Apunts d'El Rogle

La setmana passada l’espai El Rogle, nascut fa pocs mesos, va organitzar la taula rodona 'Països Catalans: la nació completa davant la independència de Catalunya' al casal de Sants Jaume Compte amb un èxit notable. L’objectiu d'El Rogle és promoure el debat i la reflexió en el marc polític de l’Esquerra Independentista (EI) i la taula va fer justícia a aquest fi. Fora impossible tractar tots els temes que es van abordar no només des del costat dels ponents sinó per part d’un públic que compartia les inquietuds de la taula. Ja us avancem que en podeu trobar un resum detallat aquí mateix i també el vídeo. En tot cas, a continuació transcriurem alguns apunts que ens han semblat interessants.

Un procés que capgira agendes. No se li escapa a ningú el moment històric que viu el Principat, i el debat organitzat per El Rogle apuntava en aquesta direcció. A pesar d’algunes veus que defensen l’immobilisme (continuar com fa cinc o deu anys) sembla evident que el projecte de l'EI també és davant d’un moment estratègic clau. No és casual el naixement d'El Rogle o l’entrada de la CUP al Parlament de la Ciutadella fa menys d’un any. Els fonaments marcats el 1968 pel PSAN “independència i socialisme”, sorgits en el context de la descolonització, requereixen una adaptació al s. XXI i una resposta al procés principatí.

L’onada popular secessionista. També resulta obvi el caràcter eminentment popular del secessionisme de la darrera dècada. És precisament per aquesta raó que l'EI té pressa a marcar agenda i estratègia; no són pocs els que apunten a una hegemonia ideològica dretana en el procés i per tant contrària a les tesis de l'esquerra. D’altra banda, s’alerta que cal evitar caure en el discurs de les esquerres espanyoles: veure el procés com una simple cortina de fum de la burgesia autòctona per ocultar les responsabilitats en la crisi econòmica. Així, sembla que tothom coincideix a assenyalar un gran repte: tenir capacitat d’incidència en un moviment històric que precisament està format per veïns i veïnes del barri o del poble (els centenars de milers que dimecres passat es donaven les mans o els que organitzaren les consultes locals). Una oportunitat, per tant, d’assajar la unitat popular que dóna nom a la formació política amb representació institucional de l'EI, la CUP.

El potencial revolucionari. Però per què hauria d’incidir en el procés per l’estat propi l'EI? No podria desvirtuar-ne el caràcter revolucionari entrant al joc d'una ANC que molts titllen d'interclassista? En primer lloc, perquè hem dit que assolir la independència (és cert que de tots els Països Catalans, vegeu el següent punt) forma part dels fonaments de l'EI, i quan som a les portes d'un 2014 carregat de simbolisme i pes polític resultaria estrany no debatre el paper que cal tenir-hi. El debat sobre la qüestió, però, assenyala una raó fins i tot més poderosa: el potencial revolucionari de la secessió (encara que sigui del Principiat). I és que la tesi de l’"independentisme instrumental" com a cortina de fum de les classes dirigents i els interessos empresarials (adoptada per una part de les esquerres autòctones) fa de mal sostenir. Els poders fàctics catalans i la burgesia autòctona lligada a Madrid s’oposen a la secessió, no hi estan interessats. És aquí on l'EI pot trobar una esquerda molt valuosa, la vella consigna de fer esclatar les contradiccions de classes agafa vigència, per què no s’hauria d’aprofitar l’oportunitat de dividir la burgesia autòctona entre aquella que té interessos a Madrid perquè depèn dels grans grups empresarials o del mateix BOE i la que no n’hi té (potser perquè exporta els seus productes)?

L’encaix dels Països Catalans. Ja hem dit que un dels fonaments de l'EI és la defensa de la secessió de la nació sencera (els Països Catalans). Podem dir que fins ara aquesta havia estat una posició poc controvertia més enllà de certes conjectures sobre una eventual secessió pionera de Catalunya. Però el procés principatí ha trastocat moltes coses i la imminència dels esdeveniments polítics, juntament amb les mobilitzacions que en alguns casos han desbordat el Principat (com ara la Via Catalana) o generat discrepàncies sobre la militància (com ara l’ANC de Mallorca), obliga a replantejar el discurs. L’exportació del procés a la resta de territoris catalans no sembla factible en l'actual correlació de forces polítiques, però en canvi des de l'EI es detecta (i es defensa) la voluntat de servir-se’n per acostar la nació sencera, malgrat que el moviment polític que propugna té una presència feble a certs territoris (inexistent a la Catalunya Nord). Un acostament, per tant, que camina a ritmes diferents i que alguns fins i tot consideren que avança amb subjectes polítics independents. Caldrà admetre un horitzó confederal per als Països Catalans? Quines estratègies permetrien generar sinergies arreu de la nació?

L’estratègia de l'EI. Moltes preguntes i quatre paràgrafs que només recullen una petita part del debat al casal Jaume Compte, és per això que us convidem a visitar El Rogle. Un portal imprescindible per seguir els debats sobre el paper de l'EI en una política catalana que canvia a gran velocitat.