L’amic de Samaranch que lluita contra el dopatge arreu del món
BarcelonaJuan Antonio Samaranch va trucar a la porta de la suite de Dick Pound i li va dir que tenia males notícies. “Qui s’ha mort?”, va respondre el canadenc. “Pitjor. Ben Johnson ha donat positiu per dopatge”. El setembre del 1988 el Comitè Olímpic Internacional va afrontar una de les seves pitjors crisis d’imatge quan el guanyador dels 100 metres lliures, el canadenc Ben Johnson, va donar positiu per estanozolol. Pound, vicepresident del Comitè Olímpic i membre de la delegació canadenca, va rebre l’encàrrec de defensar el seu compatriota. “Volia parlar amb ell abans. L’únic lloc que vaig trobar va ser el lavabo de la suite del meu hotel. El vaig mirar als ulls i ell va dir que era innocent”, recorda. Però Johnson mentia.
Dick Pound, l’home que va liderar i va presentar aquests dies la investigació contra el dopatge en l’atletisme rus, va tacar-se les mans per culpa d’aquesta pràctica el 1988, ja que va defensar durant dos dies Johnson. Però quan les proves van evidenciar que mentia, Pound va rebre un cop molt dur. Ell havia sigut un dels membres del COI més implicats per intentar netejar la imatge del moviment olímpic després de la crisi d’imatge que van significar els boicots als Jocs del 1980 i el 1984. Els Jocs de Seül del 1988 eren els Jocs de l’obertura al món, però Johnson, canadenc com Pound, els va tacar. “M’ho vaig prendre com un atac personal”, admet. Gràcies a Pound, el COI va guanyar més de 400 milions d’euros en drets, portant el senyal televisiu a 160 països. Però l’esdeveniment més vist va ser la final de Johnson. Pound, que feia anys que criticava la corrupció a l’esport, però s’emocionava amb els atletes, va canviar per sempre més. “Va ser un moment clau. Vaig adonar-me que els atletes o els tècnics menteixen quan els han enxampat”.
Dick Pound (St. Catharines, Canadà, 1942) va ser nedador olímpic als Jocs del 1960. Advocat de formació, el 1978 va entrar al Comitè Olímpic, i el 1983 Juan Antonio Samaranch va encarregar-li que gestionés els drets televisius. La seva gestió va ser considerada com a “exemplar” i “clau per modernitzar l’esport”, segons Samaranch, amb qui va mantenir una bona relació. Durant 16 anys Pound va ser vicepresident del COI, aspirant a la presidència el 2001, quan Samaranch va plegar. Però va ser derrotat pel belga Jacques Rogge, i superat també pel coreà Kim Un-Yong, a qui el mateix Pound havia investigat per vendre vots a l’elecció dels Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City.
Derrotat al COI, Pound va reprendre la seva lluita contra el dopatge i es va convertir en un dels fundadors de l’Agència Mundial Contra el Dopatge, de la qual va ser el primer president. Pound ja havia intentat abans canviar la legislació contra aquesta pràctica, però no va poder presentar el seu projecte d’una agència mundial contra el dopatge independent fins al 1998, quan Samaranch l’hi va demanar després d’un escàndol de dopatge al Tour. Del 2001 al 2007 Pound es va posar en un munt de problemes en denunciar les lligues i esports que no volien seguir el “llibre contra el dopatge” que ell va escriure el 2003. Va atacar el ciclisme abans del positiu de Lance Armstrong i les lligues professionals nord-americanes. Va afirmar que l’atletisme nord-americà tenia antecedents i també va posar sota sospita l’esport rus.
La història, de moment, sempre li ha donat la raó. “Els tramposos sempre van més ràpid”, sol dir Pound, que demana mesures encara més dures contra el dopatge. “El problema no és Rússia. El problema és universal”, va dir ahir. La seva croada continua.
El laboratori contra el dopatge rus, suspès
L’Associació Mundial Contra el Dopatge (AMA) va confirmar ahir la suspensió amb efecte immediat del laboratori antidopatge de Moscou, una suspensió que li prohibeix fer qualsevol tipus d’activitat relacionada amb controls antidopatge, incloent-hi anàlisis de sang i orina. Aquesta és una de les conseqüències de l’informe sobre el dopatge en l’atletisme rus publicat dilluns. El president Vladímir Putin, de fet, es reunirà amb el ministre d’Esports, Vitali Mutko. Mutko va rebutjar la seva implicació en aquesta trama, en què també estaria involucrat el Servei Federal de Seguretat Estatal. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va instar l’AMA a presentar proves de l’existència d’un sistema antidopatge promogut per l’estat. “Moltes de les conclusions de l’informe no ens han sorprès. Existeix un problema amb el dopatge, però no un pla estatal”, va dir Valentin Balakhnitxev, expresident de la Federació d’Atletisme, que també ha reconegut que presentarà un recurs al Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) per defensar el seu nom.
