El Barça vol classificar-se al país on és admirat

Enviat especial a ManchesterAra fa dues temporades els aficionats del West Ham van cantar contra el City una cançó que deia: “Ja no sou anglesos”. Propietari àrab, executiu català, director esportiu basc i en molts partits només un anglès a l’equip titular. Sí, el Manchester City no és gaire britànic. “Quan vaig arribar al City era un club anglès, ara és una multinacional”, diu Denis Suárez. El Barça visita aquest dimarts per tercera vegada en tres anys l’Ettihad (20.45 h / TV3) buscant certificar la seva classificació per als vuitens de final de la Champions en tot just quatre partits. I ho farà contra un dels equips que d’una manera més evident busca millorar inspirant-se en el Barça. A Anglaterra el Barça s’ha convertit en un referent.

El club blaugrana, entre el 1955 i el 1999, va guanyar tot just dos partits a Anglaterra de competició oficial, un amb els hongaresos al camp del Wolverhampton, i un altre al vell Wembley amb Luis Enrique a la gespa, contra l’Arsenal. Visitar Anglaterra era sinònim de perdre, contra equips que avui en dia no poden competir amb el Barça: Sheffield Wednesday, Nottingham Forest, Aston Villa, Birmingham City, Ipswich Town... Ara el Barça ha guanyat les tres últimes vegades que ha jugat a un estadi anglès. I equips com el United, el City i l’Arsenal prefereixen no haver de creuar-se més amb els blaugranes. “Molts clubs anglesos s’inspiren en el Barça. Potser no ho volen admetre, ja que som un poble orgullós, però l’Arsenal s’ha fet un fart de fitxar jugadors del Barça joves i el City ha fet el que calia per fitxar Guardiola”, diu el periodista Oliver Holt, del Daily Mail. El City, de fet, s’ha gastat milions per construir la millor ciutat esportiva d’Anglaterra, coneguda per a molts com “La Masia del nord”, fitxant alguns jugadors que el Barça volia. “Els dos equips tenim la mateixa filosofia, tenim els mateixos objectius”, advertia Luis Enrique, que va fer la roda de premsa precisament a aquesta ciutat esportiva.

La Premier League, la lliga més rica del món, encadena molts anys de frustracions davant els equips de la lliga espanyola. I el Barça s’ha convertit en una pedra a la sabata. Des que el Chelsea va aconseguir eliminar el Barça de Guardiola, tots els equips anglesos han sortit escaldats del Camp Nou. Per al Barça, el viatge a Anglaterra ha passat de ser un problema a ser un plaer. “La intensitat anglesa i aquells estadis, amb un ambient espectacular, et feien sortir de polleguera. Potser nosaltres érem més tècnics, però aquells equips et podien fer miques”, recorda Asensi, que durant els anys 70 no va poder guanyar mai a Anglaterra contra equips com el Nottingham Forest de Brian Clough. Ara, en canvi, el futbol anglès ha entregat tots els seus grans clubs a empresaris estrangers i tècnics d’altres països. A Manchester manen un català i un portuguès, al Chelsea un italià, a l’Arsenal un francès, al Tottenham un argentí, al Liverpool un alemany i a l’Everton un holandès. “Bona part del públic anglès no pot pair que no tinguem cap identitat pròpia i ens cal buscar a fora per millorar. Costa, però és així. Aquí tenim història i diners. A Barcelona hi ha el futbol”, comenta Holt. La visita del Barça, doncs, es viu com una prova de foc per a Guardiola, criticat per bona part de la premsa sensacionalista, però defensat en mitjans com The Guardian, on Jacob Steinberg deia: “No volem aprendre, no volem admetre la nostra ignorància. No volem que algú de fora ens ensenyi res, quan hauríem d’aprendre d’ell”. Però si part de l’afició i la premsa no vol mirar lluny per millorar, al City, amb gestors estrangers, es camina en aquesta direcció. El partit d’avui serà el més dur dels tres que s’han jugat a l’Ettihad els últims anys.

Guardiola, amb baixes i obligat a no perdre per no complicar-se la classificació, ja va deixar clar que “l’única manera de guanyar el Barça és atacant”. “M’agrada que els meus equips juguin com a mi m’agrada, no sé fer-ho d’una altra manera”, va dir. El tècnic de Santpedor farà jugar de titular Agüero, suplent al Camp Nou, i haurà de decidir qui juga de lateral dret, ja que Zabaleta te molèsties i l’altre dia va posar Fernando a la banda. El jove català Maffeo podria ser una alternativa.

Luis Enrique, però, té baixes més significatives, especialment a la defensa, on falten Piqué, Alba, Mathieu i Aleix Vidal. A més d’Iniesta. L’asturià, doncs, repetirà la mateixa defensa que va alinear en l’últim partit de Lliga, amb Sergi Roberto i Digne com a laterals, Mascherano i Umtiti de centrals, i amb l’únic canvi del retorn de Sergio Busquets al mig del camp, preparat per donar pilotes al trident ofensiu. “Tots els entrenadors tenim baixes i no es tracta de pensar en els jugadors que no tinc. Continuo tenint una gran plantilla i molta confiança en els jugadors que tinc. Tenim la possibilitat de classificar-nos per a la següent fase, però per fer-ho haurem de fer un gran partit. Haurem de jugar a gran nivell”, va defensar Luis Enrique, que va lloar la feina de Guardiola al City: “Hi ha partits que per la seva importància són especials. El Manchester City de Pep Guardiola té molts registres diferents i ens haurem d’adaptar. Intentarà tocar la tecla necessària per complicar-nos la vida, però nosaltres farem el mateix. Aconseguir en tres mesos el que ha aconseguit el Pep és molt destacable i el City anirà creixent. El seu futur immediat és prometedor i molt atractiu”. Un futur on l’objectiu és poder competir millor contra el Barça, aprenent del Barça. A la terra dels inventors del futbol, el Barça ara és el professor.