Bartomeu canvia l’estratègia i convoca eleccions anticipades

BarcelonaEl Barça viurà eleccions anticipades. Atrapat pel seu passat, el club veu com quatre dels últims cinc mandats no han pogut acabar la seva gestió quan tocava. Núñez i Gaspart ja van organitzar eleccions abans del que tocava, i Laporta va superar una moció de censura. Ara la junta directiva més votada de la història, aquella que va començar liderant Sandro Rosell i acaba presidida per Josep Maria Bartomeu, també ha decidit organitzar eleccions abans del que estava previst.

Els diferents fronts oberts i les crítiques rebudes han acabat provocant un canvi d’estratègia d’un Josep Maria Bartomeu que poques hores abans de la roda de premsa d’ahir seguia decidit a arribar amb el seu mandat fins al final, el juny del 2016. Però alguns dels pesos pesants dins del club van aprofitar un dinar organitzat amb els seus homes de confiança per aconsellar-lo i, finalment, va canviar d’opinió. Homes com Javier Faus i Jordi Cardoner -pesos forts de la junta- van aconsellar Bartomeu i ara les eleccions anticipades són una realitat. Abans també havien fet el mateix altres membres, com Toni Freixa, que des de l’estiu viu apartat de qualsevol responsabilitat més enllà de ser directiu.

Bartomeu afrontava una junta directiva convocada per Freixa, que vol liderar una candidatura, complicada. Una reunió extraordinària que finalment es va suspendre, ja que Bartomeu va sorprendre amb la convocatòria d’eleccions. La trobada, en el fons, era una arma de doble tall. D’una banda, calia trobar resposta als mals resultats de l’equip i establir una estratègia després de la decisió del TAS de mantenir la sanció de la FIFA -el Barça no podrà fitxar fins al 2016- i la decisió de prescindir del director esportiu, Andoni Zubizarreta. Però de l’altra hi havia un tema encara més delicat, com afrontar una hipotètica mocadorada diumenge, en el partit de Lliga al Camp Nou contra l’Atlètic. Una imatge que si s’hagués produït hauria sigut un cop molt dur per a les aspiracions de Bartomeu, que ahir va tornar a deixar clar que es presentarà a la reelecció. “Avancem les eleccions per rebaixar la tensió que hi ha a l’ambient. Creiem que és desproporcionada. El club va bé a nivell institucional i a nivell esportiu seguim lluitant pels títols”.

Una decisió “consensuada”

La compareixença del màxim mandatari blaugrana estava prevista per a les quatre de la tarda, i inicialment era per valorar la sanció del TAS i la destitució de Zubizarreta. Però després de 48 hores en què els telèfons van treure fum, Bartomeu va acceptar canviar la seva estratègia i no acabar el mandat. “Han sigut dies amb molts nervis”, admetia una font del club. Bartomeu, de fet, va aparèixer amb cara de pocs amics a la sala de premsa. Començava llegint un petit text per després donar pas al torn de preguntes, en què va assumir un paper defensiu: “Demano als futurs candidats que actuïn amb responsabilitat, amb fair play. Els hi demano perquè donin suport així a un equip que està lluitant a totes les competicions. És una decisió que he compartit amb molts dels meus companys de junta. L’hem discutit durant molts dies. Tinc el seu suport”, afegia Bartomeu, que va tornar a recordar que serà candidat.

Avançar eleccions, i no dimitir

Després dels diversos canvis a l’estructura executiva del club, com la destitució del gener d’Antoni Rossich i la de prescindir de Zubizarreta, Bartomeu deixava enrere l’herència rebuda per Sandro Rosell. Eren els últims noms que quedaven a la llista per fer aquella remodelació profunda que tenia pensada quan va accedir al càrrec. Sense ells afronta les eleccions amb el seu equip de confiança i, sobre el paper, sense lloses del passat que puguin restar-li vots. Ara caldrà veure si la directiva segueix unida. Freixa vol provar de ser candidat i aquests dies les relacions han sigut més tenses que mai, ja que determinats directius no han paït bé haver sabut la destitució de Zubizarreta per la premsa. A la directiva aquests dies ha costat trobar unitat sobre afers com la relació Messi - Luis Enrique o la data de les eleccions.

En el fons, el d’ahir era com el primer acte de campanya, que servia per donar el tret de sortida a les eleccions i per deixar clar que Bartomeu seguiria tirant endavant el seu projecte fins al final. Per això va deixar clar que no es tractava d’una dimissió, sinó únicament d’un avançament electoral: “Nosaltres seguirem treballant i prenent decisions fins al final de temporada. Al gener, per exemple, hem de decidir qui tindrà els drets de televisió per a la temporada 2015/16. És una decisió que prendrem nosaltres, com n’hem estat prenent fins ara”. Això, el projecte del Nou Espai Barça i el patrocini de Qatar són alguns dels temes que pilotarà personalment Bartomeu mentre la maquinària electoral segueixi en marxa. El Barça, atrapat pel seu passat, tornarà a viure eleccions anticipades.

“Havia perdut la confiança en Zubi”

Josep Maria Bartomeu va restar importància a la destitució de Zubizarreta com a director esportiu, amb l’argument que havia “perdut la confiança” en el basc. “Són cicles i considerem que aquest s’havia acabat”, va afegir.

El president no va anunciar el nom del seu substitut, que se sabrà “els pròxims dies”, però va donar alguna pista: “Serà algú vinculat al Barça, que hi ha jugat, hi ha estat treballant o bé és al club en aquests moments. No serà algú extern”.

La directiva encara no ha decidit la data de les eleccions

La directiva encara no ha decidit el calendari electoral. Un cop es decideixi, la junta haurà de dimitir. Llavors caldrà constituir una comissió gestora encapçalada pel president de la comissió econòmica, Ramon Adell. Segons els estatuts, no es poden organitzar les eleccions entre el 15 i el 30 de juny i s’ha de procurar que les eleccions se celebrin un dia en què es disputi un partit al Camp Nou. L’últim partit del Barça a l’estadi serà el 24 de maig, contra el Deportivo. Els estatuts, però, no descarten fer les eleccions un dia sense partit. Per tant, també es podrien viure eleccions durant els primers dies de juliol del 2015 perquè no es repeteixi el que va passar el 2003. Llavors, arran de la denúncia del soci Vicenç Pla, la justícia va determinar que els primers 8 dies de mandat de Laporta, del 22 al 30 de juny, fossin considerats un any de mandat. Per això, per fer eleccions entre el 15 i el 30 de juny caldria modificar els estatuts.