El boom del patinet elèctric

El seu ús quotidià a la xarxa pedalable de l'àrea de Barcelona ja ha augmentat un 123% en dos anys, tot i que encara representa un 0,8% dels desplaçaments en dies feiners

2 min

El boom del patinet tot just comença a disposar de dades per analitzar-ne la gestió en el context de la mobilitat Bruna Casas

En els últims anys els vehicles de mobilitat personal (VMP) són tot un fenomen que ha guanyat presència als nostres carrers, sobretot el patinet elèctric, que el 2020 va ser el mitjà de transport que més va créixer. L’ús quotidià dels patinets a la xarxa metropolitana Bicivia –la xarxa pedalable de la metròpoli de Barcelona– va augmentar un 123% entre 2019 i 2021. El patinet, tot i ser un fenomen molt estès també a Europa, a Barcelona i la seva àrea metropolitana només representa actualment el 0,8% dels desplaçaments en dies feiners.

“Més enllà que amb el covid creixessin els mitjans de transport individuals per por d'utilitzar el transport públic, hi ha diversos motius que n'expliquen l'increment potencial: l’accessibilitat del preu respecte a una bici; ocupa poc espai tant per tenir-lo a casa com per dur-lo al transport públic; el model urbà, sobretot la pacificació dels carrers, en facilita l'ús, i té menys impacte que un cotxe, no genera contaminació acústica ni de l’aire”, argumenta Núria Pérez. És cap de l’àrea de Mobilitat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i una de les autores de l’article Noves mobilitats quotidianes a la metròpoli de Barcelona. La irrupció del patinet elèctric: tendències recents i oportunitats, que forma part de l’Anuari Metropolità de l’IERMB (2021).

L’estudi, a partir de les dades de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner que elabora l’IERMB, analitza la irrupció del patinet com a nou mitjà de transport, les causes que n'han afavorit la implantació en la mobilitat metropolitana, el perfil sociodemogràfic dels usuaris, quines febleses presenta i les oportunitats que ofereix en el marc d’una estratègia de mobilitat sostenible, saludable i inclusiva. Unes conclusions que poden ajudar a planificar el servei de mobilitat i que el patinet s’integri de la millor manera possible, encara que les dades són molt recents, no se sap com pot evolucionar aquesta tendència ni si es consolidarà com una forma més de moure’s per la ciutat.

La complexa coexistència del patinet amb, sobretot, els vianants demostra la prevalença del vehicle motoritzat en l'espai viari FRANCESC MELCION

Pros i contres

Així com va passar al principi de l’ús de la bici a l’espai públic, el patinet sovint entra en conflicte amb la resta d’agents de mobilitat activa –sobretot els vianants–. Segons Núria Pérez, aquest conflicte posa de manifest que la major part de l'espai viari està encara assignat al trànsit motoritzat, de manera que resoldre aquest problema és un bon argument per equilibrar l'espai públic en favor dels sistemes de mobilitat amb menys externalitats.

Des del punt de vista de la salut és millor la mobilitat activa, caminar i anar amb bici –encara que sigui elèctrica perquè pedales–. Des de l’IERMB recorden que la inactivitat és un problema greu de la societat i per això és més saludable promoure desplaçaments que impliquin exercici físic. “No podem oblidar que la majoria de patinets són elèctrics”, apunta Pérez.

L’ús del patinet es concentra a la capital i en entorns més densos com la conurbació barcelonina. Fins ara la quota modal de la bici i el patinet és comparable a l’entorn metropolità, però en canvi a la capital és superior l’ús de la bici que del patinet. El fet que el patinet sigui un vehicle fàcil de transportar, permet molta flexibilitat en el seu ús i facilita el binomi patinet-transport públic. “A vegades és complicada la combinació del transport públic amb altres mitjans, però amb el patinet resulta més ràpid. És un bon aliat per ampliar l’escala territorial de la teva mobilitat amb modes sostenibles”, apunten des de l’IERMB. Tot i això, la majoria d’usuaris del patinet ja provenen de modes sostenibles, hi ha poca substitució modal del vehicle privat. Fins ara el patinet està cobrint una mobilitat de proximitat i eminentment urbana.

Un inconvenient habitual, tot i dependre de la gestió que es fa de la mobilitat, és l’incompliment de la normativa vigent en relació amb les velocitats permeses o les vies per on poden circular, entre altres. En aquest context, es proposa establir més sistemes de control pel que fa al compliment de les ordenances de mobilitat, així com l'establiment de mecanismes perquè els seus usuaris siguin coneixedors de la normativa de circulació.

Fins ara en l’ús dels patinets elèctrics hi ha menys biaix de gènere que amb altres mitjans de transport com la bicicleta i la moto, són usuaris més joves i la majoria (40%) dels desplaçaments els fan persones nascudes a l’estranger.