Un pas enrere per fer-ne dos endavant?

Si es vol tornar al referèndum caldria que es produís una transacció entre els partidaris de la independència i els favorables a pactar un referèndum. Un moviment que hauria de comptar amb un principi i tres disposicions.

Aquests dies la xarxa ha anat més remoguda de l’habitual arran de l’article de Jordi Muñoz del dia 4 de desembre a l’ARA, titulat “ Tornar al referèndum” (vegeu també la rèplica d'Andreu Barnils a Vilaweb). En essència, Muñoz proposava centrar els esforços en recuperar la reivindicació del referèndum i la majoria qualificada que sostenia aquesta demanda. Des del nostre punt de vista Muñoz encerta del tot quan recorda que el dret a decidir compta amb un ampli suport de la ciutadania. Tot i que fa uns mesos que no es pregunta, les enquestes publicades asseguren que entre el 65 i el 80% de catalans acceptarien celebrar un referèndum d’independència.

Ara bé, el pas enrere cap al referèndum fa necessària una important apreciació. Tot i que el suport al dret a decidir de Catalunya en el conjunt de l’electorat és majoritari, entre els votants del PP i en menor mesura de C’s hi ha un percentatge considerable de persones que encara avui en dia el rebutgen en qualsevol cas –en el cas dels votants del PSC el suport és condicional al fet que sigui legal i acordat–. En aquest context, un eventual boicot d’aquest grup (com ja va ocórrer el 9 de novembre amb la consulta popular) restaria legitimitat a una consulta. I aquí rau la qüestió cabdal: en cas d’“arrencar” un referèndum de l’Estat, no només per guanyar-lo sinó per donar-li legitimitat, s’aconseguiria mobilitzar als contraris al dret a decidir i als que només accepten un referèndum pactat?

Fer un pas enrere pot tenir un altre cost: la desmobilització de l’electorat sobiranista, sobretot d’aquell sector que pertany al cercle menys polititzat. La hipermobilització sostinguda des del 2012, acompanyada de pocs canvis polítics i institucionals reals a l’estat (o sí: però en sentit contrari i cap a la recentralització), pot generar esgotament i pèrdua de força si es proposara ara tornar a un escenari del “dret a decidir”. A més a més, tot fa preveure que la correlació de forces a Madrid després del 20 de desembre no variarà el relat de l’estat sobre la qüestió. Finalment, fer un pas enrere podria ser vist com una renúncia de l’independentisme, com una cessió gratuïta caps als favorables a una consulta pactada.

Aquest escenari, des del nostre punt de vista, es podria solucionar amb una transacció entre els partidaris de la independència i els favorables a pactar un referèndum, i hauria de comptar amb un principi i tres disposicions.

En primer lloc, estaria basada en el vincle existent entre l’autodeterminació interna i externa. Aquest vincle diu que els pobles tenen dret a autodeterminar-se, en principi, dins l’Estat al qual pertanyen, per exemple, mitjançant l’autonomia. Ara bé, si la relació amb l’Estat central és imposada i/o vulnerada de manera unilateral pel Govern central, la negació de l’autodeterminació interna legitima la via de l’autodeterminació externa.    

En segon lloc, la transacció podria situar-se en dos àmbits dispositius: (a) un límit temporal, per no dilatar el procés encara més, com ara els primers 100 dies del nou Govern central;(b) un pacte perquè tots els actors es comprometessin amb la via de la unilateralitat si la convocatòria d’un referèndum torna a fracassar. La disposició sobre la temporalitat és clau: correm el risc que la demanda del referèndum s’acabi convertint en el peix al cove del segle XXI, congelada als programes electorals com tantes altres propostes; i (c) el compromís de cercar conjuntament una via d’accessió a la sobirania que respecti la voluntat de la majoria.

Seguint aquest principi i disposicions, la insistència en celebrar un referèndum també tindria efectes positius pels actors sobiranistes, quelcom que des del 27-S no es produeix en els discursos públics dels partits catalanistes. Es tractaria doncs de posar sobre la taula una demanda que no és pas incompatible amb els resultats del 27-S. Ho recorda, de fet, el full de ruta de Junts pel Sí, quan afirma que es mantindrà “sempre una actitud expectant respecte l’alternativa d’un referèndum vinculant per l’estat espanyol sobre la independència de Catalunya”. També ho ha recordat la CUP a la jornada de debat celebrada a Manresa: una via possible per avançar seria l’acostament a l’esquerra favorable al referèndum de CSQSP.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT