Microsites 10/09/2021

La formació de màster, a ple rendiment

El context actual necessita perfils professionals especialitzats com els que aporten els màsters i postgraus, amb habilitats transversals, xarxa de contactes i alta taxa d’ocupabilitat. No és estrany que les matriculacions s’incrementin any rere any

4 min
Procés de matriculació als màsters de la URV

La comunitat universitària temia les dades relatives al curs 2020-21, tan incert arran de la pandèmia del covid-19 i de la nova metodologia híbrida que havia fet falta implementar a correcuita. Tot i les limitacions quant a mobilitat i realització de pràctiques i altres provatures, el curs passarà a la història com el que ha registrat més matriculats de tota la trajectòria del sistema universitari de Catalunya, amb 269.500 estudiants de grau i màster matriculats, al voltant d’un 2% més que el curs anterior. En el cas concret dels màsters, segons desvelava al maig el departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, l’augment ha sigut una mica inferior, un 1,4%. No obstant això, l’increment del 5% que ha experimentat l’oferta no presencial dels màsters ha compensat el descens d’estudiants internacionals, que es calcula en l’1%.

La inserció laboral dels titulats en màster
  • 92% El 92% de les persones titulades de màster treballen
  • 60% El 60% compleixen funcions específiques del màster que han cursat
  • 58% El 58% disposen d’un contracte laboral indefinit

La capacitat resolutiva, clau

En paraules de M. Pilar Delgado, vicerectora de política acadèmica i qualitat de la UB, “les competències transversals associades al nivell del màster tenen un component professionalitzador i d’aplicació a la recerca importants i un nivell de complexitat superior a les assignades al grau”. Quan arriben al màster, prossegueix Delgado, “els estudiants han d’haver assolit la capacitat de ser originals en el desenvolupament i aplicació de coneixements i idees en un context professional o de recerca”. Això implica, a parer seu, “ser capaços d’aplicar coneixements o de resoldre problemes en contextos nous o poc coneguts relacionats amb la seva àrea d’estudi, integrar coneixements i formular judicis a partir d’informació –no sempre completa– que inclogui reflexions sobre responsabilitat social i ètica vinculada a una àrea de coneixement, i saber comunicar coneixements, conclusions i les raons que les sustenten a públic especialitzat i no especialitzat”.

Una classe de màster a la URV

Entre les competències transversals en què la UB fa èmfasi en la formació de màster, Delgado menciona les de “treballar en equips interdisciplinaris aportant visions i coneixements propis; desenvolupar un esperit crític, argumentador i resolutiu en la prestació de serveis essencials a la comunitat; mostrar iniciativa per emprendre nous reptes, coordinació i lideratge; comunicar de manera clara les conclusions, coneixements i les raons últimes que les sustenten, o establir hipòtesis originals basades en un marc teòric rellevant i que puguin contrastar-se empíricament”.

Empoderar l’alumne

Preguntada sobre com prepara la formació de màster o postgrau l’estudiant per enfrontar-se a un context tan volàtil i incert com l’actual, Delgado matisa que “una part important dels alumnes de màster i postgrau està ja en un entorn professional”, que té de per si un component d’incertesa i flexibilitat important, una situació que es fa especialment palesa en el cas dels cursos de postgrau, amb un component professionalitzador molt intens i que, apunta, “reuneix un tipus d’alumnat més adaptable, molt implicat i disciplinat pel que fa a treballar de manera autònoma”. La clau, per a Delgado, és “informar bé l’estudiant sobre l’organització de la docència, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació i els treballs a desenvolupar, així com fer un seguiment acurat a través de la plataforma digital docent per resoldre les incidències, donar feedback de les activitats i acompanyar l’alumnat al llarg de tot el curs”.

Alumnes a la facultat d'Econòmiques de la UB

Aquest tarannà ha afavorit que un 76,2% de les persones titulades de màster a la UB enquestades per AQU Catalunya al seu darrer informe afirmessin que tornarien a repetir la titulació cursada. Quant als elements més ben valorats, en una escala de l’1 a 5 i tal com subratlla Delgado, “en primer lloc se situa l’adequació del perfil d’accés de l’estudiant per al seguiment del màster (4,55); la satisfacció amb el TFM (4,06); l’adequació de les assignatures al perfil formatiu del màster (4,02); la millora de les competències personals a través de la formació rebuda (3,98 %) i la satisfacció amb el professorat (3,92)”.

Tres perfils clau

Els dos perfils d’alumne que sol aplegar un màster o postgrau són el d’un alumne acabat de graduar que busca especialitzar-se en un àmbit o sector empresarial per enfocar millor el seu debut en el mercat laboral, i el del professional ja en actiu que vol reciclar-se o ampliar el seu bagatge o bé vol canviar totalment el rumb de la seva carrera. En paraules de Domènec Puig, vicerector de programació acadèmica, docència i professorat de la URV, “els màsters permeten aprofundir en l’especialització acadèmica del graduat universitari, tant en l'àmbit professional com investigador”. I assenyala: “Els màsters no només són interessants per donar l’oportunitat d’aprofundir en la formació als estudiants acabats de graduar, sinó que també permeten actualitzar la seva capacitació als professionals que es van graduar ja fa temps, o bé reorientar la seva activitat professional”. Finalment, prossegueix, “els màsters també permeten accedir als estudis de doctorat a aquelles persones que tenen interès en dedicar-se a l’activitat investigadora”.

A finals de juliol, quan encara quedava per davant força marge per fer-ho, a la URV ja s’havien matriculat gairebé 800 persones als màsters oficials i més de 900 als propis. Val a dir que un 60% dels estudiants de màster a la URV combinen la formació amb una feina a temps complet o parcial tant a l'empresa privada com a l'administració. 

