El xoc econòmic de la guerra tot just comença
Europa està en guerra. Ja estem veient el drama humanitari, les morts, l'èxode de la població, la indefensió de tantes famílies ucraïneses, la destrucció. Dues setmanes després de l'inici de la invasió russa, tot això ens està sotragant com a societat. Ens havíem acostumat a la pau. Qui ens havia de dir que trobaríem a faltar l'avorrida i frustrant diplomàcia política. Sí: el populisme antipolític ha fet molt mal i ens ha acabat portant la pitjor alternativa, la de la violència de les armes, de la mort. La guerra.
I al costat d'aquest paisatge de mort i desolació també estem sent testimonis dels efectes col·laterals econòmics, que ja comencem a notar i que aniran a més. Veníem de l'encadenament, quasi sense solució de continuïtat, de la crisi financera iniciada el 2008 amb la fallida de Lehman Brothers i la crisi també global del 2020, d'aturada del comerç i de la producció a escala mundial a causa de la pandèmia del covid. Quan encara no ens n'havíem refet, Putin ha dinamitat la recuperació. Rússia està sent, sens dubte, el país més perjudicat a causa de les sancions molt unànimes d'Occident i dels països desenvolupats en general (incloent-hi, per exemple, el Japó i Austràlia). La fugida d'empreses internacionals, l'aïllament bancari i comercial i la consegüent caiguda del valor del ruble estan resultant letals per a Moscou, fins al punt que no resulta forassenyada una possible fallida russa.
Però fins i tot en aquest cas, hi hauria una ona expansiva. Els més perjudicats per una fallida russa serien la banca italiana i francesa. En tot cas, la sotragada s'està notant arreu, en especial a Europa, i més concretament en el terreny energètic. Els preus del petroli, el gas i l'electricitat s'han disparat, amb el que això suposarà de manera directa i immediata per als ciutadans i les empreses. Si ja havíem vist com la inflació es disparava els últims mesos, ara encara més. Si ja molts negocis havien sortit tocats per la paràlisi del virus i per l'augment dels preus de l'energia, ara encara més.
Segons una enquesta interna de la patronal Pimec als seus socis, just abans de l'escalada brutal del cost dels combustibles i la llum dels últims dies a causa de la guerra, un 16,4% de les pimes ja no tenen garantida la seva continuïtat, amb 320.000 llocs de treball en joc. I ara mateix la situació empitjora dia a dia. Comparada amb la resta d'Europa, a Espanya l'energia ja era molt més cara, de manera que si no s'aturen els brutals augments d'ara s'entrarà en uns costos inassumibles per a moltes empreses i moltes famílies. I més enllà del problema energètic, hi ha altres afectacions. Ucraïna mateix ha prohibit exportacions per intentar sobreviure, i són líders mundials en producció d'oli de girasol i cereals, els preus dels quals s'han disparat.
Sens dubte, no podem deixar sols els ucraïnesos davant la injustificable agressió russa, un atac a la sobirania d'un país europeu democràtic. Hi ha un imperatiu ètic i polític que ens obliga a fer-los costat. Però hem de ser conscients que com més s'allargui el conflicte, més dura serà la caiguda per a tots. El xoc econòmic de la guerra tot just comença.
