Debat del Solsonès: "Volem ser el que som"

BarcelonaConeguda com la comarca de les mil masies , el Solsonès es caracteritza perquè té disseminades en tot el territori les seves masies, exemplars de les construccions de la Catalunya rural. Aquesta dispersió de la població genera un dels reptes importants de la comarca, mantenir la ciutadania als nuclis petits perquè les mil masies estiguin ocupades. Per analitzar-ho l'Ara TV ha reunit David Rodríguez, alcalde de Solsona; Miquel Àngel Montaner, president de l'Associació d'Empresaris del Solsonès; Carme Solà, directora de l'Escola de Capacitació Agrària del Solsonès, i Ramon Segués, president d'Òmnium Cultural del Solsonès.

La identitat del territori està marcada pel fet d'estar a cavall entre els Prepirineus i la Depressió Central. L'alcalde de Solsona reconeix que tenen fins i tot "un dialecte propi, un català de transició". Es declaren uns enamorats de la comarca: "Volem ser el que som", assegura Miquel Àngel Montaner. Créixer en qualitat i no en volum és el repte que es proposen i ser ells mateixos qui escriguin el seu futur. Rebutgen créixer per arribar a tenir cinquanta mil habitants, lluny dels 13.676 actuals. Només volen desenvolupar-se qualitativament, fent una clara aposta pel valor afegit.

Una perla amagada

El Solsonès, tot i que és en bona part a la Depressió Central i té una bona ubicació en el territori català, té la sensació que és en un racó de Catalunya i així ho denuncia l'alcalde de Solsona, David Rodríguez. Situar-se en el mapa català és un dels reptes que identifica de cara als pròxims anys. Tot i que assegura que en els últims temps cada cop s'està descobrint més el territori, afirma: "Som la perla amagada de Catalunya i volem que es vegi que hi som".

Reconeixen que en matèria turística no han sabut explicar prou bé els seus atractius. "L'estació d'esquí de Port del Comte és la més pròxima a Barcelona i és la que sap tractar més bé la neu", diu l'alcalde de Solsona, que assegura que tot i que és un dels principals motors del territori no s'ha sabut vendre prou bé. Val a dir que l'estació de Port del Comte és de les poques que queden de gestió privada i que no està en mans de la Generalitat.

Ramon Segués, president d'Òmnium Cultural del Solsonès, insisteix que per vendre la comarca primer cal conèixer-la. Els mateixos residents han de ser els seus ambaixadors: "S'ha de fomentar el coneixement dins la pròpia comarca; si no la coneix qui hi viu és difícil que se la pugui arribar a estimar".

Un dels objectius marcats és saber trobar el valor afegit a la producció de la zona. En aquest sentit, Carme Solà, directora de l'Escola de Capacitació Agrària, explica que fins ara els pagesos només es responsabilitzaven de produir i avui han d'entendre que la seva feina també passa per saber vendre el producte: "Només se'n surt qui sap molt bé què ven". A més, Carme Solà valora que el sector agrari estigui tornant a la comarca. A Catalunya hi ha 600 joves que volen engegar el seu projecte agrari i al Solsonès n'hi ha 50 que s'hi volen incorporar aportant innovacions. "Les noies són un dels grans valors del sector agrari perquè aporten els canvis més innovadors, i a la zona n'hi ha moltes que s'hi dediquen", diu Solà.

Hiperactivitat cultural

Les entitats culturals tenen moltes veus i mans a la comarca del Solsonès, el teixit associatiu és molt elevat i té una bona salut. Un bon exemple és Òmnium Cultural, que a la comarca del Solsonès és on té més socis per habitant de Catalunya, amb un total de 180.

L'alcalde David Rodríguez diu que Solsona té "hiperactivitat d'entitats associatives i culturals". Només a la capital de comarca hi ha més de 100 entitats. Rodríguez assenyala l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona com una de les encarregades de donar més projecció al territori.

La festa major de Solsona és des de l'any 2008 Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Les festes del Claustre, que enguany se celebraran del 7 al 10 de setembre, estan documentades des de l'any 1653, quan es van iniciar per un vot del poble. La seva conservació i adaptació fa que siguin d'interès nacional. Hi estan catalogats els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els cavallets, els trabucaires, la tronada i el ball de bastons. I l'àliga i els óssos, com a elements tradicionals d'interès nacional.

Els gegants tenen molta presència a la comarca. Carme Solà ressalta que s'ha de vigilar perquè "si et passes una mica et fan un gegant per al Carnaval". Aquesta celebració està declarada Festa d'Interès Turístic Nacional per la seva originalitat. És un Carnaval on no hi ha disfresses, sinó comparses amb bates de diferents colors i on acaben penjant un ruc -de cartró- del campanar.

La fibra òptica per al futur

La qualitat de vida de la comarca és un dels grans valors que defensen i que no volen veure perillar per atreure grans infraestructures. "No necessitem un tren", assegura Miquel Àngel Montaner, de l'Associació d'Empresaris del Solsonès. No volen ser competitius en l'àmbit de les infraestructures viàries perquè, com diu l'alcalde de Solsona: "No som a tocar de Barcelona, tot i que la distància es percep molt més gran del que és realment". Per Segués, estar allunyats de Barcelona és el gran encant.

La comarca de les mil masies ha de treballar per aconseguir una bona xarxa de telecomunicacions que els faciliti tenir cobertura mòbil en qualsevol població, un dels problemes no resolts. Desplegar la fibra òptica també és un dels objectius perquè tothom pugui treballar des de casa sense problemes. I que no sigui un greuge comparatiu respecte a les altres comarques.