Deu dades per entendre els extrems climàtics dels últims 30 anys a Catalunya

BarcelonaCatalunya és ara un país més càlid i àrid que fa 30 anys, segons l’Atles Climàtic de Catalunya, una eina imprescindible i de referència no només per als amants de la meteorologia i de la climatologia, sinó també per molts sectors econòmics i socials que necessiten incorporar la perspectiva climàtica en àmbits com el de l’agricultura i la salut, especialment en un context en què el clima canvia ràpidament a conseqüència de l’acció humana.

La seu del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha estat el lloc escollit per presentar aquest dijous la versió impresa de l'Atles que correspon al període 1991-2020, i que permet tenir una imatge molt representativa i contrastada dels canvis que s'han produït en les últimes tres dècades. En concret, aquest document constata que Catalunya s'ha escalfat aproximadament un grau –un ritme molt superior al de la resta del planeta–, la zona semiàrida del territori s’ha estès per Ponent i la tardor s’ha consolidat com l’estació més plujosa pràcticament arreu del territori.

El cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Marc Prohom, ha posat en relleu que el país ja comptava amb un primer atles pluviomètric durant la primera etapa d’existència del Meteocat, fa prop de 100 anys, i que anar actualitzant aquestes publicacions “permet conèixer el ritme i impacte del canvi climàtic, ajuda a planificar i prendre decisions i, a més, és un bon recurs educatiu i científic”. Per la seva banda, el secretari de Transició Ecològica (i reconegut ornitòleg), Jordi Sargatal, ha posat com a exemple els canvis de comportaments dels moviments de les aus per evidenciar la importància d’estudiar el canvi climàtic.

Aquest atles, que utilitza com a període de referència i estudi els anys que van del 1991 al 2020, substitueix l'anterior, del trentenni 1961-1990, i alguns dels elements que el conformen ja van sortir a la llum durant la tardor del 2023. La novetat d'aquesta edició és la presentació de 110 nous mapes d’extrems climàtics, com per exemple la temperatura màxima absoluta, els dies de glaçada, les nits tropicals o la durada màxima de la ratxa seca (nombre de dies consecutius en què cau menys d'1 mm de precipitació).

Disposar d’aquestes dades “permet millorar la planificació i la gestió del risc”, segons la directora del Meteocat Sarai Sarroca, ja que estudiar i tenir una cartografia detallada de la freqüència, durada i intensitat de fenòmens com precipitacions torrencials o glaçades té aplicacions pràctiques en la gestió del risc d’inundacions o en el possible impacte que té el fred en l’agricultura, per exemple.

Pluges molt abundants

En una setmana amb inundacions en punts com Falset, Alcanar o Badalona és destacable saber que gairebé el 80% del país ha tingut una acumulació de pluja de més de 100 mm en un sol dia durant el període estudiat, un fet que exemplifica que pràcticament qualsevol punt del territori pot rebre l’impacte d’episodis de pluja molt abundant. De fet, el valor més elevat mesurat en aquest període són els 287,2 mm del 9 d’octubre del 1994 a Cornudella de Montsant (Priorat), ben a prop de Falset, on dilluns van caure 213 mm.

La incorporació a l’atles de dades meteorològiques de zones de clima singular com l’alta muntanya o els Ports ha permès, precisament, establir que aquest massís de l’extrem sud del Principat és l’indret on més dies plou abundantment, amb prop de sis dies anuals amb més de 50 mm de pluja. De fet, anualment superen els 1.000 mm de mitjana, encara lluny dels 1.500 d’algunes zones d’alta muntanya del Pirineu.