L’economia circular, un model en potència a la metròpolis de Barcelona

L’AMB aposta per una metròpolis compromesa amb l’ús responsable dels recursos i amb el seu reaprofitament

Judit Monclús
3 min
La planta metropolitana de gestió de residus plàstics de Gavà.

El model lineal de “prendre, consumir i llençar” que la societat aplica des de la Revolució Industrial està demostrant que, a llarg termini, només afavoreix l’esgotament dels recursos i la contaminació del medi ambient. Actualment, cal treballar per contribuir a un canvi global del model de producció per poder seguir amb un creixement sostenible. Les xifres conclouen que llencem de mitjana un 60% dels recursos que necessitem per fabricar els productes i materials que consumim. Per aquest motiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es proposa potenciar l’economia circular per conservar i millorar el capital natural que afecta el seu territori. La jornada que l’organisme metropolità va celebrar al voltant d’aquesta qüestió el 5 d’abril va servir per posar sobre la taula l’estratègia concebuda en aquesta àrea barcelonina pel que fa a l’economia circular i per posar en comú les visions que tenen els diferents actors amb un paper clau en el desenvolupament del territori.

L’economia circular preconitza que tot el que es produeix pot ser reaprofitat després de fer-ne ús i, en aquest sentit, busca reutilitzar matèries, productes i serveis que puguin tornar a ser profitosos. “Es tracta d’un canvi en el model de producció i de consum centrat en un model basat en energies de fonts renovables, en què materials d’origen biològic i tècnic se separen i es processen aïlladament a fi d’afavorir-ne el reaprofitament”, assegura Janet Sanz, vicepresidenta de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb aquest objectiu, caldrà analitzar com fer econòmicament viable el fet de tornar a recuperar els materials que ja han tingut una utilització.

Tres vessants, un objectiu

L’estratègia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el terreny de l’economia circular consta de tres vessants, tal com assenyala Francesc Magrinyà, Director de Planificació Estratègica de l’AMB: “Després de l’estudi que hem fet sobre quines són les realitats a la nostra àrea metropolitana, proposem una política d’economia circular centrada en tres eixos: el primer és la creació d’un programa metropolità de simbiosi industrial; el segon pretén impulsar el reaprofitament dels residus com a recursos, i el tercer vol promoure una política agroforestal al voltant del Parc Agrari del Llobregat”.

El concepte de simbiosi industrial fa referència a la col·laboració entre empreses que uneixen esforços i maximitzen el benefici. D’aquesta manera, doten de valor afegit els recursos restants. En aquest camp, l’AMB disposa de diferents mecanismes per afavorir la cooperació entre empreses i el progrés dels municipis a la metròpolis. Pel que fa al reciclatge, el Consorci del Besòs i el Campus del Fòrum Diagonal de la UPC són un bon exemple de com el sector industrial pot créixer notablement gràcies a nous programes de recerca duts a terme en el terreny. Finalment, en el cas del Parc Agrari del Llobregat, els projectes de l’AMB sobre economia circular busquen afavorir la recuperació de massa forestal per fer-ne biomassa, l’establiment de circuits de ramats d’ovelles i la protecció dels boscos enfront dels incendis.

3 PROJECTES D’ECONOMIA CIRCULAR EN ACTIU DE L’AMB

  • Ecoindústria. Foment als polígons industrials de Viladecans i Gavà. Els dos ajuntaments col·laboren per posar en marxa un projecte de simbiosi industrial que doni suport a les empreses perquè utilitzin de manera més eficient els recursos creant una xarxa de connexions i facilitant sinergies. L’objectiu és afegir valor a les empreses que participen en el projecte aprofitant residus, energia i fluids malbaratats.
  • Districlima. Hi ha sistemes que proveeixen de climatització habitatges i oficines a partir del vapor de les plantes de tractament de residus. És una manera sostenible d’obtenir una temperatura de confort. Ja estan estesos en municipis com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, El projecte Districlima permet climatitzar 89 edificis a la zona del Fòrum i al 22@ i obtenir un estalvi del 59% en el consum d’energies fòssils.
  • Parc Agrari del Llobregat. Un acord de col·laboració entre els productors agrícoles i la planta Ecoparc 1, productora de compost a partir de la fracció orgànica dels residus municipals, permet que els agricultors els donin un nou ús. En aquest sentit, el reg del Parc Agrari també aprofita les aigües residuals regenerades de les depuradores de Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Cugat i Martorell.
stats