Un Vallès o dos Vallesos?

La suma de les dues comarques del Vallès representa el 16,7% del PIB català (l’autèntica fàbrica de Catalunya) i el 17,3% de la població del país (1,3 milions de persones). És un territori metropolità amb una identitat forta (“Com el Vallès no hi ha res”, deia el poeta Pere Quart), amb un pes econòmic i social notables i amb un gran potencial de desenvolupament. La proximitat a Barcelona ha sigut sempre una arma de doble tall. D’una banda, el lideratge de la capital és un paraigua de projecció internacional, però, de l’altra, xucla molta inversió i és una competència massa forta. Sens dubte, té sentit la planificació i gestió conjunta de les grans infraestructures logístiques regionals, però ¿quin ha de ser l’àmbit metropolità? ¿Tindria sentit crear sinergies internes sumant l’energia dels dos Vallesos i bastint una supercomarca? Això és el que, tal com expliquem avui a l’ARA, proposa la plataforma de la societat civil Fem Vallès, que compta amb un ampli suport dels empresaris locals i també amb la implicació de grups ecologistes i altres entitats.

Es tracta d’un projecte incipient, de moment sense cobertura política explícita però vist amb bons ulls des de diferents instàncies, i que en qualsevol cas suposa una autèntica novetat en el sempre irresolt debat sobre l’estructuració i la governança territorial de Catalunya, on fa massa anys que amb prou feines es mou res, de manera que continuem amb cinc nivells administratius -ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat-, als quals cal sumar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el projecte de les vegueries. Si l’operació tira endavant i només serveix per crear un altre ens, una futura Àrea Vallès (AM), s’haurà avançat relativament. Si, en canvi, és la llavor d’un replantejament seriós, no només per al Vallès, sinó per al conjunt de l’estructura territorial catalana, haurà servit de molt. En el marc d’un país que aspira a repensar-se de cap i de nou, propostes com aquesta han de ser tingudes en compte. L’objectiu ha de ser crear organismes que responguin realment a les necessitats de gestió del territori i que acostin la presa de decisions als ciutadans.