"Ningú ens coneixia i ara som la cursa més seguida de Catalunya"

Barcelona"Doncs tot va començar amb una conversa amb en Xato Anguera durant una reunió", explica en Jordi Godayol, un dels responsables de l'Olla de Núria, una de les curses de muntanya més estimades de Catalunya. Les grans idees molts cops sorgeixen així, amb una conversa informal. L'Antoni Xato Aguilera coneixia la Vall de Núria com poques persones. Soci de tota la vida de la Unió Excursionista de Vic, entitat que arribaria a presidir, Aguilera s'estimava molt els paisatges al voltant del Santuari de Núria, que havia fotografiat des de tots els angles. L'any 2006 en Xato va comentar a altres socis de la Unió Excursionista com en Jordi o Pep Bisquert que seria una bona zona per fer-hi una cursa de muntanya. I la idea va fer arrels.

Divuit anys després de la primera edició del 2007, l'Olla de Núria arriba a la majoria d'edat convertida en una referent de les curses de muntanya. Una cursa que fa la volta a la Vall de Núria per les serralades que la rodegen, amb cims que freguen els 3000 metres. Organitzada per la Unió Excursionista de Vic amb suport de la Vall de Núria i Ferrocarrils de la Generalitat, la prova ha anat fent passes endavant mantenint sempre el compromís de respectar la natura. L'edició d'aquest any arribava amb novetats destacades en els seus recorreguts. "Aquest any volem consolidar el nou recorregut. Aquests dos últims anys hem estat molt en converses amb totes les autoritats, ja que a la part francesa la Conca de la Vall d'Eina és una zona protegida, com un parc natural. I la seva normativa diu que no hi pot haver curses a dins. Nosaltres hem fet propostes en les quals demostràvem el compromís per respectar la natura, per fer-ho sostenible. Vam presentar el projecte a una seva junta i aquesta va dir que el projecte era molt bo, però que no ens podien permetre el pas, ja que seria un precedent que obriria la porta a obrir altres àrees", explica Godayol.

La decisió de les autoritats franceses de prohibir el pas per la Reserva Natural de la Vall d’Eina, tram que unia els cims de Finestrelles i Eina, va obligar els organitzadors a empescar-se fa un any un nou recorregut de 24 km i dos mil metres de desnivell. "Va agradar a la gent i aquest any ens consolidem", explica Godayol, ja que les autoritats franceses han seguit tancant la porta. Toca reinventar-se i consolidar el recorregut per a més de 600 inscrits, xifra pensada per adaptar-se a l'escenari: massa gent podria fer mal a la natura. Un recorregut que enguany s'ha retallat una mica per culpa del mal temps.

Lluís Puigvert i Gabriela Lasalle han estat els guanyadors finals de la Valls de l’Olla en una cursa molt competida, amb fred i vent. Puigvert, de l’equip Salomon Spain, ha travessat la meta situada a l’esplanada del Santuari de Núria amb un temps final de 1 hora, 15 minuts i 34 segons i a tan sols un segon de diferència ha arribat Jan Castillo (La Sportiva Spain). La corredora barcelonina, Gabriela Lasalle (Nike Wild Trail Project), s’ha endut la victòria amb un registre d'una hora, 31 minuts i 54 segons. 

Una evolució

Mirant cap al passat, Godayol s'adona de com ha canviat tot. "La primera edició les inscripcions es feien amb fax. Anaven parlant amb tothom per fer córrer la veu que faríem una cursa a Núria. Ho fèiem com podíem i el primer any el cartell ja va ser prou bo, amb el triomf de l'Alfons Gaston i la Cristina Bes", recorda. "Ningú ens coneixia. Però hi vam posar hores i amor", afegeix. A la segona edició, l'any 2009, va guanyar un jove Kilian Jornet. "Va ser un salt de qualitat. Aquell tercer any ja hi havia molt ferro, gent de nivell com l'Agustí Roca o el Ricardo Mejia que venia de Mèxic. Vam anar buscant patrocinadors i companys de viatge. Ens vam associar amb la plataforma proseleccions catalanes i la prova no va deixar de créixer", explica l'osonenc. "Cal dedicar-hi moltes hores, ja que ho fa una entitat per amor a l'art. Portem més de 100 voluntaris que s'hi deixen l'ànima. El millor de tot plegat és veure les cares de felicitat de tothom", diu. La cursa no deixa de ser una competició moderna que reivindica valors de sempre: l'associacionisme, el voluntariat i l'excursionisme. "Coses molt catalanes", diu en Jordi, que recorda amb emoció l'edició del 2021, quan van demanar-li a Xato Anguera que fos l'encarregat de donar el tret de la sortida, un homenatge en vida "ja que ja començava a estar fotudet". Anguera va morir fa un any i se li farà un homenatge.

La cursa més vista

L'Olla de Núria ha anat evolucionant posant l'accent sempre "en cuidar la natura". Ha sabut sempre el que era important: saber fer un recorregut i una xifra de participants que no perjudiqui l'escenari", comenta Godayol, que recorda com un dels moments més màgics va ser quan l'Olla "va esdevenir la primera cursa d'aquest tipus retransmesa en directe per Televisió de Catalunya". De fet, una de les novetats d'aquest any era separar un quart d'hora la sortida de la prova femenina de la masculina, per intentar aconseguir que l'arribada dels guanyadors sigui gairebé a la vegada, per facilitar que la campiona tingui més visibilitat a la retransmissió".

Ara mateix l'Olla consta de quatre modalitats. El dissabte 20 es va disputar l’Olla Vertical, mentre que el diumenge era el torn de Valls de l’Olla, la Mitja Olla i les Olletes. La principal novetat és la Valls de l’Olla de 24 quilòmetres que substitueix la clàssica Olla de Núria després de no poder mantenir el traçat històric. Una altra de les grans novetats és l’obertura de la Mitja Olla a participants majors de 18 anys. Fins ara aquesta distància es coneixia com a Olla Júnior, amb un recorregut de 12 quilòmetres i 1.000 metres de desnivell positiu reservat a corredors joves. A partir d’aquesta edició es permetrà també la inscripció d’adults i es mantindrà sempre la prioritat per als més joves. A més, l’organització recupera la cursa Olla Vertical, que posa a prova la resistència dels participants en un recorregut de 3,78 km entre el Santuari de Núria i el cim del Puigmal, amb 986 metres de desnivell positiu. La prova Olletes completa el programa de diumenge com la modalitat més festiva per als més petits i per a les famílies.