Internacional 09/03/2022

Dues setmanes de guerra: Kíiv resisteix però la taca vermella s'estén

Més de 500 civils han mort, segons l'ONU, i més de 2,2 milions han fugit del país

5 min
Soldats russos davant de la central nuclear de Txernòbil a Pripyat, Ucraïna

BarcelonaLa guerra a Ucraïna ja porta dues setmanes en marxa i Rússia no ha aconseguit encara els objectius militars que tenia per als primers dies d'invasió. La missió principal per a les forces del Kremlin és aconseguir la capital, però Kíiv està presentant més resistència de l'esperada, malgrat l'intens bombardeig i el foc d'artilleria que ja ha deixat diversos civils morts en localitats de l'extraradi, com Irpín. Fins ara, només una gran ciutat, Kherson, al sud, ha caigut en mans russes, tot i que hi ha també diverses localitats properes més petites que estan sota control rus, com Nova Kakhovka o Melitópol. El següent objectiu en aquest front és doble: cap a l'est Mariúpol, que resisteix un setge brutal i despietat des de fa més d'una setmana, i que en cas de caure del costat del Kremlin li garantiria el control total de la costa ucraïnesa del mar d'Azov; i cap a l'oest Mikolaiv, que pateix intensos bombardejos com a pas previ per anar després cap a Odessa, l'important port del mar Negre.

La capital, sota setge

Tot i que l'endemà mateix de la invasió es van veure tancs russos pels carrers del nord-oest de Kíiv, la capital ha aconseguit fins ara mantenir les tropes del Kremlin a ratlla i lluny del centre. Des de fa dies, soldats ucraïnesos combaten l'artilleria russa als afores de la capital, on han instal·lat barricades i obstacles antitanc per bloquejar el seu avanç. Però a la resistència ucraïnesa s'hi sumen els problemes logístics que ha patit l'exèrcit rus, segons analistes militars . La intendència russa s'ha trobat amb dificultats per abastir les tropes, fins i tot de combustible, cosa que ha endarrerit també els plans de Putin sobre el terreny, i que ha evidenciat alhora una debilitat inesperada del poderós exèrcit rus. De fet, dos dies després de l'inici de la invasió ja es parlava de la columna de vehicles militars russos, de 60 quilòmetres de llargada, que avançava cap a Kíiv. Però les pegues logístiques i la resistència ucraïnesa mantenen aquest comboi encara a 30 quilòmetres de Kíiv, segons els últims informes.

A l'oest de la capital, l'aparició de les tropes d'elit txetxenes, liderades per Ramazan Kadirov, "pot indicar que l'exèrcit rus té dificultats per concentrar un nombre prou gran d'efectius de combat convencionals per llançar el seu assalt a la capital", deia un informe del think tank nord-americà Institute for the Study of War. Tot i així, els atacs russos continuen des del nord, el nord-oest i l'est de Kíiv, i els bombardejos sobre els suburbis residencials han deixat imatges desoladores com una família morta pel foc rus quan intentava fugir d'Irpín , a l'oest de la capital.

Grans ciutats encerclades

El color vermell de les tropes russes va aparèixer en la franja nord del país quan es complia una setmana d'invasió. La zona, que fa frontera amb Bielorússia des de la ciutat de Txerníhiv (al nord-est de Kíiv) fins a Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país i ubicada a l'est, està en mans russes, però les grans ciutats resisteixen. Des de llavors, l'exèrcit de Putin manté encerclades quatre ciutats en aquesta franja: la mateixa Txerníhiv, Konotop, Sumi i Khàrkiv. L'objectiu del Kremlin era probablement capturar-les abans de seguir avançant cap a Kíiv, però la resistència ucraïnesa ha fet que optés només per envoltar-les i continuar el seu camí.

És el cas sobretot de Sumi, que resisteix encara l'intens bombardeig rus. Des d'aquesta ciutat, totalment encerclada, les tropes russes han seguit camí i dominen ja tota una llengua de terreny que va de Sumi gairebé fins a Kíiv i que volen fer servir com una línia de comunicació militar amb la capital. Però les forces ucraïneses estan presentant batalla també en aquest front, i això ha fet que alguns destacaments russos de Txerníhiv s'hi hagin desviat en les últimes hores per tractar de consolidar aquesta línia de control rus.

El front sud i l'amenaça a Odessa

El primer dia d'invasió, el 24 de febrer, l'únic terreny que van guanyar les tropes russes va ser la zona controlada per les milícies prorusses a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, i al nord la central nuclear de Txernòbil, una presa fàcil per la despoblació de la zona i la seva proximitat a la frontera bielorussa, per on entraven les tropes. L'endemà mateix, Rússia va iniciar una forta ofensiva pel sud, amb un desembarcament amfibi a la costa del mar d'Azov i per terra des de la península de Crimea, annexionada per Moscou el 2014. L'avenç per aquest front ha estat una mica més ràpid, tot i que probablement tampoc tant com s'esperava el Kremlin. Mariúpol, assetjada per intensos bombardejos des de fa dies, és un objectiu clau: si cau, Rússia no només controlarà tota la sortida ucraïnesa al mar d'Azov, sinó que a més li permetria unir el front sud amb el territori rus controlat a l'est, al Donbass.

El 2 de març, just quan feia una setmana de la invasió, va caure Kherson, la primera gran ciutat capturada per Rússia, que estenia el control rus al sud. Des de Kherson, els soldats russos han continuat cap al nord i fa dies que sotmeten Mikolaiv a intensos atacs: és el seu objectiu abans de seguir per terra cap a Odessa, on també podrien desembarcar per mar. L'avanç rus en aquest front sud es va reforçar el 4 de març amb la captura de la planta nuclear de Zaporíjia, al nord-est de Kherson, situada en la localitat d'Enerhodar. Des de llavors, l'altre objectiu del Kremlin és sotmetre la ciutat de Zaporíjia, que tot i dur el mateix nom de la central és algun quilòmetres més cap al nord-est i està encara sota control ucraïnès.

Els corredors humanitaris i l'èxode dels ucraïnesos

Enmig d'intensos combats, una població civil de 44 milions d'habitants. Fins ara, han aconseguit fugir ja més de 2,2 milions de persones, però a les grans ciutats encerclades per l'exèrcit rus, l'evacuació és gairebé impossible. Els corredors humanitaris segueixen sent un repte pendent, ja que a les principals ciutats com Kíiv, Khàrkiv o Mariúpol continuen tenint problemes per formar-se. Exeptuant aquestes poblacions, aquest dimecres ha sigut el dia que més persones han pogut ser evacuades pels corredors: 40.000 civils, segons el membre de la delegació ucraïnesa en la negociació amb Rússia David Arakhamia. "Hem intentat que fossin 100.000, però ha fracassat", ha afirmat. La ruta de Sumi cap a Poltava, població en mans d'Ucraïna a l'interior del país, és una de les poques que està sent una realitat.

La situació més dramàtica és la de Mariúpol, que porta dies alertant que ja no té aigua, pateix talls de llum i calefacció constants, amb temperatures de 0 ºC, i se li esgoten els aliments. Els mateixos corredors que han de servir per fer sortir gent s'haurien d'utilitzar també per fer arribar subministraments a la ciutat.

L'ONU ha comptabilitzat fins ara 516 civils morts a tot el país en 14 dies de guerra, a més de 908 ferits, però la xifra real s'estima que sigui molt més alta. De fet, els serveis d'emergència ucraïnesos parlaven ja fa dies de 2.000 civils morts. Ucraïna diu que ha matat fins ara 11.000 soldats russos, però Moscou només en reconeix 500.

stats