BARÇA

Barça B: espai de creixement o infidelitat al planter?

Amb 16 fitxatges, el filial busca la permanència mentre el juvenil A és campió

Messi, Iniesta, Piqué, Busquets i Sergi Roberto són els jugadors de la casa amb una contribució vital perquè el Barça encari aquest mes d’abril amb totes les aspiracions possibles d’aconseguir títols. Mentrestant, el juvenil A s’ha proclamat campió de Lliga abans de dues jornades per al final i, el 20 d’abril, disputarà la final four de la Youth League, la Champions juvenil. En el pas intermedi que connecta aquestes dues realitats, el Barça B, el club reformula quina ha de ser la metodologia a seguir.

La poca presència de futbolistes de la casa en el primer equip les últimes temporades -Sergi Roberto, el 2016, va començar a guanyar-se la titularitat com a lateral- i la política de fitxatges del filial -entre aquesta temporada i les dues últimes s’ha fitxat 34 jugadors- han avivat un debat que comença a ser recurrent respecte a la planificació esportiva del filial. Què és més important? ¿Mantenir la categoria ni que això impliqui haver de recórrer al mercat a fitxar futbolistes que, a priori, no compten per al primer equip? ¿O apostar per foguejar els jugadors del planter amb projecció d’arribar al primer equip independentment de la categoria?

Una tendència alarmant

El debat està sobre la taula i la tendència d’aquestes últimes temporades al filial és alarmant. La 2015-2016 es van fer nou fitxatges (set dels quals van arribar al mercat d’hivern, un fet en què s’ha de tenir en compte la sanció de la FIFA que no va deixar inscriure futbolistes al Barça fins al 2016) per mantenir l’equip a la Segona B. La temporada següent, amb el pretext de pujar de categoria, també van arribar nou cares noves. Aquest any les xifres són encara més alarmants: setze incorporacions (cinc al mercat d’hivern) per, de nou, intentar salvar la categoria, que, en aquest cas, és la Segona A. En total, 34 cares noves en tres temporades.

Gerard va fer debutar dos juvenils contra el Llorca per tenir "més joc de posessió"

Tot i que des del club es defensa que mantenir el filial en una categoria de nivell funciona com un “reclam competitiu” per incorporar futures perles en un mercat cada cop més voraç, és inevitable pensar que en la balança haurien de pesar més els minuts dels futbolistes de la casa que els dels fitxatges. El relat teòric del club és que els anomenats “reforços estructurals” arriben per equilibrar la joventut dels jugadors del planter. Però, en 33 jornades de Lliga, els futbolistes de la casa acumulen 14.730 minuts (el porter, Adrià Ortolà, n’aporta 2.160), menys que els fitxatges, ja que els nouvinguts entre aquesta i l’última temporada sumen 16.332 minuts aquest curs.

En els últims partits, però, hem vist com el tècnic del filial, Gerard López, ha fet debutar juvenils. Els dos últims a fer-ho han sigut el migcampista Collado i el davanter Marqués. Collado va ser titular en l’empat de fa tres jornades contra el Llorca i Marqués va entrar al minut 53. Gerard va justificar aquesta maniobra explicant que havia buscat millorar el joc posicional: “Davant d’una defensa tancada, hem buscat donar amplitud. No és fàcil perquè Ballou, McGuane, Nahuel [fitxats aquest any] i d’altres no tenen aquest perfil. Per això la presència dels juvenils”. Aquest curs també han debutat Monchu, Miranda, Riqui Puig i Sergio Gómez, que va marxar al Borussia Dortmund al gener.

Quin tipus de futbolista es fitxa?

Quan el filial va tornar a Segona B el 2008 Luis Enrique va agafar les regnes de l’equip que Pep Guardiola havia deixat per anar al primer equip. Aquell any la política de fitxatges va estar marcada per la veterania (entesa dins d’un filial): van arribar fins a sis futbolistes de més de 23 anys. Aquest perfil també va ser recurrent el curs següent, en què se’n van fitxar cinc. Un perfil de fitxatge que, més tard, es va anar perdent, en part, condicionat per les modificacions en la normativa de la RFEF respecte a l’edat dels fitxatges dels filials. Pel que fa a la posició dels fitxatges, les xifres totals, sense comptar els porters, són bastant equilibrades pel que fa als últims deu anys: 23 defenses, 24 migcampistes i 23 davanters. En aquesta línia, tot i que, per filosofia, La Masia ha sigut tradicionalment prolífica pel que fa a la formació de migcampistes, la temporada 2014/2015 se’n va fitxar quatre -entre els quals, el croat Alen Halilovic-, i en l’actual, sis. Com en el cas de Halilovic, al llarg d’aquests anys també hi ha hagut apostes que no ha sortit bé, com, entre altres, els portuguesos Ié i Cá, fitxats el 2012 i que van participar en menys de 10 partits.

És obvi que no sempre es pot encertar, però no s’havia arribat a la situació que s’ha viscut entre aquesta i les dues últimes temporades, en què fins a set jugadors -Gonçalves, Bassey, Santi Bueno, Trápaga, Moha, Konyk i Samu Araujo (aquest últim és l’únic que segueix a les ordres de Gerard)- han passat pel filial sense jugar en cap partit oficial. Dels 34 fitxatges o cessions entre aquest i els dos últims cursos, menys de la meitat (14) són aquest any a l’equip. Des de l’últim ascens a SegonaB (el 2008) fins a l’últim descens a la mateixa categoria (2015), el Barça havia fitxat 39 jugadors, només cinc més que en els últims tres anys.

