Escenaris de pel·lícula

Cardona i 'Campanades a mitjanit': la pel·lícula més estimada d'Orson Welles

Welles va fer de guionista, director i actor en aquest film rodat en part a la col·legiata del castell

CardonaEl castell de Cardona és una fortalesa mai vençuda per les armes. El setembre de 1714, quan tot el país havia estat derrotat per l’exèrcit borbònic, només resistien Cardona i Barcelona. És a Barcelona on es va pactar la capitulació de Cardona.

Aquest és un castell molt apreciat per uns quants cineastes. No és estrany veure-hi de tant en tant càmeres i focus. És lloc habitual de rodatges. Hi pujo acompanyat del filòleg Quirze Grifell, màster en escriptura per a cinema i televisió, per rememorar l’estada d’Orson Welles i tot el seu equip de producció de la mítica –i enrevessada– pel·lícula Campanades a mitjanit [Falstaff (Chimes at midnight)], basada en diverses obres de Shakespeare.

Cargando
No hay anuncios

Amors i traïcions empenyen l’eix argumental de Campanades a mitjanit, un film ambientat a l’Anglaterra de la guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV) en què Enric IV pren el tron al seu cosí Ricard II (la corona reial del film era d’or i pedres precioses: es va gastar sense limitacions; el pressupost era d’un milió de dòlars, però el cost final va ser superior als dos milions i mig de dòlars). Orson Wells va revelar que, per a ell, era el film més estimat. Quan es va estrenar no va tenir gaire èxit comercial, però avui és considerada una obra mestra del cinema. Welles hi va tenir un paper fonamental. De fet, un triple paper: va escriure-la, va actuar-hi (com a Sir John Falstaff) i va dirigir-la.

A més de Wells, hi van participar els actors John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady, i també uns quants extres de la zona (i una filla petita de Welles).

Cargando
No hay anuncios

“El rodatge de Campanades a mitjanit va fer-se l’octubre del 1964. Per a Cardona va ser tot un esdeveniment. La gent tenia molta curiositat per veure els actors i els treballadors de la pel·lícula. Van haver d’acotar la zona de rodatge: era impossible acostar-s’hi”, m’explica en Quirze. Som dins la col·legiata de Sant Vicenç, un magnífic temple romànic (segle X), de grans dimensions i força ben conservat. És aquí, a l’interior d’aquesta església, situada al cim del turó, on hi ha el castell, on es van rodar un munt de seqüències de Campanades a mitjanit (que es traduirien en una mitja hora de pel·lícula). També es va filmar a l’exterior de la col·legiata: l’escena d’un nu masculí d’esquena (un dels personatges s’aixeca de la banyera i li cau la tovallola) va fer-se al pati del claustre.  

El geni de Welles va rodar el film en altres indrets de l’Estat. Així, per exemple, l’escena de la coronació d’Enric V es va fer, a més de Cardona, a Sòria, Medinaceli, Àvila i Madrid (en un garatge de la capital espanyola). “Sembla que tot passi al mateix castell de Cardona”, em diu en Quirze quan baixem a la cripta de l’església.

Cargando
No hay anuncios

Des del 1964, Cardona està vinculada a aquest film. Molts cardonins –cambrers, perruqueres...– van treballar per al rodatge, i en tenen bon record. Alguns expliquen que Orson Welles tenia mal geni i protestava per poca cosa (es va enfadar molt perquè, a l'iniciar el rodatge, la il·luminació de la col·legiata no era com ell volia; en realitat, això no és poca cosa, perquè la il·luminació en un film és fonamental). També es recorda que devorava botifarra i escudella i carn d’olla gairebé cada dia i que, amb un got de whisky a la mà –a Cardona hi va arribar el whisky gràcies a Orson Welles; el van haver de portar expressament per poder satisfer el director nord-americà– i una capa negra, repartia caramels a la canalla.

Durant molts anys, per representar els Pastorets de Cardona, es feien servir decorats i alguns elements utilitzats al rodatge de Campanades a mitjanit.

Cargando
No hay anuncios

Si aneu a aquest castell que va seduir Welles així que el va veure en fotografies, no deixeu de pujar a la torre de la Minyona, que ha tingut una pila de funcions: presidi, dipòsit d’aigua, dipòsit de gra i lloc de vigilància, i ara és un excel·lent mirador. Els que van construir el castell, l’any 880, només van haver de coronar el magnífic turó situat al costat del poble de Cardona.