La revolució en la lluita contra el càncer
L'any 2018 es va concedir el premi Nobel de medicina al científic japonès Tasuku Honjo i al nord-americà James P. Allison pels seus estudis sobre la immunoteràpia contra el càncer. Les seves investigacions vam començar a finals dels vuitanta i els noranta del segle passat, però aquella recerca bàsica del principi ha donat els seus fruits i avui la immunoteràpia és una teràpia fonamental en la lluita contra aquesta malaltia –o malalties, perquè de càncers n'hi ha de molts tipus–, que l'any passat va provocar prop de 17.000 morts a Catalunya.
L'augment de l'esperança de vida de la nombrosa generació boomer fa que cada cop vegem més malalts de càncer, ja que és una malaltia en part lligada a l'envelliment. Això farà que resulti difícil veure disminucions en el nombre de casos en xifres absolutes, però el cert és que en aquesta darrera dècada hi ha hagut grans avenços en la lluita contra el càncer. No sols pel que fa a la mortalitat sinó també a la qualitat de vida dels malalts. Juntament amb altres teràpies, això és així gràcies a la introducció de la immunoteràpia entesa com qualsevol tractament que estimula el sistema immunitari perquè distingeix les cèl·lules tumorals i les ataca. Pensem que l'any 2015 només hi havia 73 pacients a Catalunya que rebien aquest tractament, i el 2024 ja en varen ser 6.387, un 17,81% del total de malalts. El nombre ha crescut exponencialment la darrera dècada i es preveu que aquest any se superin àmpliament les xifres de l'any passat. De fet, fa poc menys d'una dècada que està incorporada a la cartera pública de salut i ara mateix ja hi ha 68 tractaments disponibles per tractar fins a divuit tipus de càncer diferents. Això ha permès millorar els pronòstics i, en alguns casos, cronificar la malaltia.
No tots els tipus de càncer admeten aquesta opció ni tampoc funciona en tots els malalts. En molts casos, la majoria, encara s'han de fer servir els tractaments tradicionals com la quimioteràpia i la radioteràpia, o s'han de combinar, però la recerca continua i cada cop hi ha més avenços. L'avantatge d'aquests tractaments nous, entre els quals també hi ha els epigenètics, és que no tenen tants efectes secundaris, tot i que també en tenen, i permeten que en general els malalts puguin portar una vida relativament normal mentre fan el tractament. Això sí, són cars. Els darrers anys la despesa oncològica a Catalunya s'ha triplicat, i un de cada cinc euros d'aquests recursos es destina, precisament, a immunoteràpia.
Els recursos són finits i per això també és important que hi hagi una bona part de despesa dedicada a la prevenció –que evita malalties i redueix la despesa comuna a la sanitat pública– i també a la recerca, ja que la millora i el perfeccionament dels fàrmacs també permet abaratir aquests tractaments. Encara hi ha molt camí per recórrer en el terreny de la recerca per guanyar aquesta guerra contra el càncer, en la qual els científics i els equips mèdics especialitzats van sumant cada cop més batalles guanyades. Per això és fonamental mantenir el suport públic i privat a la recerca científica, que és llarga i a vegades costosa, i ens hem de felicitar que a Catalunya hi hagi centres de prestigi mundial en aquest sentit. Com a societat hem d'animar-los i entendre que una descoberta d'avui que potser no acabem d'entendre pot ser clau per curar malalties d'aquí quinze o vint anys.