El Barça es complica la vida a la teranyina del Llevant (1-1)
València (enviat Especial)Gerard Piqué va abandonar la gespa del Ciutat de València emprenyat. Cesc Fàbregas gairebé va destrossar la banqueta d'un cop de puny. I Jordi Alba no va deixar de protestar al col·legiat Del Cerro Grande les pèrdues de temps dels jugadors del Llevant. Lluny queda aquella època en què empatar fora de casa era un bon resultat. Aquells anys de la mitjana anglesa, en què el més normal era tornar a casa amb les mans buides. Convertida en una lliga que no admet errades dels aspirants al títol, el Barça va empatar al camp del Llevant però l'ensopegada posterior de l'Atlètic li permet seguir líder amb 51 punts de 60 possibles.
Endormiscat durant el primer temps i revolucionat al final del partit, l'equip de Martino va aixecar un setge al voltant de la porteria del Llevant i va acabar frustrat cada cop que el magnífic Keylor Navas s'inventava una aturada o que una cama d'un defensa evitava el gol del triomf. El Llevant, que amb un dels pressupostos més modestos de la categoria ja va fer suar de valent un Madrid que només va guanyar amb un gol en el minut 93, va pispar dos punts d'or als blaugranes gràcies a la seva capacitat per saber patir contra equips superiors. Martino va insistir, amb encert, que no es pot plorar per les baixes de Neymar o Iniesta, ja que molts dels jugadors del Barça, tots sols, ja cobren més que tota la plantilla rival. Cesc, jugant d'interior, no va tenir una mala actuació, però, tal com li va passar a Messi, va quedar atrapat a la teranyina d'un rival que va celebrar l'empat com un triomf. A la lliga espanyola, tan desigual, els equips grans ploren els empats i els petits celebren un punt com un títol. Tot desproporcionat, exagerat.
Tan exagerat com la proposta de tots dos. Caparrós no vol atacar i Martino sí. Ara, contra un equip de Caparrós, encaixar el primer gol del partit mai és un bon negoci. És ben cert que mai és una bona notícia rebre un gol, però contra un equip que gaudeix defensant-se com aquest Llevant encara és pitjor. L'equip valencià, intentant trencar el ritme del Barça, va colpejar ràpidament, quan el grec Vyntra es va aixecar de manera imponent, entre Piqué i Cesc, per rematar de cap un servei de córner. Un cop de cap magnífic, marcant els temps i aprofitant un dels punts febles del Barça: la defensa de jugades d'estratègia. Aquest, de fet, ja és el sisè gol que rep en aquestes jugades l'equip.
El Barça es va veure obligat a fer un camí que feia pujada contra un rival amb una gran capacitat per emboscar-se i fer guerra de guerrilles. L'equip necessitava estovar la defensa valenciana, imposant un ritme constant, però el Llevant no l'hi va posar gens fàcil. L'empat, de fet, va arribar utilitzant una de les grans armes del rival: un córner de Xavi rematat de manera impecable per l'únic jugador de l'equip capacitat per lluitar a les altures contra la defensa local, Piqué. El gol de l'empat, en lloc de donar arguments a la proposta del Barça, només va servir per calmar les coses, com si els dos equips, després de donar-se dos mastegots, pactessin una treva. El Barça no va jugar amb ritme, el Llevant es va defensar aïllant Messi entre línies i, més enllà d'un xut desviat de Xavi, el primer temps va acabar sent monòton i ensopit.
Un monòleg del Barça
Pressionat per la classificació, el Barça necessitava millorar la seva actuació. I ho va fer. Si el primer temps va ser massa fred, el segon va ser correcte, però un home, tot sol, va decidir canviar el guió del partit. Keylor Navas. El porter de Costa Rica es va fer un tip de salvar gols a mesura que el Barça tancava dins d'una gàbia els valencians. Jordi Alba es va convertir en un punyal per la banda, Xavi i Cesc van fer un pas endavant i Alexis va fer de les seves: donar la cara i perdre la pilota. La feina de l'equip, de fet, va obrir esquerdes a la defensa local, i Messi, llest, les va aprofitar. Sense brillar, sense estar fresc, l'argentí es va infiltrar entre els defenses granotes però va topar amb les aturades magnífiques d'un Keylor Navas convertit en un malson per a Messi. El partit, de fet, va deixar de ser futbol per ser un joc de pilota valenciana, amb el Barça jugant i el Llevant fent de mur en què rebotava la pilota.
El partit es va convertir en una guerra de nervis, amb Martino apostant per Sergi Roberto, Tello i el jove Dongou per buscar solucions. L'actitud del Barça va ser pròpia d'un equip que és a un sol gol de classificar-se per a la final de la Champions: nervis, intensitat, desesperació per un servei de cantonada en contra. Al final, l'equip s'estirava els cabells quan veia que Keylor Navas i un Juanfran crescut esdevenien l'últim baluard local. Cansada per intentar tapar els forats, la defensa valenciana anava camí del desastre malgrat que Caparrós volia trobar oxigen amb contres. Però la pressió blaugrana, angoixant, sempre va acabar amb una aturada de Keylor Navas. I el Barça, amb 51 punts de 60 possibles, va marxar emprenyat, pensant-se que perdia més del que al final va perdre. Així és aquesta lliga d'excessos.