Barcelona“El fenomen Stieg Larsson em molesta una mica. Sabeu per què? A les seves novel·les hi ha massa violència explícita, especialment de tipus sexual”, comentava Donna Leon ahir al periodista Óscar López durant l’acte inaugural de Sant Jordi 2014 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Vehiculat a través d’un diàleg, el pregó de l’escriptora nord-americana va resumir la seva visió de la novel·la negra, que durant els últims anys ha hagut de ser considerada pels crítics “perquè té tants lectors que no es pot passar per alt”. A Leon li agraden Agatha Christie i Ruth Rendell, considera que la premsa és la gallina dels ous d’or per a qualsevol novel·lista -especialment del gènere criminal- i creu que un bon autor mata “fora de camp”. “Penseu en Medea. És capaç de liquidar els seus fills, però l’espectador no veu com comet els crims -recordava-. Hi ha autors que són massa explícits, i no em sembla una opció saludable”.
Tot seguit, Leon va exposar una petita teoria sobre les diferències entre els crims literaris executats per escriptors o per escriptores: “Els homes fan patir més a les víctimes, i són més prolífics a l’hora d’explicar violacions i abusos a criatures. Les novel·listes matem amb més rapidesa”. En el seu cas, els seus assassinats van començar el 1992. Mort a La Fenice inaugurava el cicle de novel·les protagonitzades per Guido Brunetti. L’últim cas del comissari venecià, Mort entre línies, acaba d’arribar a les llibreries. “Em va portar molta feina, perquè és una novel·la llibresca, i el seu origen és l’espoli recent de la biblioteca napolitana dels Girolamini -va explicar-. Per escriure’l em va tocar conèixer molta gent i escoltar les seves històries i, especialment, les xafarderies”.
El difícil futur del llibre
Leon també va fer un diagnòstic sobre el futur del llibre: “Li pot passar el mateix que li ha passat a l’òpera, que ha deixat de ser el gran art per ser cosa de gent rica i esnob. El problema del llibre és que demana atenció, i la gent cada vegada vol coses més ràpides”. L’escriptora, però, es va mostrar optimista: “La recepta per continuar llegint és ensenyar als joves a ser pacients i curiosos”.
