Barcelona i 'Apartado de Correos 1001': els autobusos de dos pisos i l'estació fantasma
La pel·lícula permet conèixer molts detalls de la Barcelona del 1950
BarcelonaS’hi veuen autobusos de dos pisos, força homes passejant amb barret i corbata i la majoria de dones amb faldilles, un nen venent diaris tot sol en una vorera... Són nombrosos els elements de la pel·lícula Apartado de Correos 1001 que transporten a la Barcelona d’una pila de dècades enrere. També hi contribueix el llenguatge del film, completament anacrònic: “La policía pudo reconstruir, con la misma exactitud que un hombre de ciencia reconstruye toda una anatomía por el simple hallazgo de un fémur, la realidad de unos hechos que debían llevarles a la detención del culpable”, diu el narrador.
Avui faig una passejada pels principals escenaris d’aquesta pel·lícula de l’any 1950 dirigida per Julio Salvador, acompanyat de l’Ana Camps, professional dels Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya, que té precisament la seu al Raval i està recuperant i reivindicant pel·lícules filmades en aquest barri que havien quedat oblidades.
Comencem el recorregut a l’Apolo, que apareix a Apartado de Correos 1001 però no com a sala de festes –la seva activitat actual– sinó com a parc d’atraccions –la seva primera activitat.
“Als anys 50, a Espanya no hi havia tradició de cine negre o policíac, que sí que triomfava a Hollywood. Juntament amb Brigada criminal, d’Ignacio F. Iquino, Apartado de Correos 1001 va ser una de les primeres pel·lícules de l’anomenat “cinema negre barceloní”, explica l’Ana mentre caminem per carrers estrets on el sol no té gairebé res a fer. “Aquest és un cinema amb influències del neorealisme, de baix pressupost, gairebé tot rodat en exteriors, sense decorats, doncs”, subratlla l’Ana Camps mentre esquivem grups de turistes de parles diverses, algunes de les quals és difícil identificar la procedència.
Durant molts anys, les pel·lícules ambientades al Raval solien tractar temes com el crim –és el cas d’Apartado de Correos 1001– i la prostitució, dos estigmes més o menys reals que molts han associat al barri. “A partir de principis d’aquest segle hi ha un esclat de cinema documental que tracta d’explicar les transformacions urbanístiques i socials i les lluites veïnals del Raval, amb pel·lícules com En construcción, de José Luis Guerin, i De nens, de Joaquim Jordà”, comenta l’Ana.
Arribem al principal escenari interior del film, el monumental edifici de Correus situat a la plaça de Correus (abans d’Antonio López), al capdavall de la Via Laietana. Va ser construït als anys 20 del segle XX i inaugurat el 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, per acollir la seu barcelonina de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos.
A Apartado de Correos 1001 es veu gent entrant i sortint de l’estació de “Correos”, que es troba ben a prop de l’edifici de Correus. Als anys 50 aquesta estació funcionava. Va tancar per sempre el 1972, però encara existeix. És una estació fantasma.
L’edifici de Correus, seu d’un jutjat
El gran edifici de Correus, situat a tocar del Port Vell, apareix en moltes altres pel·lícules, a més d’Apartado de Correos 1001. Eugeni Osácar, autor del llibre Barcelona. Una ciutat de pel·lícula, les esmenta: “A Body armour, l’edifici de Correus és un jutjat de Nova York. També és un jutjat a Mar adentro i a 3 metros sobre el cielo, amb Mario Casas com a protagonista. Finalment, al thriller de suspens Grand Piano, protagonitzat per Elijah Wood i John Cusack, aquest edifici és un teatre de Chicago”.
