Una resposta enèrgica a l'agressió energètica de Putin
El flanc energètic de la guerra d'Ucraïna és essencial. Putin ho sap i està jugant fort: és la seva gran carta econòmica. El tall del subministrament de gas a Polònia i Bulgària per haver-se negat a pagar amb rubles és l'últim pas de l'ofensiva del Kremlin contra l'Europa que dona suport a Kíiv. Estava cantat que aquesta agressió energètica es produiria. La UE ha d'actuar a l'altura de l'agressió, amb contundència i unitat, minimitzant cada cop més els pagaments pel gas i el petroli russos, com ja s'ha fet amb el carbó. Cal veure fins on està disposada a arribar. Igual que els dos països que ja no reben gas rus, Alemanya, Àustria, Itàlia, Hongria i Letònia també en depenen fortament. En tot cas, la resposta energètica de la UE ha de ser enèrgica i creïble. I hauria de tenir dos temps: el curt termini i el mitjà termini.
A curt termini, màxima solidaritat i coordinació amb els països inicialment afectats –a ningú se li escapa que rere Varsòvia i Sofia en poden arribar d'altres– per fer inútil el xantatge rus. Aquí ha d'entrar en joc, per exemple, la carta del gas liquat nord-americà o el de Qatar. I d'entrada, esclar, seran crucials les reserves nacionals de gas, que en el cas polonès sembla que són suficients per aguantar com a mínim un mes i mig i, si les temperatures acompanyen, encara més. A mitjà termini, toca avançar sense dilacions cap a una transició energètica que potenciï fonts que siguin renovables –la crisi climàtica tampoc no espera– i que no facin Europa dependent d'altres potències, especialment de Rússia, però no només. En aquest terreny, tots els territoris continentals han d'assumir la seva responsabilitat i la seva disponibilitat. Països com França han optat per les nuclears com a mal menor. Als llocs on, com a Catalunya, hi ha un clar potencial eòlic i solar, toca arremangar-se i anar a totes en aquesta direcció. El mateix val per a Espanya, que a més hauria de tenir cura de mantenir segura l'entrada del gas algerià, cosa que increïblement ha posat en perill amb l'afer del Sàhara. D'altra banda, el fet que ara Brussel·les hagi permès que Espanya i Portugal puguin posar límit al preu del gas al voltant dels 50 euros/MWh durant un any per abaratir el preu de la factura de la llum és una mesura de solidaritat que trenca temporalment la unitat de mercat continental i s'inscriu en aquest delicat context de guerra energètica. Es tracta de no posar en perill la recuperació econòmica en aquests dos països del sud.
"L'era dels combustibles fòssils russos [gas, carbó i petroli] a Europa s'ha acabat", ha sentenciat Von der Leyen, una declaració que no hauria de quedar-se en el terreny fàcil de la mera retòrica (Atenció! Algunes companyies europees ja han començat a saltar-se la prohibició de Brussel·les de pagar en rubles per vies indirectes). Si ens fem trampes, Putin se'n sortirà: ara mateix el boicot econòmic a Rússia és una necessitat imperiosa que cal convertir en una oportunitat energètica. La guerra d'Ucraïna també es juga decisivament en la geopolítica del gas i del petroli.
