Microsites 10/09/2021

Quins nous perfils professionals demana el sector turístic?

La digitalització, la globalització però també els efectes del covid, els canvis socials i la sostenibilitat condicionen el sector i la formació dels seus futurs treballadors i experts

4 min
Els estudis de turisme afronten un moment de canvis adaptatius

En paraules de José Antonio Pérez, director de CETT-UB, el sector turístic “necessita una visió transformadora que doni resposta a les noves dinàmiques globals”, requisit que també s’estén als subsectors hoteler i gastronòmic. Una visió que aquesta escola universitària ja fa temps que va incorporar als graus, màsters i postgraus que imparteix. En tots, “s’hi apliquen metodologies com l’aprenentatge per reptes reals proposats per institucions i empreses nacionals i internacionals, la resolució de casos reals, el treball transversal –fins i tot entre màsters– i les dinàmiques d’equip en entorns multiculturals i diversos”, detalla Pérez.

Pautes de gestió flexible

Aquest mes de juny, AQU Catalunya va presentar un rànquing de les titulacions de grau amb un índex més elevat d’ocupació un cop transcorreguts tres mesos després de graduar-se. La de turisme, amb un índex del 84,4%, ocupava la cinquena posició. I és que, a grans trets, les organitzacions i empreses del sector busquen, a parer de Pérez, “professionals molt qualificats per liderar projectes en entorns on la competitivitat, la volatilitat i la globalització obliguen a establir pautes de gestió flexible i on el domini de les noves tecnologies s'ha convertit en un requisit indispensable per a l'èxit empresarial”.

Els estudis de turisme tenen un índex d'ocupació, passats tres mesos de la graduació, d'un 84,4%

Cal tenir en compte, igualment, que el viatger cada cop busca experiències turístiques més personalitzades. No en va, “el turisme és un mirall de la societat i, per tant, ha de reflectir la diversitat social”, diu Pérez, que subratlla que “ja no podem viure d’estereotips, sinó que hem d’anar a conèixer amb molta profunditat el nostre client, i adaptar-nos sempre a les seves necessitats i inquietuds per oferir experiències memorables”.

Experiències extraordinàriament variables

Un dels col·lectius als quals cal adreçar propostes turístiques a mida és l’LGTBI, que és precisament l’objecte d’un dels màsters que CETT-UB enceta aquest curs. Es tracta del màster en Turisme LGTBI, dirigit per Núria Abellan. L’LGTBI és un col·lectiu que quan viatja, explica Abellan, busca una sensació de seguretat, la qual cosa comprèn “des de la seguretat personal, lliure d’agressions o discriminació, a la de sentir-se acollits allà on viatgin, i això vol dir per exemple utilitzar un llenguatge inclusiu”. Ara bé, puntualitza Abellan, “per poder entendre i respondre a les necessitats del col·lectiu, caldria parlar de col·lectius LGTBI, en plural”. I és que, matisa, “més enllà dels punts d’unió, les experiències de les diferents persones són extraordinàriament variades i es veuen travessades per eixos com l’edat, l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual o la identitat de gènere”. És per això que cal una formació en turisme especialitzada per al col·lectiu LGBTI, que alhora serveix per impulsar la generació de coneixement sobre aquesta unió.

El màster en Turisme LGTBI de CETT-UB és l’únic programa al món amb aquesta extensió temporal i càrrega de continguts. És per això, puntualitza la seva coordinadora, que “permet obtenir una visió holística del sector, bàsica per poder implementar canvis”. I és que, tot i que les persones del col·lectiu sempre han viatjat, l’especialització en turisme LGTBI és relativament recent”. Tot i això, segons Abellan, ja disposa “d’una gran xarxa de professionals, iniciatives, destins i serveis adreçats al col·lectiu en diverses regions del món” que afavoriran el seu desenvolupament. La creació d’aquests nous espais, però, també requerirà “un replantejament a mitjà termini dins de la indústria turística que incorpori amb fermesa la perspectiva de gènere per garantir canvis profunds i necessaris en favor del col·lectiu”, subratlla Abellan.

