Els independentistes confien més en el projecte europeu

L’exministre de Finances grec Iannis Varufakis sorprenia fa uns dies afirmant a la revista francesa Ballast que la Unió Europea (UE) ha de construir una nova identitat comptant amb el dret a l’autodeterminació dels catalans. L’experiència grega i la seva oposició a la troica no sembla haver-lo fet renegar d’un europeisme ben arrelat. Igualment, tot i el feble suport públic europeu a la causa catalana i el ferri control de la integritat territorial dels seus membres, el catalanisme continua adherit a la causa europeista.

La pertinença a la UE resulta un dels aspectes més controvertits del procés. El govern espanyol no s’ha cansat de repetir que una eventual secessió en deixaria Catalunya fora, en un amenaça encoberta de boicot a una hipotètica petició catalana. Des del punt de vista econòmic, no resulta imprescindible formar part de la UE i hi hauria moltes maneres de continuar vinculats al mercat europeu, com ja fan en diversos àmbits Suïssa, Noruega o Andorra, però l’escenari de la permanència a la UE és, ara per ara, prioritari per al procés català. Així ho recullen els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre integració europea, que com a primera opció aposten perquè sigui el Consell Europeu qui, per consens, adapti el dret originari europeu a l’entrada d’un nou soci, ja sigui creant una via nova o per acceptació automàtica.

Si donem un cop d’ull a les dades que ens proporciona el baròmetre del CEO del novembre del 2014, veiem com els que estan a favor de l’estat propi confien en major mesura en la UE que els contraris. La confiança dels independentistes s’enfila fins al 4,14, i la valoració de la tasca de l’Europarlament en el 4,43, per davant del 3,56 i 4,16 respectivament dels partidaris del sí-no i el 3,82 i 4,12 dels del no. Així, doncs, les enquestes apunten més sintonia de l’electorat amb la vocació europeista de l’independentisme, que, tot i així, tard o d’hora haurà de superar l’obstacle del rebuig de Madrid.