. I també és una evidència que les estratègies negociadores del PSC i ERC per arribar a un acord havien acabat en un atzucac. Amb la decisió del Govern de retirar el projecte de pressupostos (un gest que no s'havia donat mai en la política catalana) i l'anunci d'ERC que accepta negociar-los sense línies vermelles, la situació s'ha desbloquejat i s'albira un possible acord abans de l'estiu.
La virtut de tota negociació és trobar el mínim comú denominador o, en aquest cas, aquell punt que permet dir als dos actors que han guanyat més que han perdut. Salvador Illa haurà de passar el tràngol de celebrar un consell executiu extraordinari per retirar el projecte, però obté el que no tenia fa uns dies, que és la perspectiva certa de poder aprovar els comptes. Per la seva banda, Oriol Junqueras pot treure pit d'haver obligat el PSC a fer marxa enrere, però també s'ha hagut de moure i admetre que potser no era bona idea fer dependre totalment els pressupostos catalans d'un gest d'un govern espanyol que està en mode supervivència després de veure com la dreta arrasa a les diferents comunitats autònomes on s'han celebrat eleccions.
És una bona notícia, doncs, que la política catalana depengui només dels actors catalans. Això sí, el PSC haurà de convèncer ERC que està compromès amb la idea que Catalunya pugui recaptar tots els impostos. I demostrar-ho amb fets, no només amb paraules. La resistència d'ERC a aprovar els pressupostos neix precisament de la sospita que els socialistes catalans no estan interessats en obrir aquest front amb l'Estat i que consideren que és una batalla molt difícil, per no dir impossible, de guanyar. Però el cert és que la novetat històrica que incloïa l'acord d'investidura era precisament la recaptació de l'IRPF per part de l'Agència Tributària Catalana, un extrem que va ser avalat pel PSOE. I el president Illa sempre repeteix que ell compleix el que pacta.
Ara bé, la rapidesa dels canvis socials i econòmics que està experimentant Catalunya en els últims anys, a més de la incertesa que genera el context internacional, fa que sigui imprescindible comptar amb la palanca més important que pot tenir una administració pública, que són els pressupostos. Els negociadors dels dos partits han de posar ara fil a l'agulla, agafant com a base els grans números que ja ha presentat el Govern, per decidir amb precisió on s'ha de destinar cada euro. Ja sabem que tant la sanitat pública com l'educació necessiten augments importants de pressupost, però també cal donar un impuls definitiu a les polítiques d'habitatge i reforçar la protecció de la llengua catalana, per posar només dos exemples més.
Ara mateix no hi ha majories polítiques operatives al país que no passin per aquests dos partits, PSC i ERC, i és responsabilitat seva bastir acords per fer funcionar el país i superar el bloqueig. I en algunes batalles concretes, com per exemple el finançament, també seria benvinguda l'ajuda del principal partit de l'oposició.