Alumni: La lluita per fidelitzar l’estudiant

BarcelonaCada primavera els carrers de les grans ciutats i els mitjans de comunicació s’omplen de campanyes publicitàries amb les quals les universitats lluiten per atreure l’interès dels estudiants de segon de batxillerat que pensen on cursar la carrera que volen fer. Als campus, amb la majoria d’estudiants capficats per entregar tots els treballs a temps i treure la millor nota possible als exàmens finals, es lluita una altra campanya de màrqueting: la de la inscripció a les associacions d’antics alumnes.

Aquestes associacions, que en els últims anys han importat el nom anglosaxó d’Alumni, busquen que els estudiants mantinguin el vincle amb la universitat i els futurs estudiants que s’hi graduaran o hi cursaran màsters i, així, crear una xarxa que faciliti la inserció laboral dels que s’acaben de graduar o finançar beques per als que encara estan estudiant. Aquestes, com a mínim, són les grans funcions de les associacions Alumni anglosaxones, l’exemple que tots els impulsors citen com a model que s’ha d’imitar.

Palanca de suport

“La raó de ser d’Alumni UB és convertir-se en una palanca de suport en el creixement professional dels titulats”, expliquen des de la Universitat de Barcelona. El seu Alumni ha superat enguany els 5.000 membres i asseguren que tenen més d’un miler d’empreses que publiquen ofertes de feina a la borsa de treball exclusiva per als antics estudiants, com Apple, Nike, Amazon i Volkswagen. Tot i aquesta intensa feina per convertir-se en una xarxa de contactes professionals i d’ocupació, complementada amb assessorament de desenvolupament personal o de la carrera, des d’Alumni UB expliquen que també ofereixen serveis de formació continuada, amb seminaris o activitats d’actualització de coneixements o intercanvi d’experiències professionals.

Des de la Universitat Pompeu Fabra, on fa cinc anys que van impulsar la seva associació Alumni, també citen el model anglosaxó com a exemple. “Amb 200 anys d’història hi ha centres que tenen fins i tot una tradició familiar: avis, pares i fills han estudiat al mateix centre”, explica un portaveu.

Dos tipus de membres

Amb un model dual, amb la possibilitat de ser alumni gratuït o premium -amb una quota anual de 60 euros-, la Pompeu ha aconseguit que cinc anys després d’haver posat en marxa l’Alumni, prop de 12.000 dels seus 30.000 exalumnes s’hagin apuntat a l’associació. Tots conserven els avantatges que tenien quan eren estudiants però els premium tenen, a més, un descompte del 20% en els màsters i postgraus de l’IDEC, el centre de formació continuada d’aquesta universitat, i d’un 30% en els cursos d’idiomes.

El de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és un cas una mica especial. Des de fa anys tenen en funcionament un espècie d’associació d’antics alumnes anomenada Amics de la UAB. A diferència dels Alumni tradicionals, aquesta associació no demana haver cursat algun curs de la UAB per ser-ne membre i fins i tot tenen empreses entre els associats. Tot i aquesta estructura, fa un any i mig la UAB es va decidir a crear la seva pròpia associació Alumni seguint l’estructura clàssica. A hores d’ara, les dues organitzacions mantenen bases de dades i una programació separada, però les relacions amb les empreses ja les mantenen de forma conjunta. “Probablement acabaran convergint”, assegura Manel Sabés, vicerector de Relacions Institucionals i Territori i impulsor del nou Alumni.

Finançar beques

Per parlar dels objectius de l’Alumni de la UAB, Sabés insisteix en els conceptes “comunitat” i “fer valer la relació UAB”. A part de la clàssica borsa de treball i els cursos, també ofereixen un tutoratge d’ alumnis veterans per a alumnis joves i avança que a finals d’aquest curs llençaran un programa per animar els alumni a finançar beques per cursar el doctorat a la UAB. Així, els alumni que ho desitgin, podran ampliar la seva quota anual de 31 euros a 50, 100 o 150 euros i contribuir així que altres estudiants puguin realitzar el seu doctorat a la UAB. Entre Alumni i Amics de la UAB sumen més de 2.000 membres però Sabés insisteix que la universitat té més de 150.000 exalumnes arreu del món.

Quan se li pregunta pel model a seguir, Sabés apunta Berkeley, una de les millors universitats públiques dels Estats Units. “Ja està bé agafar un objectiu ambiciós per què és la manera de poder avançar”, assegura. Tot i això, també reconeix que a Espanya els millors models són els de l’Institut Químic de Sarrià i, especialment, el d’Esade.

Sectorials i territorials

I és que Esade ha aconseguit crear una xarxa de més de 50.000 alumnis amb presència a tot el món. Organitzats per clubs sectorials i territorials, tenen membres de 115 nacionalitats diferents, en un centenar de les quals hi ha exalumnes d’Esade que ocupen alts càrrecs, segons les dades facilitades per l’escola de negocis. L’objectiu és “aportar valor a l’antic alumne associat, a Esade i a la societat”, resumeixen des de l’escola de negocis.