“Darrere de cada projecte social hi ha d’haver algú que gestioni bé”

A més d’oferir dos graus, la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés també té una àmplia oferta de màsters, postgraus i cursos especialitzats destinats a formar professionals que puguin treballar en els àmbits del sector social. Pere Mora, vicedegà de Postgrau d’aquesta facultat, explica la situació del sector social a Catalunya, les necessitats que s’hi detecten i les noves formacions per les quals aposten.

En quin moment està el sector social a Catalunya, així com la formació en aquest àmbit?

El sector social ha viscut una situació molt complexa últimament a causa de la crisi. De fet, encara no s’ha recuperat, tot i que ja hi ha una certa reactivació. Les entitats socials han tingut molts problemes de finançament. I lògicament la formació en aquest àmbit, també. Hi ha hagut un descens, o fins i tot es podria parlar d’un estancament, dels recursos destinats a l’àmbit social, en un context en el qual també augmenten molt les necessitats socials. Quan hi ha més dificultats, també hi ha menys recursos. Les entitats han hagut de fer un esforç molt gran per compensar aquest descens de recursos treballant moltes hores i sovint amb sous precaris.

Què caracteritza els estudis postuniversitaris d’aquesta facultat?

Apostem per professors que també estan en el món professional, no només en el món acadèmic. Volem que els nostres alumnes aprenguin de professionals en actiu. En general els nostres màsters i postgraus estan molt orientats a la professionalització. Nosaltres estem totalment especialitzats en l’àmbit social i això ens ha permès tenir una xarxa de contactes amb entitats socials molt forta. Creiem que és molt important col·laborar amb altres entitats i tenir-hi una relació directa. Algunes participen aportant professors; oferint llocs de treball perquè els alumnes facin pràctiques, ja que a la majoria de postgraus n’hi ha, i també ens han ajudat sovint a dissenyar nous màsters.

A més d’altres programes, oferiu dos màsters oficials. Un sobre la direcció i la gestió en serveis socials i l’altre sobre estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència.

Sí, crec que són dos àmbits molt importants ara mateix dins del sector social. Les entitats, amb tota aquesta complexitat que estan vivint, necessiten incorporar directius que puguin gestionar un projecte social de manera adequada. Requereixen professionals de la gestió, capaços d’orientar els objectius, mesurar l’impacte social i diversificar les fonts de finançament per optimitzar els recursos. Darrere de cada projecte hi ha d’haver sempre algú que gestioni, que busqui diners i que ho estructuri tot. Pel que fa al tema relacionat amb la infància i l’adolescència, des d’un punt de vista social també és un tema molt important, perquè és un dels àmbits més castigats per la crisi. És necessària la intervenció amb adolescents i infants, sobretot en l’ajuda professional i en temes d’orientació.

Què diferencia aquests dos màsters oficials dels altres màsters propis, postgraus i cursos d’especialització de la facultat?

Bé, d’entrada els crèdits, ja que els màsters oficials, igual que els propis, són de 60 crèdits. Després oferim diplomes d’especialització, que són de 30 crèdits, i finalment títols d’expert que són de 15. A part d’això, el que caracteritza els màsters universitaris és que et permeten fer una reflexió teòrica. Són també màsters per formar professionals, però a la vegada et donen la possibilitat d’encaminar-te cap al doctorat. Els títols propis estan més enfocats al món professional. Els alumnes adquireixen unes competències que després els serveixen en el seu dia a dia a la feina.

Com es pren la decisió de crear un nou màster o postgrau?

Cada any fem una reflexió i una avaluació interna sobre com ha anat cada formació i ens preguntem si n’hi ha alguna que s’hauria d’actualitzar. Potser ens adonem que un postgrau ja no té demanda o que s’ha de reorientar o deixar estar durant un temps. Per exemple, fa anys havíem tingut una formació en temes d’immigració però va arribar un moment en què ja no tenia sortida i el vam deixar de fer. Hem de justificar cada màster que fem. En aquesta avaluació interna també detectem necessitats. Sempre que traiem una formació nova és perquè hem detectat que hi ha una necessitat que no està coberta.

¿N’és un exemple el nou curs que oferiu a la facultat sobre el coaching

Sí, exactament. Creiem que l’especialització en aquest àmbit és una necessitat avui dia. Hi ha formació per a coaching d’empresa i també personal però encara no n’hi ha per especialitzar-se en coaching en l’àmbit socioeducatiu. A més, ara tot això del coaching està de moda i hi ha molta gent que hi confia, i també molta gent interessada a formar-se com a professional d’aquesta pràctica.