Sostenibilitat i responsabilitat

Un altre màster que CETT-UB presenta enguany és el de Desenvolupament i llançament de projectes turístics, dirigit per Joan Ramon Blaya i que compta amb tres especialitats: les d’Emprenedoria i innovació corporativa en turisme, Transformació digital d’empreses i experiències turístiques i Internacionalització d’Empreses Turístiques. Malgrat la crisi provocada per l’impacte del covid-19, des de l’escola universitària preveuen que, un cop superada la crisi sanitària, el turisme creixerà una mitjana d’un 3,3% anual fins al 2030. Un horitzó força optimista que no ens ha de fer abaixar la guàrdia, però, en termes de compromís. Sobre aquest aspecte, Blaya assenyala: “Cal tenir clar que hem de ser capaços d’incorporar la idea del negoci responsable a tots els nivells, i per això cal apostar per una oferta formativa que prepari els nous perfils professionals que s’hi dediquin”. En aquesta nova dècada, apunta, “veurem com la indústria treballa per donar resposta a un tipus de viatger més preocupat per la sostenibilitat, amb més coneixements tecnològics i amb inquietuds socials”.

La metodologia del màster, explica Blaya, es basa en tres pilars: "L'aprenentatge basat en reptes, en què l'alumne haurà de donar resposta a reptes reals plantejats per docents o organitzacions que formen part de la nostra extensa xarxa de partners; l'aprenentatge basat en projectes, en què l'alumne abordarà projectes transversals que donen resposta a un problema concret real del sector turístic, i finalment, mitjançant estudis de cas, l'alumne visitarà organitzacions del sector turístic a Barcelona, a les quals tindrà ocasió d’integrar conceptes gràcies a l'exposició de situacions reals de la mà dels seus responsables”.

La incorporació de les algues a la gastronomia pot ajudar a la sostenibilitat
Gastronomia responsable, accessible i sostenible
  • L’altre objectiu de la indústria turística No és cap secret que la gastronomia és un dels punts forts de la proposta turística del nostre país. És també l’ítem a l’entorn del qual gira la tercera novetat que enguany posa en marxa CETT-UB, el màster en Gastronomia sostenible, que promou la necessitat que aquesta gastronomia sigui responsable, accessible i sostenible. La directora de la titulació, Montserrat Saperas, encara va més enllà: “No només cal, sinó que és indispensable”. I prossegueix: “Així ens ho estan indicant entitats globals com la ONU, que en molts dels ODS [Objectius de Desenvolupament Sostenible] la gastronomia hi té un paper destacat com a facilitador del canvi”. En els darrers anys els i les xefs han tingut una paper destacat com a prescriptors d’una alimentació més sostenible. I per ser sostenible, en opinió de Saperas, “s’ha de tenir en compte els tres àmbits de la sostenibilitat: l’econòmic, reduint el malbaratament, creant protocols per incloure la circularitat en la producció i transformant la gestió amb la incorporació de l'indicador de sostenibilitat per prendre les decisions; el mediambiental, adequant la cadena d’aprovisionament, la comunicació i la comercialització per disminuir la petjada de carboni i conservar la biodiversitat amb la introducció d’ingredients adaptats a l’entorn i a una agricultura regenerativa; i el social, utilitzant la gastronomia com a eina de millora, inclusió i educació, en projectes de gastronomia social”. Saperas no s’oblida, però, que la gastronomia també ha de ser “accessible a tots els consumidors en la concepció de les ofertes gastronòmiques, treballant una gastronomia inclusiva amb les tècniques de la cuina de substitució, que ha de fer que ningú se senti exclòs a taula”. Al seu parer, “cal generar aquesta visió global amb un enfoc de 360º per preservar la gastronomia i que segueixi sent un dels punts d’atracció tant per als turistes com per als autòctons”. En clau mediambiental, Saperas insisteix també que “el món de la gastronomia s’haurà de transformar per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic”, cosa que passa per “ingredients de proximitat i d’agricultura regenerativa, una proporció diferent en proteïna animal i vegetal, un disseny de les ofertes gastronòmiques des del punt de vista de la circularitat, el treball amb ingredients i tècniques de substitució per a una oferta inclusiva, i una comercialització i comunicació en línia amb els valors de la sostenibilitat, aspectes, tots ells, molt valorats ja pels consumidors”.
stats