SOS aigua

La sequera no ens hauria d'agafar per sorpresa. Els més vells deuen recordar la lletania franquista de la pertinaz sequía. Raimon ho cantava millor: "Al meu país la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa". De tot això ja fa temps i naturalment continuem sent un país de clima mediterrani, amb l'agreujant afegit –que no és menor– del canvi climàtic. L'any 2008 ja vam tenir un rigorós avís per a navegants: llavors, enmig de polèmiques de transvasaments i de ciris a la mare de Déu de Montserrat, es va fer una part dels deures amb la construcció de dues dessalinitzadores, la de la Tordera i la del Prat de Llobregat, que avui estan treballant a ple rendiment. Gràcies a aquella primera feina previsora, la sequera que ara estem patint, i que és la pitjor des del 1905, a la pràctica no està sent tan greu ni està afectant l'aigua de boca a les llars. A més, l'entrada en funcionament a partir del 2019 de plantes de regeneració ha fet que a l'àrea metropolitana de Barcelona un 20% del consum ja sigui d'aigua reutilitzada.

I, tanmateix, malgrat les dessalinitzadores i la reutilització, la cosa pinta complicada si no es va més enllà en les mesures d'un consum responsable d'aigua. El darrer estiu ha estat excepcionalment i llargament calorós i sec, i ha anat seguit d'una tardor i un hivern fins ara amb poquíssimes precipitacions. La pluja i la neu dels últims dies són un miratge que amb prou feines ha parat el cop. Girant la dita del revés, podem dir que "no plou sobre sec". El conjunt del territori català està molt eixut, de manera que la poca aigua que cau del cel ràpidament és absorbida per una terra assedegada i amb prou feines arriba als rius i als embassaments, que no remunten els nivells, baixíssims, des de fa mesos. Les conques internes estan per sota del 28% de la seva capacitat.

Davant d'això, i d'una perspectiva incerta de pluges, el Govern ha decidit activar ja el nivell 4 d'alerta de sequera (sobre 5), amb restriccions importants d'ús d'aigua en l'agricultura (reducció d'un 40%) i la indústria (reducció d'un 15%), a més de la prohibició total del reg en zones verdes públiques i privades sempre que no es faci amb aigua reciclada. Són mesures excepcionals que ens posen davant del mirall de l'alt valor que té l'aigua, un bé comú cada cop més escàs i preuat. És veritat que s'ha avançat molt en la consciència ciutadana i que, de fet, el nivell mitjà de consum per persona i dia a Catalunya ja és prou baix: 117 litres. Però no es pot abaixar la guàrdia perquè, quantitativament, el consum de debò és l'agrícola i en part l'industrial. En aquest sentit, el que cal és activar les polítiques públiques per avançar-se a un futur amb més períodes de sequera: això vol dir inversions en més dessalinitzadores, en més estacions per reutilitzar aigua, en la recuperació d'aqüífers i en sistemes més eficients per al reg agrícola. Si no volem patir els pròxims anys, aquests són els principals reptes, no de futur, sinó del present immediat.