Manuel Mas i Soldevila, jurista "Els habitants taparen amb caixes i matalassos les boques dels carrers"

Manuel Mas i Soldevila, jurista, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta dels Vint-i-quatre, explica a Relació del siti del 1713-1714 com el setge va trasbalsar la vida dels barcelonins. Soldevila descriu amb detall la cruesa dels bombardejos: "La última festa de Pasqua a la nit se comensaren a disparar bombas a esta ciutat, per la ruhina de las casas y atemorisar als habitants. Lo que ocasionà haver molts de desertar-les y trasmudar sas famílias a l'Arraval, passada la Rambla, que, per la distància en quedava lliure".

Amb el setge també van arribar la fam i l'especulació amb productes bàsics, com el pa: "Per pasar ab gran perill de ser apressadas las embarcacions que venían de Malloca ab algunas provisions de boca, ne arribàvan ja molt pocas a poder entrar al moll. Y així los viúres y manteniments, ab tan llarc siti, se anàvan molt estrechant, y per consegüent, alterant-se los preus", descriu Mas i Soldevila.

El professor és testimoni del final del setge: "Reduïda esta a tan deplorable estat, si bé animosa a la major defensa i resistència a l'assalt, arribà la desgraciada hora de cerca de la una de la matinada del dia 11 de setembre de est mateix any 1714, en què ab lo favor de la obscuritat de la nit donà lo exèrcit dels sitiadors de improvís y ab gran fúria e ímpetu, avans general, no tan sols en un mateix temps a totes les ditas bretxas de muralla y baluarts de la plaza, sinó també el fortí de Santa Eulàlia, que format de gleva era baix al arenal davant dit baluart de Llevant. Y no podent lo gent se trobava de guarda resistir a la multitut y fúria dels que avansavan ni promptament ser socorreguda pels retents que las demés nits quedaven apostats en lo convent de Sant Agustí y altres llocs pròxims. A tan imminent perill de internar-se ditas tropas de l'exèrcit per la ciutat y experimentar esta sa total desolació y sos ciutadans y habitants lo major rigor de la guerra, se donà prompta providència, tapant ab botas, caixas, matalassos y altras cosas les boques dels carrers d'aquella part alta de la Ribera, Sant Agustí, Pla de Palau i demés parts per impedir internar-se més dites tropes dins la ciutat. Avansada ja la matinada de est mateix dia 11, poc antes de migdia, se arribà a parlament entre los de la plaça i l'exèrcit, de resulta del qual nasqué una general suspensió de armas de una y altra part. Don Hyacinto de Oliver y Marioan Duran, posaren en mà d'excel·lentíssim senyor mariscal duc de Bervic, general de l'exèrcit Borbó, dites capitulacions. Y havent-los sa excel·lència dit que entre rey i vassall no i havia pactes ni capitulacions no se dignà acceptar-les, ans bé los precisà a tornar-les a la ciutat los donà per resposta que diguessin a dita ciutat se sotmetès a la clemència del rei y a sus armas".

No hi hauria clemència. Els derrotats del 1714 van patir les persecucions, represàlies i vexacions de l'exèrcit borbònic. Felip V no només va ordenar execucions sense garanties jurídiques, deportacions i represàlies als familiars dels vençuts, sinó que també va aniquilar totes les institucions d'autogovern.