Eines per a una millor inclusió social

Els nous perfils que transformen les aules

Els TEA i els trastorns d’aprenentatge disparen la demanda de suport mentre l’escola fa equilibris per garantir una inclusió real

Alumnes en una classe d'un l'institut en una imatge d'arxiu.
Mar Camón
28/11/2025
5 min

Fa una dècada la inclusió a les aules era una aspiració. Avui és la mesura de la qualitat d’un sistema educatiu. Catalunya enceta el curs 2025-2026 amb 1.326.352 alumnes, segons fonts del departament d’Educació i FP. Malgrat el descens general de matrícula, augmenten els estudiants que necessiten suport específic: 335.746 d’I3 a 4t d’ESO, gairebé 9.000 més que l’any anterior. D’aquests, 43.366 són NESE-A –alumnes amb trastorns del desenvolupament o discapacitats–, i dins d’aquest grup el TEA (trastorn d’espectre autista) és un dels perfils que més creix.

És una tendència que ve de lluny: les dades del curs 2023-2024 situen els TEA en 19.199 casos. I segons l’informe del Síndic de Greuges d’educació inclusiva a Catalunya, els diagnòstics han augmentat un 111% entre el 2017 i el 2023, un increment sense precedents en el sistema educatiu català.

“Ara hi ha més possibilitats de diagnòstic, i això contribueix a l’augment progressiu dels TEA”, explica Llúcia Viloca, psiquiatra infantil i fundadora de Carrilet, un dels centres pioners en atenció a l’autisme a Catalunya. La millora en la detecció, des de pediatria fins als CDIAP (els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, que valoren infants de 0 a 6 anys), ha permès identificar perfils que abans passaven desapercebuts. Però Viloca també adverteix que, en paral·lel, “en aquest moment hi ha una sobrevaloració del TEA i dins del mateix espectre hi ha grans diferències i evolucions que en el futur caldrà discernir millor”. 

D’altra banda, Viloca apunta com a possible factor l’ús excessiu de les pantalles en la primera infància, que “pot afectar el desenvolupament relacional i provocar una certa desconnexió”.  

Paradoxalment, l’increment del diagnòstic i de la consciència social conviu amb un sistema que encara arrossega certs dèficits en diagnosi, formació i recursos. En concret, el TEA, pel seu impacte en la comunicació, la relació i la regulació sensorial, esdevé un dels perfils que més clarament posen a prova els límits actuals del model inclusiu. 

Perfils nous i més subtils

Tot i això, Viloca destaca com han evolucionat aquests casos, tenint en compte que “abans els nens amb TEA arribaven tard, sense tractament i amb deterioraments importants, i ara, gràcies als CDIAP i a la bona coordinació entre serveis, els detectem abans”. Però també apareixen nous perfils: infants “molt més verbals, amb bon llenguatge però amb alteracions en la relació, la reciprocitat o les funcions executives, que sovint es confonen amb altes capacitats o TDAH, per exemple”. De fet, l’informe del Síndic de Greuges assenyala que a les aules encara hi ha alumnat amb necessitats educatives especials sense detectar.

Davant d’aquest gran increment, Viloca també subratlla que l’escola i els centres de suport han d’estar molt coordinats amb les famílies, que en aquestes situacions tenen moltes necessitats d’acompanyament.

Quan el diagnòstic i el suport no arriben a temps

Des d’Educació posen en relleu un increment important dels recursos, i n'enumeren alguns: “L’augment en les plantilles docents, la creació dels suports intensius per a l’educació inclusiva (SIEI) i del suport intensiu per a l’audició i llenguatge (SIAL), l'augment de fisioterapeutes, la creació de la figura de dinamitzadors d’educació inclusiva (DEI), els docents d’orientació educativa, l'augment del nombre de professionals de serveis educatius com els EAP i altres destacats, l’augment del servei de monitoratge, la incorporació de logopedes a serveis educatius, la creació de les aules integrals de suport ( AIS), per citar-ne alguns”.

Però tot i aquest increment de recursos i la millora en la detecció precoç, la resposta no sempre és prou àgil. “Els CDIAP i els CSMIJ (els centres de salut mental infantil i juvenil) estan força saturats, malgrat l’augment del pressupost. Encara hi ha molta demanda que no es pot assumir”, explica Viloca. 