Els màsters habilitants
  • Necessaris per exercir Dins dels màsters universitaris oficials, hi ha els màsters habilitants o que habiliten per a l'exercici d'una professió regulada. Són necessaris –i, per tant, obligatoris– per exercir en les següents professions: com a advocat o procurador de tribunals; arquitecte; capità de la marina mercant; cap de màquines de la marina mercant; enginyer aeronàutic, agrònom, de camins, canals i ports, forestal, industrial, de mines, naval i oceànic, i de telecomunicacions; professor d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i escoles d'idiomes i psicòleg general sanitari.
Les universitats fan balanç
  • Com avaluen el curs passat? Tot i que arran de la pandèmia, la URV ha centrat gran part dels seus esforços aquest darrer curs a adaptar les titulacions de màster a les modalitats online o semi-presencial, el cert és que la seva cursa de fons per oferir aquest tipus de formació de manera semi-presencial, híbrida o virtual ja ve de lluny. Tal com explica el vicerector de Programació acadèmica, docència i professorat, Domènec Puig, ara mateix la universitat “té una forta demanda d’estrangers en els seus màsters i el fet de poder cursar la titulació a distància afavoreix que molts dels que no poden venir al nostre país estiguin interessats cada cop més en cursar-ne un de forma no presencial”. La URV va començar a treballar fa temps –a través del gabinet de Programació i qualitat i del servei de Recursos educatius– en definir processos metodològics per a adaptar especialment dels màsters a modalitats no presencials o semi-presencials. “Els graduats que volen cursar un màster també troben en aquesta adaptació una major flexibilitat per compatibilitzar la seva vida laboral amb la possibilitat de continuar els estudis a través dels màsters”, puntualitza Puig. Al seu torn, la valoració que fan des de la UB del curs acadèmic 2020-2021, l’autèntica prova de foc del sistema de docència mixta, és en paraules de la seva vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat, M. Pilar Delgado, “positiva, tot i les dificultats i el canvi organitzatiu derivat de l’empitjorament de la situació sanitària poques setmanes després d’haver-lo encetat”. Per a ella, “l’entorn de la formació continuada fa més fàcil l’adaptació a un entorn mixt, en el qual el nombre d’estudiants és manejable, la qual cosa facilita l’atenció personalitzada”. D’altra banda, continua, “la tipologia d’activitats d’aprenentatge i avaluació s’adapten més fàcilment a situacions canviants, quelcom que s’estén des de l’aprenentatge basat en problemes a l’estudi de casos, el desenvolupament de projectes, etc.” No obstant, així que la situació epidemiològica va millorar, aquests programes van poder retornar a la presencialitat de forma immediata. En tot moment, subratlla Delgado, “la UB va posar a disposició del professorat un recull d’eines i materials per a l’adaptació de la docència a les diferents modalitats, així com indicacions normatives corresponents, i també es van flexibilitzar els processos de gestió, sobretot pel que fa als estudiants estrangers i l’acompliment de les normatives referents a documentació i matrícula”.
Com triar un màster

La tria d’un màster és sempre una qüestió que genera certa inquietud perquè sol ser una decisió en què es projecten expectatives, il·lusions i esforç. L’elecció, per tant, requereix temps per buscar entre el ventall de l’oferta l'opció que s’ajusti més als interessos personals i professionals de cadascú. Des d’Educaweb recomanen tenir en compte aquests 10 aspectes per tal de garantir una elecció ben fonamentada:

  1. Descobreix els diferents tipus de màsters que hi ha: oficials i propis; la teva formació prèvia i els teus objectius acadèmics i/o professionals donaran sentit a la tria d’un tipus o l'altre. Si la professió que vols exercir està regulada i requereix disposar d’un títol de màster oficial, identifica quin és el màster habilitant que necessites.
  2. Si el teu horitzó és la recerca, recorda que el màster oficial és requisit per accedir al doctorat. Busca el que connecti millor amb la temàtica sobre la qual vols investigar. Si el que busques és una orientació professionalitzadora, ho trobaràs analitzant el pla d’estudis i pràctiques.
  3. Valora quina és la modalitat que s’adapta més bé a la teva situació personal i/o professional: presencial, online o semipresencial.
  4. La teva disponibilitat de temps de dedicació i d’horari pot marcar la teva tria: la durada del màster pot variar (entre 1 i 2 anys) i la intensitat i l’horari específic de les classes també (jornada completa, parcial, intensiva de caps de setmana...).
  5. Si t’interessa un màster amb una orientació internacional, informa’t sobre la seva proposta de mobilitat i d’intercanvi amb altres centres o empreses d’altres països i la presència d’estudiants internacionals en el programa. L’idioma del programa també serà clau.
  6. Investiga com es posiciona el centre en els rànquings del país i internacionals que avaluen la qualitat i prestigi segons indicadors propis. Valora també aspectes com els equipaments, recursos per a l’estudi, els serveis que s’ofereixen a l’alumnat, capacitat d’inserció laboral, etc.
  7. La tria s’haurà d’ajustar al teu pressupost: compara preus i explora les ajudes i beques disponibles.
  8. Consulta les possibilitats que ofereix el màster per fer pràctiques i quines connexions amb empreses o centres de recerca manté la universitat o centre de formació.
  9. Informa’t sobre el professorat: el seu currículum acadèmic, si és professorat convidat o titular, si combina la docència amb l’exercici professional, la seva trajectòria internacional, publicacions, etc.
  10. Investiga quins serveis d’orientació acadèmica i professional ofereix el centre durant l’estudi i al finalitzar-lo en el teu procés d’inserció laboral.

stats