EL PATI DESCOBERT*
El creixement de l’independentisme ha comportat que, entre altres coses, el perfil mitjà dels partidaris de l’estat propi virés lleugerament a l’esquerra, fins i tot tenint en compte que aquesta opció ha incorporat perfils moderats de CiU. Força persones alineades amb l’esquerra segueixen optant per la independència com a instrument de canvi social i econòmic.
Aquest canvi de perfil ha provocat diferències simptomàtiques (de valors i de projecte de país) entre partidaris i contraris de la secessió. Així, segons el CEO, els contraris a la independència estan més a favor de prioritzar el creixement econòmic, en relació al medi ambient: el 32,2% estan d’acord o molt d’acord amb això. Per contra, els partidaris d’un estat propi s’inclinen per prioritzar les qüestions mediambientals a les econòmiques. Aquestes diferències també es troben en altres àmbits: el percentatge de favorables al fet que l’escola ensenyi als nens a obeir l’autoritat és més gran entre els partidaris de mantenir l’statu quo que entre els de la secessió. Finalment, lligat amb el procés sobiranista, la idea que la llei ha de ser obeïda també varia radicalment. Entre els partidaris de la independència, menys del 40% de persones estan d’acord o molt d’acord que, en qualsevol circumstància, la llei hagi de ser obeïda. Aquest percentatge, en canvi, puja fins al 53% entre els partidaris de l’ statu quo.
Però els dos blocs comparteixen altres idees socials de fons sobre el rol dels poders públics, sobretot la necessitat que les institucions redueixin les desigualtats econòmiques i la voluntat de posar èmfasi en aspectes com l’educació o la sanitat.
La crisi dels últims anys i la insistència del sobiranisme a enllaçar independència amb canvi social ha facilitat sens dubte aquesta vinculació. L’emergència de partits com Podem a escala estatal, però, ha diluït lleugerament el monopoli que el sobiranisme tenia d’aquesta qüestió. Només falta saber qui té més credibilitat a ulls dels votants.
