Cinc coses que potser no saps sobre les centrals hidroelèctriques

Durant el segle XX, la construcció de centrals hidroelèctriques va transformar el paisatge, l’economia i la vida de moltes zones del país. Les preses no només van servir per generar electricitat: van impulsar infraestructures clau per al territori, van garantir l’abastament d’aigua a les ciutats i van facilitar el reg a milers d’hectàrees. Van ser motors de desenvolupament i van deixar un llegat tècnic i social que encara avui és vigent. 

Actualment, a Catalunya, Endesa gestiona 55 centrals hidroelèctriques que s’han confirmat com un tipus d’instal·lacions clau per al sistema elèctric del país. Com que la tecnologia encara no ha evolucionat prou per permetre l’emmagatzematge de l’energia solar i eòlica a gran escala, l’aigua s’ha convertit en la principal bateria energètica renovable. T’expliquem cinc aspectes essencials per entendre millor la importància de les centrals hidroelèctriques.

L’energia hidràulica és l’energia renovable més antiga instal·lada a casa nostra i són clau per donar flexibilitat al sistema elèctric: les centrals poden entrar en funcionament gairebé de manera immediata per cobrir pics de demanda i omplir, així, el pool elèctric quan altres fonts no són suficients. Aquesta rapidesa és fonamental per mantenir l’equilibri entre oferta i demanda i garantir un subministrament estable.

A Catalunya, la potència neta instal·lada de les centrals hidroelèctriques supera els 2.000 MW. L’energia hidroelèctrica és la font renovable que més aporta al mix energètic català, i només el 2024, la producció d’Endesa en aquest àmbit va créixer un 60% respecte a l’any anterior. Aquest augment es va deure a les pluges caigudes en punts estratègics, a la gestió eficient de les centrals i embassaments i a les inversions i millores tecnològiques implementades durant l’any.

La tecnologia aplicada a la producció hidroelèctrica ha experimentat una evolució profunda al llarg de les dècades. En els primers anys, tot era analògic: la interacció amb la maquinària era directa, les ordres es donaven manualment i el manteniment es basava en l’experiència i la intuïció dels tècnics. Les maniobres es feien in situ, i qualsevol incidència depenia de l’habilitat i el coneixement del personal a peu de central.

Amb la mecanització i l’automatització, el sistema va fer un salt qualitatiu. A partir dels anys cinquanta i seixanta, es van començar a instal·lar sistemes automàtics per gestionar turbines, comportes i altres elements clau. La supervisió es va centralitzar, es van reduir els riscos associats a la manipulació directa i es va guanyar en eficiència operativa.

Avui, el sector viu plenament immers en la tercera fase: la digitalització. Les centrals funcionen amb sistemes avançats que permeten una gestió remota, predictiva i intel·ligent. Es fan servir tecnologies com el Digital Twin, que simula en temps real el comportament de la infraestructura, i algoritmes d’intel·ligència artificial que optimitzen la producció, anticipen avaries i milloren la seguretat. Tot plegat contribueix a una xarxa hidroelèctrica més eficient, segura i sostenible. Només durant el 2024, Endesa va invertir 31,6 milions d’euros en l’operació, el manteniment i digitalització de les instal·lacions hidràuliques. . 

Aquestes centrals no gasten aigua perquè tenen un sistema tancat que els permet moure-la per produir energia només quan és necessari. Així, l’excedent disponible s’aprofita per bombar aigua des de l’embassament inferior fins al superior. D’aquesta manera, l’electricitat es transforma en energia potencial, emmagatzemada en forma d’aigua en altura. Quan arriba una hora punta i la demanda creix, aquesta aigua es deixa anar de nou cap a l’embassament inferior i, en travessar les turbines hidràuliques, genera l’electricitat necessària per subministrar la xarxa.

No totes les centrals hidroelèctriques són iguals. La manera com aprofiten l’aigua i la quantitat d’energia que poden produir serveix per classificar-les en diferents categories. N’hi ha un tipus, però, que s’ha convertit en estratègic per al conjunt del sistema: les centrals reversibles o de bombeig. Les centrals de bombeig disposen de dos embassaments situats a diferents alçades, connectats mitjançant canonades i turbines reversibles. La millora en l’eficiència i l’aportació de les centrals de bombeig van permetre durant el 2024 que s’incrementés la producció un 60% amb només un 20% més d’aigua disponible.

Aquestes centrals no gasten aigua perquè tenen un sistema tancat que els permet moure-la per produir energia només quan és necessari. Així, l’excedent disponible s’aprofita per bombar aigua des de l’embassament inferior fins al superior. D’aquesta manera, l’electricitat es transforma en energia potencial, emmagatzemada en forma d’aigua en altura. Quan arriba una hora punta i la demanda creix, aquesta aigua es deixa anar de nou cap a l’embassament inferior i, en travessar les turbines hidràuliques, genera l’electricitat necessària per subministrar la xarxa.

Quan parlem de centrals hidroelèctriques, és fàcil pensar només en la seva funció energètica. Però la seva raó de ser va molt més enllà. Aquests embassaments garanteixen reserves d’aigua, n’asseguren l’abastament a la població i permeten el regadiu agrícola a milers d’hectàrees de conreus.

Al mateix temps, serveixen per laminar crescudes de rius i reduir el risc d’inundacions. També per mantenir el cabal ecològic necessari per a la vida dels ecosistemes fluvials. En alguns casos, fins i tot s’alliberen crescudes extraordinàries dues vegades l’any per netejar el llit del riu i garantir la salut ambiental del curs d’aigua.

Les centrals hidroelèctriques també s’han convertit en un motor de vida social i cultural als territoris on s’ubiquen. La regulació dels cabals permet que rius com la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana o la Garona siguin escenaris privilegiats per a esports d’aigua com el ràfting, el piragüisme o l’eslàlom.

El llegat hidroelèctric del segle XX, a més, s’ha preservat com a patrimoni industrial i s’ha obert al públic. Espais com el Museu Hidroelèctric de Capdella, l’Espai Patrimonial de la Central de Talarn o la central subterrània de Tavascan ofereixen la possibilitat de viatjar al cor de la producció d’energia. La cultura hi ha trobat també un escenari singular amb iniciatives com el cicle de concerts “Música a Contracorrent”, impulsat per Endesa, amb actuacions a Camarasa, Talarn o el Pont de Suert.