Sant Jordi 2022: Catalunya no està fracturada

Sant Jordi és una festa que sempre s'ha resistit a deixar-se instrumentalitzar. Aquest és un dels seus grans atractius: és de tothom i cadascú la viu com li dona la gana. És una festa de la catalanitat, sí, però no del catalanisme. És a dir, no és política, encara que la política hi tregui el cap. La llengua catalana hi té un especial protagonisme, però per descomptat als taulells i a les bosses que els ciutadans omplim de llibres hi ha també títols en castellà i en altres llengües, cada cop més, tantes com les que es parlen al país. Al carrer hi predominen les roses vermelles, però se'n poden trobar de tots colors, i ja fa temps que no només les regalen els nois a les noies, sinó que passen per totes les mans i tots els gèneres. Aquesta és la pluralitat amorosa i lingüística que respira la diada del llibre i la rosa: és un dia alegre en què cultura i bon ambient –i també feina, tot i que aquest any no cau en dia laborable– van de bracet sense cotilles, sense consignes, sense presses. És en aquest sentit que Sant Jordi representa, sense cap mena de dubte, el millor esperit de tolerància, concòrdia i llibertat de la societat catalana.

Tots aquests significats són els que cada any donen caràcter i sentit a la diada; una cita, però, que en les últimes edicions havia quedat descolorida pels confinaments o semiconfinaments de la pandèmia. Aquest 23 d'abril del 2022 podem recuperar Sant Jordi en tota la seva esplendor cívica, ens podrem moure pels carrers i llibreries sense restriccions ni mascaretes obligatòries. Podrem tornar a lluir amplis somriures, podrem fer-nos petons i abraçades. Podrem, en definitiva, viure despreocupadament i desacomplexadament la diada popular més ecumènica, la que més ens agermana. I la necessitem.

Cargando
No hay anuncios

La patacada del covid –un daltabaix de salut i econòmic– i les conseqüències del Procés –aquesta mateixa setmana encara hem conegut l'espionatge massiu a l'independentisme– inevitablement han tensat el país. Necessitem, doncs, demostrar-nos que la societat catalana no està fracturada, que la convivència està per sobre de diferències ideològiques i de projectes polítics. Cada dia hauria de ser Sant Jordi, per exemple a les escoles, de manera que el català hi tingui una especial protecció i protagonisme (que hi segueixi sent vehicular) sense desatendre el castellà i acollint l'anglès seriosament. Aquest és el model d'escola catalana que una immensa majoria volem. I en un dia com aquest queda molt clar que la preocupació per la vitalitat de la llengua històrica del país no va contra ningú, sinó tot al contrari: és un desig que sigui un vehicle de comunicació i de cultura per a tothom que vulgui, i que tingui futur.

Aquest any, a més, celebrem els centenaris de Gabriel Ferrater i Joan Fuster, dos autors que van renovar i prestigiar el català des de la més absoluta llibertat de pensament i creació, un com a poeta i l'altre com a assagista. Dos autors de nivell europeu, l'ambició literària dels quals és un bon mirall on projectar el futur del país. Gaudim amb ells, i amb els autors que renoven dia a dia les lletres catalanes, d'aquest Sant Jordi 2022, del seu indomable esperit de convivència.