Suspicàcies cap a les administracions, però amb diferències

El còctel format per la crisi econòmica i els casos de corrupció dels últims temps ha provocat que la regeneració democràtica s’hagi convertit en un dels conceptes polítics més utilitzats dels últims anys. Més enllà del recurrent debat sobre el sistema electoral català, bona part de la ciutadania, amb moviments socials i nous partits al capdavant, ha reclamat una transformació de la relació amb els seus representants polítics. Segons les enquestes del CEO dels últims anys, vora el 80% de la ciutadania creu que els polítics només busquen el benefici propi, i la mateixa xifra considera que la classe política no té en compte el que pensa la gent. Paral·lelament, tots els indicadors de satisfacció política han caigut dràsticament.

Malgrat aquesta tendència general, els catalans no valoren de la mateixa manera la tasca que realitzen les institucions catalanes enfront de les estatals. La valoració de la tasca feta pel Parlament, i fins i tot pel govern de la Generalitat, ha sigut més elevada (al voltant del 4,5 totes dues, en una escala de 0 a 10) que la valoració de la tasca feta pel Congrés de Diputats i el govern central (vora el 3). Es tracta d’una percepció estretament vinculada amb les preferències sobiranistes: entre els partidaris del sí-sí el Parlament rep un aprovat (5,67), mentre que el Congrés de Diputats suspèn clarament (2,86). Aquesta tendència és menys marcada en els del sí-no. Entre els del grup del no, per contra, totes dues institucions suspenen per igual.

La pressió ciutadana dels últims anys ja ha accelerat alguns canvis institucionals, com l’aprovació per part del Parlament de Catalunya, l’any 2014, de la llei de transparència. Tot i aquestes mesures, la regeneració política seguirà sent un tema altament rellevant, en campanya i després, sobretot tenint en compte que molts ciutadans consideren l’obtenció d’un estat propi com una oportunitat de fer un país millor, també (o sobretot) en l’aspecte democràtic.