Àngel Mullera: "No li he de demostrar res a ningú, només a mi"

Àngel Mullera (Lloret de Mar, 20/04/1984) afronta avui (18.20 h) la seva primera final dels 3.000 obstacles en un Mundial. Després que l'any passat abans dels Jocs Olímpics de Londres fos acusat de dopatge i hagués de lluitar per netejar la seva imatge, ha deixat la ràbia enrere i està preparat per fer història.

Tercer Mundial i classificat per a la final. No sé si es pot demanar més!

No, no es pot demanar més. El primer Mundial, a Berlín, va ser un premi però vaig arribar una mica cansat després de tot l'any. El 2011 sí que buscava una final però a Taegu el clima no em va ajudar. L'any passat a Londres ja hi anava amb moltes ganes, però amb tot el que va passar vaig perdre la forma. No dormir em va afeblir molt. Ara vaig a totes perquè he preparat durant tot l'any aquest Mundial. Arribo molt bé i a la final esperem demostrar-ho i fer el millor paper possible.

A banda de buscar la final, ¿l'objectiu d'aquest Mundial és fer oblidar els Jocs Olímpics de Londres?

No. Segurament hi haurà gent que, ara que jo he passat a la final, dirà que és per les substàncies que l'any passat deien que m'havia pres. No corro pensant en això. Vull demostrar-me a mi mateix que, després de viure un any molt complicat, lluitant puc arribar a aquesta final que tan se'm resistia. No li he de demostrar res a ningú, només a mi.

Només s'ho vol demostrar a vostè?

Sí, vull fer-me feliç a mi i a la meva gent, ja que tinc la sort de trobar un equip i un entorn boníssim, que han tingut paciència i han confiat en mi. No em faig mala sang de res. El que va passar l'any passat va passar, no ho oblidaré mai però vull girar full perquè entrenar-se cada dia i buscar objectius amb ràbia et bloqueja. Aquest any he estat físicament i mentalment cansat però el que he fet és entrenar-me més i al final, amb constància i treball, tot ha sortit bé.

El pitjor any i ets a la final...

Ha estat l'any més difícil de la meva vida, però està sent el millor any, ja que a nivell personal he fet història. Quan vaig saber que era a la final em van passar molts sentiments bons pel cap, però cap rancúnia.

Paciència també amb tot el que li van dir. El van acusar d'haver-se dopat i no va rebre cap suport de les institucions. Curiós, no?

Se'n renten les mans. Ja s'ho faran. En dos mesos vam aconseguir tancar-ho tot. Per a ells era un tema de cara a la galeria per demostrar que Espanya està neta, però van buscar on no toca. Aquí van fallar i jo no em podia permetre que m'acusessin.

Què espera de la final d'avui?

No ho sé! Segur que hi ha gent al davant que se suïcidarà i això ho puc aprofitar. I quan quedin un parell de voltes... Cames ajudeu-me! Sóc optimista, tinc molta confiança i puc arribar a estar entre els vuit millors.

Ha fet alguna promesa?

No, no n'he fet cap. Normalment ja faig apostes sense jugar-m'hi res: em rapo, em faig pentinats diferents, tatuatges...

Bé, si aconsegueix alguna medalla... S'ho repensarà?

Si hi ha medalla ja podem parlar el que vulguis, que faré el que sigui, ho compliré! [Riu].

Imagini's que s'entrebanquen els primers i es veu allà al podi...

I sense entrebancar-se els primers, eh? Qui sap! T'imagines? [Riu]. La veritat és que mai penso en cap tipus de promesa però si la cosa va bé en comptes de cinc cerveses me'n beuré set i aquesta serà la promesa [riu].

¿A la final es veu capaç de repetir la seva millor marca, el 8:13?

A les sèries, que van ser al matí, vaig fer un gran temps, així que a la tarda em podré acostar a la meva marca. Un cop arribats aquí, la marca tampoc és important, el més important és el lloc en què acabes. Si faig vuitè i marca personal, doncs increïble, però si acabo vuitè i faig 8:25, doncs tampoc passaria res, no ploraria!