Per la seva banda, els EAP –els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica, que atenen i valoren l’alumnat amb necessitats a les escoles– “no tenen disponibilitat per tenir presència suficient als centres educatius per fer un bon acompanyament”, assegura l’informe del Síndic. Aquesta distància “pot ser especialment crítica en TEA, en què la intervenció pot alterar radicalment el pronòstic”, adverteix Viloca. Quan el suport arriba tard, s’acumulen dificultats emocionals, socials i acadèmiques.

La pública assumeix el pes dels TEA

Més del 69% dels alumnes amb TEA estan escolaritzats en centres públics, una proporció superior a la del conjunt de NESE. La concentració és especialment elevada en zones urbanes i en centres d’alta complexitat, que acumulen més alumnes i menys recursos especialitzats. 

Des del departament destaquen l’increment de la plantilla docent amb 1.672 noves dotacions, així com la disminució de les ràtios dels darrers cursos a I3 i 1r d’ESO. La majoria de grups d’infantil 3 (més del 95%) tenen 20 alumnes o menys, i a 1r d’ESO el 97% dels grups tenen un màxim de 30 alumnes. Tot i això, “una aula d’ESO amb 30 alumnes és massa, i més amb aquest volum de necessitats especials”, adverteix Viloca. 

¿I la formació del professorat és suficient per abordar les necessitats d’atenció més individualitzada que tenen aquests alumnes? “Cada any s’ofereixen plans de formació des de serveis centrals, però també plans de formació de zona, ajustats a les necessitats de cada territori”, expliquen des d’Educació. I destaquen la formació en trastorns de l’aprenentatge, en complexitats en relació amb l’autisme, altes capacitats, situacions de dol o coneixement en llengua de signes catalana. 

“Els mestres tenen molta voluntat i s’ha millorat moltíssim, amb professors amb capacitats d’alertar sobre un nen amb TEA abans que sigui diagnosticat”, apunta Viloca. I és important perquè des del punt de vista psicològic el professor “ha de tenir una sensibilitat i un coneixement profunds de les característiques del nen en cada etapa, així com de la manera diferenciada d’aproximar-s'hil”. En aquest sentit, destaca la importància dels CEEPSIR, que ofereixen suport docent, o de les AIS, les aules integrals de suport a l’educació inclusiva, en què professionals externs intervenen a l’aula ordinària. “És una aposta important, en què professionals intervenen dins l’aula, oferint suport psicològic i tractament per a nens amb TEA i altres trastorns de conducta, i això uneix Ensenyament i Salut”. 

Ara bé, l’informe del Síndic de Greuges alerta que les famílies sovint es queixen d’enfocaments centrats en dèficits, que corren el risc d’estigmatitzar els infants i dificultar-ne la integració.

D’altra banda, també és imprescindible que els docents rebin suport per atendre necessitats de vegades molt complexes. En aquest sentit, cobra força la tasca dels EAP, dels CEEPSIR i dels SIEI (suports intensius per a l’educació inclusiva), actualment 993 en centres públics. “Això suposa un augment dels recursos humans per a la inclusió a dins l’aula ordinària”, asseguren fonts d’Educació, i destaquen, en concret, un gran desplegament del SIEI Plus, que amb ràtios de 4 alumnes incorpora professionals com logopedes i fisioterapeutes en entorns ordinaris.

Viloca coincideix en aquesta importància en el cas de nens amb trastorns rellevants que no poden estar a l’aula ordinària, perquè “cal donar a cada nen la possibilitat que l’escola l’ajudi a desenvolupar-se a nivell psicològic, intel·lectual i de relació social”. En aquest sentit, però, troba a faltar en molts casos que aquests nens també disposin d’un entorn terapèutic a les escoles, amb professionals de la salut que, tot i no ser del personal docent, podrien assegurar una atenció individual intensiva. 

Els TEA s’han convertit avui en un bon indicador per mesurar l’estat del sistema inclusiu. Els avenços són evidents, amb diagnòstics més precoços, més consciència i amb objectius a l’horitzó de noves accions de millora, com el reforç de l’acció tutorial i personalitzada per millorar l’atenció individualitzada en totes les etapes educatives. Però també es manifesten els límits d’un sistema que encara no ha resolt alguns colls d’ampolla. 

stats