Fuga de talent juvenil

L’altra problemàtica que envolta el planter és la marxa de talent format a la casa. Entre el final de la temporada passada i l’actual, han fet les maletes tres dels futbolistes més talentosos de les seves generacions: l’extrem Jordi M’Boula (19 anys) va fitxar pel Mónaco al final de la temporada passada, igual que el central Eric Garcia (17), que va marxar al planter del Manchester City. L’últim precedent destacat ha sigut aquest any: al mercat d’hivern, el migcampista ofensiu Sergio Gómez (17) -Pilota de Plata en el Mundial juvenil que es va disputar a l’estiu- va fer les maletes cap al Dortmund.

És cert que, en aquests casos, els clubs compradors han jugat, a banda d’una millora econòmica substancial en el sou dels joves futbolistes, la carta d’oferir una progressió més ràpida al primer equip; mentre que al Barça polítiques de fitxatges com la de la temporada passada, en què, amb Luis Enrique a la banqueta, van arribar cinc fitxatges d’entre 23 i 24 anys -Alcácer, André Gomes, Umtiti, Digne i Denis, aquest últim repescat-, poden ser interpretades com un missatge de falta de confiança cap al planter. Fins ara només Umtiti ha donat un alt rendiment. Aquest any, amb Ernesto Valverde, que a l’Athletic estava acostumat a mirar al planter, la presència de futbolistes del filial ha sigut pràcticament testimonial. Els migcampistes Carles Aleñá i Oriol Busquets -lesionat a principis de febrer fins al final del curs- han entrat en les dinàmiques d’entrenaments amb el primer equip, però en partits gairebé no se’ls ha vist: Aleñá ha participat en tres duels (tots de Copa) i Busquets, abans de lesionar-se, en un (també de Copa). Veurem si, un cop superada l’exigència de la primera temporada, Valverde dona més protagonisme al planter.

Aquesta temporada, els fitxatges han jugat més minuts que els futbolistes del planter

Tot i que cada any hi ha baixes a La Masia, la voracitat del mercat i la marxa de talent a rivals europeus és un motiu que genera preocupació al club. Davant d’això, el Barça està estudiant diverses línies d’actuació. Com ja va informar l’ARA, des de La Masia no es descarta en un futur arribar a un acord de col·laboració amb un club de la Primera Divisió holandesa, belga o suïssa al qual poder cedir jugadors, una pràctica que ja fan equips com el Chelsea i el Manchester City. D’altra banda, amb l’opció de recuperar un hipotètic BarçaC descartada per la manca de compatibilitat amb les normes de la Federació Catalana, s’està valorant la possibilitat de cedir joves apostes a un club català de Segona B, una tècnica, però, que ja s’ha anat fent en els últims anys en clubs com el Sabadell i el Lleida. El club també treballa per fitxar talent jove estranger abans que tinguin un preu prohibitiu. En són un exemple els casos del brasiler Vitinho (20 anys), el canadenc Ballou (18) i l’anglès McGuane (19).

Mentre el club estudia com gestionar el planter, són diverses les veus que han parlat recentment de la fuga de talent. Tot just fa una setmana, l’exentrenador del juvenil A fins a l’octubre (quan va fitxar pel primer equip del Sion suís), Gabriel Garcia, Gabri, valorava als micròfons de Catalunya Ràdio que s’hauria d’“apostar més pels jugadors de la casa i donar-los minuts i confiança” per davant de la categoria: “Si el filial està a Segona B o Tercera, tampoc passa res”. “Estem perdent jugadors amb projecció d’arribar al primer equip”, va dir Gabri, que va declarar que viu amb tristesa la poca presència de jugadors de la casa en l’equip titular del filial: “Per qualitat, crec que n’hi podria haver molts més”. L’extècnic i jugador blaugrana també va afirmar que “tot i que a vegades hi pot haver cert distanciament per part del club”, els entrenadors de la casa continuen amb la “filosofia del Barça”. Dos dies abans, a RAC1, l’actual entrenador del juvenil A, Francesc Xavier Garcia Pimienta, després de guanyar el títol de Lliga, va afirmar que el Barça forma “jugadors molt bons” i que la marxa de talent és una cosa que “ja fa temps que passa”, com en els casos de “Cesc i Piqué”. Garcia Pimienta també va destacar que la feina dels entrenadors de la base és “molt bona”, així com la “captació de futbolistes”. “Tornaran a marxar futbolistes, però la grandesa d’aquest club és que sempre té bons jugadors a qui formar per intentar que arribin al primer equip”, va valorar.

Sergi Roberto, l’últim mirall

L’exemple de Sergi Roberto és l’últim en què es poden emmirallar els jugadors de la casa. Després de ser renovat pel Barça fins al 2022 al febrer, Roberto va enviar aquest missatge als futbolistes del planter: “Que no deixin de lluitar, que se centrin a estar bé aquí, que no facin cas d’altres ofertes i que tinguin paciència. Al final, les oportunitats arribaran”. La consigna és clara, ara falta que el club hi posi totes les eines que té al seu abast.

Més continguts de