Esquerra abertzale: de la clandestinitat a primera força a Euskadi

BarcelonaDesprés d'anys d'il·legalitzacions, el 2011 l'esquerra abertzale ha passat de viure en la clandestinitat a tornar amb més força que mai a les institucions locals i estatals. Ha estat l'únic partit basc que ha capitalitzat els rèdits de la fi d'ETA i el procés de pau. Si bé l'últim intent de l'encara il·legalitzada Batasuna, Sortu, va topar amb el veto de l'Estat, amb la seva integració en la candidatura independentista unitària amb EA i Alternatiba, Bildu, va aconseguir superar el bloqueig judicial i va poder concórrer a les municipals del 22-M, on va fer la primera exhibició de força en fer-se amb el control de l'Ajuntament de Sant Sebastià i de la Diputació Foral de Guipúscoa.

Però el rellançament que ha suposat per a l'entorn de l'antiga Batasuna que ETA abandonés les armes es va veure amb nitidesa en les eleccions espanyoles del 20-N, en què els integrants de Bildu més Aralar van unir-se en la plataforma Amaiur i van situar-se com a primera força a Euskadi. Un resultat que ha reforçat l'aposta per la pau dels abertzales, que, amb un dels seus líders -Arnaldo Otegi- a la presó, ja pensa en l'horitzó de les eleccions basques amb possibilitats d'afiançar el primer lloc. És l'expressió del nou temps que viu Euskadi.