Fotyen Tesfay aconsegueix la segona marca femenina més ràpida de tots els temps a la Marató de Barcelona
L'ugandès Abel Chelangat s'ha imposat en la categoria masculina en una prova amb rècord de participació
BarcelonaFita per recordar a la Marató de Barcelona. La corredora etíop Fotyen Tesfay Haiylu ha aconseguit la segona millor marca mundial de la història, amb un temps de 2 hores,10 minuts i 53 segons. L'atleta de 28 anys ha emocionat amb un inici de cursa explosiu en què semblava que aconseguiria ser la més ràpida de la història, ja que aprofitant el nou recorregut, més ràpid, i el bon temps, avançava segura i a bon ritme. Però en els darrers 10 quilòmetres ha afluixat i s'ha quedat a menys d'un minut de la millor marca mundial de la història, la de 2:9:56 de la kenyana Ruth Chepngetich, establerta el 2024 a Chicago. Tesfay, que és la primera vegada que competeix en una marató –fins ara feia distàncies més curtes–, s'ha imposat a la kenyana Jepkosgei Kiplimo (2:18:42) i a la també etíop Zeineba Yimer Worku (2:18.49).
Tesfay Haiylu, de 28 anys, ha volat pels carrers de Barcelona amb un inici explosiu. Durant els primers 30 quilòmetres ha marcat un ritme que feia somiar amb la possibilitat de veure com s'establia un nou rècord mundial. Com no podia ser d'una altra manera, la guanyadora ha establert un nou rècord femení de la prova fent miques l'anterior millor marca, la que va aconseguir fa un any Sharon Chelimo (2.19.33). És a dir, Tesfay Haiylu ha batut el rècord per més de 9 minuts. De fet, les tres primeres corredores han rebaixat el temps de Chelimo.
A la prova masculina, triomf d'Abel Chelangat. Amb 32 anys, ha fet un gran canvi de ritme en els darrers quilòmetres i s'ha imposat amb un temps de 2 hores 4 minuts i 59 segons. Kabirech Mosin, de Kenya, ha acabat segon, i el seu compatriota, Jonathan Samanayo Korir, ha acabat tercer, en una edició de la cursa molt condicionada pel sorprenent atac de Vincent Kipkorir, un dels atletes que havia de fer de llebre per als favorits i que ha decidit intentar guanyar amb un gran atac que no ha triomfat.
La Marató de Barcelona ha arribat aquest diumenge a la seva 48a edició en un gran estat de forma, com ho demostra el nou rècord de corredors inscrits per a la prova que han omplert els carrers de la ciutat. S'han esgotat els 32.000 dorsals disponibles d'una cursa que presentava un recorregut amb algunes novetats per, entre altres coses, millorar les marques. Les obres a la plaça Espanya han obligat els organitzadors a repensar un recorregut que, com ja és normal els últims anys, ha passat a prop d'algunes de les grans atraccions turístiques de la ciutat, cosa que atrau molts corredors estrangers, més del 50% dels inscrits, en una cursa que més enllà de les marques i que s'ha convertit en una festa popular. "Et pesa el cul, papa", es llegia en una pancarta en clau d'humor de dos joves catalans que esperaven el seu pare, que ja ha fet més de 30 maratons. A pocs metres, la Martina esperava el seu pare, que ja en porta 20, amb una pancarta amb un cor gegant. El pare, en Marc, ha sacrificat uns segons per aturar-se, fer-li un petó i fer uns metres amb ella. La marca no sempre és el més important.
Com sol passar, la Marató també ha acollit el Campionat d'Espanya de Marató. En la desena edició nacional disputada a la capital catalana han participat 310 corredors, i el madrileny Ricardo Rosado s'ha emportat el triomf després de travessar la meta en 2:13:31. La segona posició ha estat per a José Ignacio Giménez (2:14:18) i la tercera per a Cristian Martínez Alaez (2:16:19). En categoria femenina, la victòria ha estat per a la sevillana Carolina Robles, que ha aturat el crono en 2:24:58, seguida per Carolina Torres (2:32:30) i Fabia Lafuente (2:36:43).
Per intentar millorar les marques, l'organització ha disposat 35 llebres, repartides en set ritmes diferents (2:45 h, 3, 3:15 h, 3:30 h, 3:45 h, 4 i 4:30 h) per ajudar els corredors a gestionar els objectius. Aquesta edició s'ha convertit en la més multitudinària de la història de la cursa i aquest creixement sostingut la consolida com una de les cinc maratons més populars del continent europeu.