Curiositats constitucionals

El món és ple de Constitucions i la varietat és molt àmplia. Aquí us deixem algunes curiositats constitucionals:

• La Constitució més llarga del món és la de l’Índia −146.385 paraules−. La més curta, la de Jordània −2.270 paraules.
• Segons la base de dades 'Comparative Constitutions Project', des del 1789 hi ha hagut un total de 15.513 Constitucions. Gairebé un 5,6% dels textos rep el nom de llei fonamental o llei bàsica, entre altres de similars.
• Només un 2,3% dels textos constitucionals escrits al llarg de la història fan referència a un text aprovat pel mateix país en el passat, la qual cosa indica la necessitat de “fer net” quan s’aprova un nou text.
• Un 85% de les Constitucions aprovades fan referència a la “democràcia”, la qual cosa no sempre coincideix amb el règim que estableix la mateixa Constitució.
• Un 10% de les Constitucions fan referència a un règim socialista o al socialisme, i un 15%, al lliure mercat o al capitalisme. Només la Xina, Cuba, Croàcia, la Guaiana Francesa i el Vietnam esmenten ambdós conceptes. La resta de països simplement no en diuen res.
• Més de la meitat de les Constitucions aprovades al llarg de la història recent esmenten 'Déu' o altres divinitats.
• Aproximadament una de cada deu Constitucions esmenta un filòsof, un polític rellevant o un teòric.
• S’han aprovat 857 Constitucions atorgant el dret als ciutadans de desfer-se del seu govern sota qualsevol circumstància.
• President, canceller, 'premier'... però el nom més comú per al cap de l’executiu és el de primer ministre −50% dels casos.
• Les Constitucions que limiten el nombre de mandats són poques. Han estat molts, però, els països que posteriorment ho han establert per llei.
• Totes les Constitucions aprovades des del 1789 han establert un Parlament, malgrat que en la meitat dels casos només se li han atribuït poders consultius.
• Un 15% de les Constitucions estableixen algun tipus de quota al Parlament. La més comuna és per gènere −5,49% dels casos−, grups ètnics −4,46%−, grups religiosos −2,2%− i l’obligació que algunes classes socials hi siguin representades −1,13%.

Secessió, autodeterminació i federalisme

Només un 13,25% de les Constitucions que s’han aprovat des de l’any 1789 són federals. De fet, les Constitucions unitàries han estat les més comunes −24,24%−. Així mateix, només un 1,41% de textos han establert un sistema territorial confederal.

La majoria de Constitucions no han establert cap tipus de procediment perquè es produeixi la secessió d’una de les parts del territori. La situació més comuna és l’absència de qualsevol aspecte relacionat amb la secessió: 8 de cada 10 textos constitucionals no hi fan referència. Això no vol dir, però, que la secessió estigui prohibida o perseguida, sinó que en el moment de la redacció de la Constitució la qüestió no hi era present i, en cas de ser-hi, es va intentar amagar d’alguna manera. En aquest sentit, el cas del Canadà és paradigmàtic: la secessió no es contempla constitucionalment, però d’ençà de la ‘Clarity Act’ del 2000, el Québec −i qualsevol altra província− es poden separar sempre que una majoria clara, amb una pregunta clara, hi voti favorablement. O també hi podríem incloure el cas del Regne Unit: la secessió no era quelcom previst en les seves 'Constitucions', però el govern anglès i escocès van desencallar-ho a través d’un pacte entre governs.

Actualment, quan es parla de preceptes constitucionals que permeten la secessió, s’acostuma a fer referència a les illes Sant Kitts i Nevis, ubicades a l’Atlàntic −Nevis té dret a l’autodeterminació i ho ha intentat al llarg de la història diverses vegades−. Un altre cas arquetípic és el d’Etiòpia. El país africà inclou la possibilitat que una part del seu territori, singularment, Eritrea, pugui separar-se i formar un nou Estat. Finalment, convé destacar el cas del Sudan, estat en el qual la secessió també era possible constitucionalment i que va ser aprofitada per a la creació de Sudan del Sud. També hi ha els casos de Burundi (2004), Uzbekistan (1992), Mauritània (1991) o el Txad (1996).

Finalment, quant a les Constitucions que ho prohibeixen 'explícitament', alguns exemples els trobem a la República Dominicana, el Paraguai, Luxemburg, Eslovènia, Xipre o Lituània.