Trump, Maduro i el narcotràfic com a excusa per al control militar
L'exèrcit dels Estats Units va destruir dimarts a la nit una embarcació en la qual viatjaven onze persones que segons Donald Trump eren narcotraficants veneçolans que transportava droga cap al seu país, i que van ser assassinades "en aigües internacionals". Sense judici. Sense advertiment. A hores d'ara no se sap qui eren, exactament què portaven i d'acord amb quina llei els Estats Units es consideren legitimitats a matar gent en alta mar, siguin narcotraficants o no. Bé, sí que se sap. Al mes de gener una de les primeres coses que va fer el nou president va ser declarar grups terroristes una sèrie de càrtels de narcotraficants, entre els quals el veneçolà El Tren de Aragua (TdA), al qual suposadament pertanyien els tripulants de l'embarcació destruïda. Això provoca que ara els narcotraficants s'equiparin als terroristes d'Al-Qaeda, per posar un exemple, i que l'exèrcit estatunidenc consideri que els pot perseguir, detenir i matar en qualsevol lloc del món. A més, aquest mateix mes de juliol, en una ordre secreta, Trump autoritzava directament el Pentàgon a fer aquests tipus d'intervencions.
Aquesta carta blanca contra els narcos, que el secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha assegurat que continuarà pròximament amb més operacions similars, pot suposar directament la intervenció dels Estats Units en altres països llatinoamericans. Això, naturalment, preocupa sobretot a Mèxic. I no és casual que ahir el secretari d'Estat visites el seu país veí i s'entrevistés amb la presidenta Claudia Sheinbaum per mirar, potser, de tranquil·litzar-la. O d'amenaçar-la. No queda clar. Però preocupa sobretot a Veneçuela i el seu president, Nicolás Maduro, que ha estat acusat de ser directament el líder del TdA i sobre el qual hi ha una ordre de captura amb recompensa de 50 milions de dòlars emesa aquest mateix agost pels Estats Units.
Gairebé paral·lelament, des de finals d'agost s'ha desplegat una flotilla amb destructors i un submarí amb prop de 4.500 marines al límit de les aigües territorials veneçolanes. El motiu, diuen, és el narcotràfic, però el cercle de Maduro ho veu com una maniobra de Rubio, amic de l'opositora María Corina Machado, per forçar la caiguda del president chavista, que, sigui dit de passada, té nul·la o escassa legitimitat internacional després de les acusacions de frau en les darreres eleccions. Certament, Veneçuela no és lloc de producció sinó de pas de la cocaïna colombiana, la qual, tanmateix, es transporta majoritàriament per altres vies per la ruta del Pacífic o per Guatemala.
L'atac coincideix amb un altre revés legal de Trump, ja que un tribunal ha declarat il·legal l'ús de la llei d'enemics estrangers per avalar les deportacions. Si ara, però, es considera que està "en guerra" amb Veneçuela potser podria continuar les deportacions sobre la base d'aquesta llei. Maduro, a més, és un dels pocs aliats que tenen la Xina, Rússia i l'Iran al continent americà, i l'atac va tenir lloc poc abans que Xi Jinping presidís la gran desfilada militar en què ha tret pit de l'armament i dels míssils de llarg abast de què disposa. Enmig d'aquesta baralla de galls, els Estats Units han fet una operació que pretén demostrar qui és encara el xèrif del món. Entrem en una escalada perillosa, de final incert.