Estabilitzar el litoral metropolità, objectiu clau per fer front a l’emergència climàtica

L’AMB impulsa la coordinació amb altres administracions per trobar solucions estructurals i transversals a la regressió de les platges

Judit Monclús
2 min
Imatge del temporal de la setmana passada castigant les platges de Badalona

Les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona són un dels actius naturals més importants de la zona, ja que constitueixen un espai públic de referència amb més de deu milions d’usuaris anuals que generen un impacte socioeconòmic important. També són un dels espais més febles, i, sobretot per l’emergència climàtica, pateixen una regressió estructural evident.

Al llarg de l’any, el litoral metropolità es veu afectat de mitjana per entre set i vuit temporals, que provoquen afectacions a la superfície de la sorra, als equipaments i al mobiliari, i que poden causar també sobreacumulació de residus. El temporal de llevant de la setmana passada va posar de manifest les afectacions que acumulen i que encara s’allargaran abans no arribi la temporada d’estiu.

Jornada ‘Platges amb futur’

Aquesta casuística fa que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsi un treball estructural amb la resta d’administracions públiques per estabilitzar aquestes platges. En aquest sentit, l’AMB ha fet una comparativa de dades de fotografies aèries amb tecnologia LIDAR per mesurar la pèrdua de volum de sorra de les platges de Gavà i Viladecans entre 2013 i 2017 que mostra una reducció de 45.000 m3 a Gavà i 40.000 m3 a Viladecans en aquest període. El dia 16 es farà a Gavà una jornada tècnica, conjuntament amb l’Ajuntament de la localitat, per presentar els estudis previs al pla d’estabilització. L’estudi sobre la resta de municipis es publicarà durant el mes de desembre.

Submergida vs. emergida

“Amb els estudis que es presentaran a la jornada de Gavà incidirem també en el funcionament de la platja submergida, molt important per al correcte desenvolupament de la que veiem cada dia, l’emergida. Hi ha una barra litoral que protegeix la platja, però que no sabem com evolucionarà al llarg del temps perquè en algun moment sembla que desapareix totalment i el litoral queda molt desprotegit. Aquests estudis previs permeten millorar-ne el coneixement a partir de les topobatimetries de tot el delta del Llobregat, fetes pel Port de Barcelona, que l’AMB acabarà d’estendre a tot el territori”, afirma Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’ens metropolità. L’objectiu és intentar estabilitzar les platges adaptant aquestes tasques als nous temporals i a les condicions de canvi climàtic, amb onades cada cop més grans. “Hem elaborat protocols previs i posteriors als temporals per minimitzar els efectes i les afectacions que tenen les inundacions de les platges”, afegeix Palacios.

L’alta complexitat d’aquestes actuacions es deu, en part, a l’artificialització d’espais naturals a causa de la construcció d’infraestructures necessàries o de la impermeabilització de la terra amb carrers, cosa que fa minvar la generació de sediments. “Les platges són un ecosistema més o menys artificialitzat, però dinàmic i fluctuant. Per això hem de mirar quines mesures correctores d’impactes apliquem que fins ara no havien sigut suficients”, explica Jordi Bordanove, coordinador de promoció i conservació de l’espai públic de l’AMB. En tot cas, posa com a exemple la millora dels sistemes dunars a la zona sud del litoral, ja que constitueixen la millor protecció per al territori i per a les mateixes platges.

Les platges afectades
Radiografia de la regressió

A Montgat, les platges dels Toldos (1), Monsolís (2) i Can Tano (3) han perdut tota la sorra i diferents equipaments. La platja de les Roques (4) té cada cop menys amplada i no es pot accedir a Cala Taps (5).

A Badalona, el nord de la platja de Barca Maria (6) ha patit una important pèrdua de sorra, i a la de Patins a Vela (8) s’hi va trencar el col·lector interceptor de llevant, ja reparat. Les pèrdues de sorra de les platges de l’Estació (9) i Pescadors (7) han comportat l’enderrocament de plataformes de dutxa. La platja de la Mora (10) segueix sense sorra.

En el cas de Barcelona, les platges de la Nova Mar Bella (11) i de la Mar Bella (12) també han perdut bona part de la sorra habitual, mentre que la de la Barceloneta (13) ha quedat reduïda i en alguns punts amenaça els restaurants. A la de Sant Sebastià (14), les onades arriben al passeig marítim.

A la platja de la Ricarda – Ca l’Arana (15) del Prat de Llobregat la pèrdua de sorra ha provocat el trencament de la captació de la dessalinitzadora, que va obligar a construir una escullera de protecció, ara nua de sorra. Per la seva banda, la platja naturista (16) desapareix completament quan hi ha onatge i a la de Can Camins (17) ha quedat al descobert l’escullera de protecció de la costa. La del Remolar del Prat (18) va perdent amplada.

A Viladecans, l’erosió a la platja del Remolar (19) ha fet desaparèixer la platja seca i part de les dunes de la zona protegida. Aquest 2019 s’hi afegeix la Pineda de Cal Francès (20). Al nord de Gavà Mar (21 i 22), les platges s’han estretit progressivament i el mar ja arriba a vint metres de les edificacions de primera línia de costa.

A Castelldefels, el nivell del mar ha pujat prop d’un metre d’altura pels últims temporals. La platja del Baixador (24) i part de la de Lluminetes (23) són les més afectades.

stats