Un segle d’art a través dels cartells del Saló de l'Automòbil
Els cotxes i les marques han anat determinant el ritme del Saló de l'Automòbil, però hi ha un altre element que no es pot dissociar del certamen: els cartells
BarcelonaDes de la primera edició, el 1919, els organitzadors del Saló de l’Automòbil de Barcelona han tingut un gust exquisit en la tria dels cartells per anunciar aquesta activitat.
Al llarg dels anys, el disseny d’aquests cartells ha anat evolucionant, no únicament en funció de les tendències artístiques de cada moment, sinó també per respondre a les diferents intencions i polítiques industrials de les diferents èpoques.
Els cartells d’aquest segle d’història són autèntiques obres d’art. N’hi ha de tota mena i d’estils ben contrastats. Els de l’època del Modernisme probablement són els que tenen un valor històric més elevat (Ramon Casas va ser un entusiasta dels cotxes i un dels fundadors de l’entitat que més tard es convertiria en el RACC). Però els més abstractes, conceptuals i desenfadats dels anys setanta tenen la seva gràcia.
El primer de tots, el del 1919, crida l’atenció pel paper secundari que hi juga l’automòbil: els protagonistes del cartell són els seus usuaris.
A partir del 1933, la figura humana ja desapareix dels cartells. I és a partir del 1966, quan el Saló consolida la seva periodicitat després de trenta anys d’aturada, quan els cartells se simplifiquen pel que fa a formes, però no pel que fa al contingut i la intencionalitat.
És interessant el cartell del 1968, any en què la mostra barcelonina rep per primera vegada el reconeixement internacional de l’OICA, que és l’entitat que valida, o no, el rang dels diferents salons de l’automòbil que es fan al món. També el del 1973, en el qual ja s’intuïa el rigor de la primera crisi del petroli. O el del 1995, any de celebració del 75è aniversari del Saló. El del 2017 ja marca el gir d’aquesta fira amb l’evolució cap a una intencionalitat més tecnològica que expositiva.