Ni l’unionisme ni el federalisme veuen probable la tercera via

Els escenaris post 27-S dependran en bona mesura de la legitimitat que els partidaris de la independència obtinguin a les urnes. En definitiva, dels escons i vots que rebin Junts pel Sí i la CUP. Alguns analistes han apuntat el fet que, segons el CEO i el CIS, el suport sobiranista estaria ja de caiguda després de fregar el 50% durant el període del 9-N. És la mateixa interpretació que considera l’independentisme com una posició majoritàriament estratègica, que només buscaria millorar la posició negociadora de cara a una eventual correlació de forces favorable a Catalunya al Congrés de Diputats després de les eleccions del desembre. Ara bé, ni les dades ni el posicionament dels actors polítics sembla que corroboren aquesta visió de les coses, encara ancorada en la interpretació clàssica del catalanisme del “peix al cove”, més pròpia dels 80 i 90 que de la nova política catalana.

De fet, la majoria dels independentistes veuen poc o gens probable que el govern espanyol faci cap mena d’oferta acceptable pel Parlament. Un 78,6% així ho creuen. D’altra banda, sorprenentment, tampoc els federalistes (sí-no) creuen en una proposta: un 62,3% també ho veuen poc o gens probable. A aquestes dades cal afegir-hi els contraris a la independència (no), que també ho afirmen en un 43,7%.

Pel que fa als actors polítics, les enquestes no pronostiquen una majoria clara de cara a les eleccions estatals, i el consens per afrontar una reforma constitucional sembla llunyà. Les opcions oscil·len entre la recentralització del PP i una proposta d’aprofundiment autonòmic socialista que difícilment casaria amb la voluntat transformadora de Podem. A ningú se li escapa que una majoria independentista en escons —més en vots— reforçaria la posició del Govern davant d’una negociació de qualsevol tipus, però per ara el camí de l’estat propi sembla tant o més probable que una aposta federal espanyola, tal com fins i tot admeten els no sobiranistes.