Creació d’Habitatge Metròpolis Barcelona per frenar els preus del lloguer
L’ens impulsa un operador de caràcter mixt per construir habitatges assequibles i poder influir així en el mercat
“El mercat de l’habitatge és metropolità. Per tant, les solucions des del punt de vista públic s’han de referir a tot aquest àmbit. En aquest sentit, hem organitzat una política metropolitana per respondre a les tres grans demandes que hi ha al mercat immobiliari: la rehabilitació, l’oferta en compravenda i l’oferta de lloguer. En aquest últim cas, acabem de signar la constitució definitiva del nou operador metropolità d’habitatge de lloguer: Habitatge Metròpolis Barcelona”. Eduard Saurina, coordinador general de Serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, explica que l’AMB ha decidit, amb aquesta empresa, intervenir en el mercat de l’oferta de lloguer per mirar d’equiparar-lo a l’europeu, on el 25% de l’habitatge es dedica al lloguer; en canvi, a l’Estat no arriba al 18%.
Però no és l’únic motiu. També perquè ha constatat el salt important de gairebé 500 euros entre el preu mensual de lloguer que la gent sol·licita i l’oferta mitjana de preus existent en un mercat en què han pujat més d’un 6% de mitjana anualment. En aquest sentit, Saurina s’ha referit a l’aparició d’un nou segment de mercat que no respon tant a situacions d’emergència habitacional o a situacions especials de pobresa energètica extrema, però que es podria qualificar de pobresa urbana. Són famílies amb ingressos però que han de dedicar-ne més del 40% a lloguer i subministraments bàsics d’energia i que, per tant, es veuen abocats a una determinada situació de precarietat. “La nostra voluntat és que el nou operador metropolità de lloguer social assequible vagi destinat a aquest segment de població. Per tant, no és una solució davant de situacions d’extrema vulnerabilitat, sinó que és una solució per ajudar aquesta gent que pot pagar un determinat preu pel lloguer de l’habitatge però no podrà arribar a pagar-lo si el mercat segueix amb aquesta tendència. La voluntat d’aquest operador és la de ser capaç de produir les suficients unitats de pisos per poder acabar influint d’alguna manera en el preu del mercat de lloguer”, apunta Saurina.
Operador mixt
“Si hi ha un gran operador que és capaç de posar al mercat mil pisos a l’any i genera una bossa de 20.000 o 30.000 pisos a deu anys, acabarà sent capaç d’influir en el preu del mercat”, augura Saurina. Habitatge Metròpolis Barcelona neix com una iniciativa mixta, amb capital públic i privat. El 19 de març l’AMB va començar a traspassar finques de la seva propietat al nou operador i els serveis tècnics de l’IMPSOL van començar a dissenyar les promocions que s’iniciaran a l’octubre, quan és previst que hi entri el capital privat. “Busquem un inversor privat que accepti entrar en l’operació amb un rendiment baix però garantit per les administracions, que es faci càrrec de la promoció i de l’administració dels lloguers i que ens acompanyi en la inversió”, anuncia Saurina.
El concurs públic serà abans de l’estiu i l’empresa privada es convertirà en el 50% d’Habitatge Metròpolis Barcelona amb el compromís de fer una inversió de 200 milions d’euros a 10 anys. El pressupost global és de 400 milions d’euros, i l’altra meitat l’aporta el sector públic a través de les finques i els sòls edificables.
“Ja tenim les primeres finques que acolliran la construcció d’aquests habitatges: dues a Montgat (al carrer Joanot Martorell), dues a Sant Adrià de Besòs (al carrer de la Catalana, davant del passeig Antonio Machado) i una de Sant Boi de Llobregat (al carrer Baldiri Net i Figueres). En sortiran aproximadament uns 350 habitatges i el seu lloguer mensual serà de 750 euros, perquè creiem que és l’equilibri econòmic que necessita la societat”, afirma Begoña Antonell, cap de servei econòmic i financer de l’oficina de gerència de l’AMB.
Ajuts al lloguer
Els llogaters dels habitatges promoguts per Habitatge Metròpolis Barcelona podran rebre ajuts en funció de la situació socioeconòmica. La subvenció combinada -de l’AMB, de l’ajuntament del municipi i els plans de subvenció de l’Estat i la Generalitat- podrà arribar fins al 50% de l’import. En aquest, cas, serà l’ens metropolità qui ho gestionarà en finestreta única.
De tota manera, l’AMB està acabant de dissenyar un doble contracte per als inquilins: un de lloguer i un de tipus social. “La idea és acompanyar la gent durant un període de temps però no per sempre. Hi ha d’haver rotació. És a dir, si la seva situació socioeconòmica millora, hauran de deixar el contracte perquè se’n beneficiï algú altre. Introduirem algun mecanisme de revisió periòdica per detectar-ho”, apunta Saurina.
De la mateixa manera, anticipa que els contractes de lloguer seran a llarg termini i podran arribar fins als sis o set anys, duplicant els que estipula la llei actual, que en són tres. Està previst que els primers llogaters puguin instal·lar-se en aquests nous pisos a finals del 2019.
LES DIFICULTATS PER MANTENIR-SE A L'HABITATGE PROPI, A L'INFORME DE L’O-HB
L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) ha presentat el primer informe anual corresponent a l’any 2017. Entre altres aspectes que fan referència a les necessitats i al parc d’habitatge, així com a la construcció i rehabilitació, l’informe evidencia les dificultats que té la ciutadania per mantenir-se a l’habitatge propi, tant de compra com de lloguer.
L’estudi assenyala que els preus del mercat de lloguer han crescut entre el 24% i el 28% en el període que va de l’any 2014 al 2017, al mateix temps que apunta que la poca coincidència entre la gran proporció de demanda situada entre els 600 i els 800 euros mensuals i l’oferta que s’enfila per sobre dels 1.000 euros mensuals podria ser un indici de sostre en la pujada de preus. Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Observatori Metropolità assenyala la disminució dels joves entre 16 i 29 anys que aconsegueixen emancipar-se.
Per la seva banda, la compra de pisos ha augmentat un 87% entre els anys 2013 i 2016, i el preu dels habitatges de segona mà ha crescut un 43% els últims tres anys. Al mateix temps, l’O-HB destaca la recuperació de l’esforç públic pel que fa a generar polítiques d’habitatge, que ha permès atendre més de 28.000 persones durant el 2016 i que la bossa d’habitatges creixés en 2.362.
