Sostenibilitat
Microsites Mobilitat 15/09/2023

La perspectiva feminista, clau per a una mobilitat verda més segura

Els operadors de transports catalans i les administracions públiques incorporen la perspectiva de gènere a l'hora de planificar les seves polítiques de mobilitat

3 min
El tren, un dels fonaments de la mobilitat sostenible

Un home blanc, de classe mitjana, amb una feina a temps complet, que tan sols es desplaça de casa a l'oficina i que ho fa en cotxe. Aquest és l'arquetip sobre el qual s'ha construït el sistema de mobilitat de la majoria de països del món, també el català. "Històricament, les ciutats han estat bastides seguint un model d'urbanisme androcèntric", contextualitza Mirela Fiori, directora del programa Ciutat i Urbanisme de la UOC. Això ha fet que l'espai públic s'hagi dissenyat per prioritzar els desplaçaments que es fan en vehicle motoritzat, per fer tasques productives i sempre per anar i tornar entre els mateixos dos punts: de casa a la feina i de la feina a casa. "En canvi, les feines de cures –que encara avui segueixen fent majoritàriament les dones– comporten haver de fer desplaçaments poligonals, més curts i a peu o en bicicleta", continua l'experta. El resultat de l'equació és clar: "La jerarquització tradicional de la mobilitat exclou de l'espai públic totes les persones que duen a terme tasques de cures", assegura Fiori.

Durant la darrera dècada, però, això està començant a canviar. Els operadors de transports i les administracions públiques estan incorporant la perspectiva de gènere com un element rellevant a l'hora de fer canvis en la gestió de la mobilitat. "Encara queda marge de millora i reticències per llimar, però s'està avançant", assegura Sara Ortiz, urbanista de la cooperativa Col·lectiu Punt 6. Operadors com FGC, TMB i Tram han dut a terme auditories i enquestes que ho incorporen. L'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) també ha mogut fitxa i ho ha tingut en compte a l'hora de redactar el nou Pla Director d'Infraestructures.

Feminitzar la mobilitat

"Les dones –que som més del 50% de la població– ens acostumem a desplaçar de forma més respectuosa amb el medi ambient: a peu o en bicicleta", assegura l'experta del Col·lectiu Punt 6. Les dades ho corroboren. Si el 40,6% dels homes declaren fer els seus desplaçaments habituals en cotxe, en el cas de les dones el percentatge baixa fins al 28,1%, segons dades de la darrera Enquesta de Mobilitat en dia Feiner, promoguda per l'ATM i elaborada per l'Institut Metròpoli. En canvi, el 53,7% dels desplaçaments que fan les dones són caminant, en bicicleta o en patinet, enfront del 47,5% dels homes. El biaix també es dona en l'ús del transport públic: les dones, un 18,7%; els homes, un 11,9%. Per a Núria Pérez, experta de l'àrea de Mobilitat de l'Institut Metròpoli, les dades tenen una lectura clara: "Les desigualtats estructurals de gènere s'expressen en el camp de la mobilitat quotidiana".

Tipus de transport més habitual, per gènere
Dades en percentatge

L'experta atribueix aquestes diferències a diversos motius. D'entrada, a un tema de desigualtats econòmiques. "Habitualment, les dones aporten menys ingressos a les llars i això fa que, quan hi ha un sol vehicle, s'accentuïn els rols de feminitat i masculinitat, i sigui l'home qui fa un ús habitual del cotxe", apunta Pérez. El fet que les responsabilitats de la cura a les llars continuïn recaient majoritàriament sobre les dones també fa que s'acabin movent d'una forma més activa i més a prop de casa. "Utilitzem menys cotxes que els homes, però la nostra mobilitat és molt més complexa: des d'anar a comprar fins a deixar els infants a l'escola", complementa Ortiz.

Precisament, les dades mostren com el 26,5% dels desplaçaments que fan les dones corresponen al camp de la mobilitat personal ineludible: compres quotidianes, visites mèdiques, acompanyament de menors d'edat, tenir cura de persones... En el cas dels homes, el percentatge baixa fins al 21,2%. En canvi, la xifra es capgira quan s'analitza la mobilitat ocupacional.

Motiu de desplaçament, per gènere
Dades en percentatge

"Fer servir menys el cotxe, anar més en transport públic i recórrer distàncies curtes són els trets que fan dels comportaments de les dones un model de mobilitat que convindria estendre a tota la societat", conclou Núria Pérez.

Com hauria de ser la mobilitat del futur?

  1. Quotidiana i cuidadora. Prioritzar els desplaçaments en bicicleta o a peu i millorar connexions intermodals per guanyar temps.
  2. Accessible i diversa. Facilitar els desplaçaments a tothom: persones de diferent estatura, edat o estat de salut, entre altres.
  3. Nocturna i festiva. Implantar una mobilitat 24/7 i desvincular-la dels horaris productius habituals. Els caps de setmana, la gent també es mou.
  4. Equitativa i participativa. Incrementar la presència de dones al sector: des de la conducció d'autobusos fins als consells d'administració.
  5. Segura i lliure. Treballar per abordar les violències masclistes, LGTBI-fòbiques i racistes durant els desplaçaments.

stats