Torre Pacheco: la política de l'odi
Els fets i les imatges de Torre Pacheco ens posen davant del mirall de la política de l'odi atiada per la ultradreta, una realitat incendiària que s'escampa per Europa com la pólvora a través de les xarxes socials, buscant llocs on trencar la convivència amb enemics fàcils. En el punt de mira hi ha la població immigrant –tant se val que a vegades siguin segones i terceres generacions amb nacionalitat espanyola– i els entorns de marginalitat, tot regat amb el discurs islamòfob i racista. El cas de l'incendi de la nova mesquita de Piera, encara sota investigació, també podria respondre a aquesta lògica. En les seves diverses sigles, formes i versions, el discurs de fons i l'acció de carrer de la ultradreta europea responen al mateix patró, amb connexions digitals més que plausibles. Arreu es busquen comunitats on hi hagi elements per encendre una guspira i es fan crides a l'activisme violent. Comença llavors la cacera de l'immigrant. A remolc del caos, s'aconsegueix culpabilitzar genèricament el col·lectiu assenyalat i provocar un clima general de por, també entre la població autòctona. Així és com fàcilment es trenquen ponts i s'instal·la una cultura de la sospita.
Els escamots d'encaputxats recorden massa els fasci italians dels anys 20 del segle XX, unes minories violentes que atacaven els enemics ideològics, aleshores socialistes, comunistes i anarquistes. Van acabar portant al poder Mussolini. Ara el focus està en la diferència identitària religiosa i cultural, lligada sempre, això sí, a la precarietat vital. Víctimes fàcils. Rere aquesta persistent operació hi ha la retòrica inflamada de Vox. De fet, la Fiscalia de Múrcia ja ha anunciat que investigarà si el líder del partit a la regió ha comès el delicte d'incitació a l'odi. El govern espanyol també ha acusat la formació d'Abascal de "xipollejar" en l'odi, i al PP, que governa amb el suport de Vox en l'àmbit autonòmic i municipal –també a Torre Pacheco–, de "silenci còmplice".
No es pot permetre aquesta irresponsable impunitat anticonvivència. És massa fàcil buscar culpables fàcils del malestar social i econòmic. I és hipòcrita fer-ho després d'anys d'haver renunciat a polítiques d'integració: a través de l'educació, la sanitat, el mercat laboral... Tenir estructuralment treballadors en negre o en precari, desentendre's de l'abandonament dels estudis dels joves d'entorns marginals o no buscar activament formes de relació entre comunitats d'origen divers és la millor manera de trencar la cohesió social. És un camp minat per a futurs conflictes. A Torre Pacheco i el seu entorn ha passat això. I els de l'extrem ideològic dels que han practicat la deixadesa política són els que ara s'aprofiten de la situació per reclamar l'expulsió i la criminalització de col·lectius sencers. És tan difícil preservar la convivència com fàcil és destruir-la.
L'esquema de Torre Pacheco l'hem vist en altres latituds europees. No en falten exemples. I per descomptat a Catalunya no hi estem immunitzats. De fet, l'incitador dels atacs al poble murcià ha estat detingut a Mataró. L'ou de la serp s'escampa fàcilment.