L'Arsenal deixa el Barça amb un pam de nas a la final de la Champions

Enviat especial a LisboaCanvi de guàrdia al regnat del futbol europeu. Només en els guions dels més pessimistes es podia preveure que el Barça, que s'havia plantat a la final de la Champions a còpia de golejades, podria caure contra l'Arsenal (1-0), un conjunt que des del 2007 no sabia què era disputar un duel decisiu per lluitar pel títol. El Barça de les quatre Pilotes d'Or d'Alexia i Aitana i vigent campió de les últimes dues Champions es va veure sorprès a Lisboa per un equip desacomplexat que va saber jugar molt bé les seves armes i va deixar amb un pam de nas les blaugranes. El Barça va atacar més, però l'Arsenal va mossegar millor. Desfeta dolorosa per als més de 15.000 aficionats que van tenyir Lisboa de blaugrana i van acompanyar l'equip a un estadi José Alvalade que va viure una inesperada festa londinenca.

Els últims compassos de la final van ser dolorosos, amb les blaugranes atacant a la desesperada, frustrades després de l'1-0 que Stina Blackstenius va marcar a quinze minuts per a la conclusió del temps reglamentari. De fet, la manca de precisió en els metres finals va penalitzar el conjunt de Pere Romeu. La primera part de les blaugranes va ser molt fluixa i, tot i que a la represa van sortir decidides a buscar els gols, sense sort. Renée Slegers, la prometedora tècnica de l'Arsenal, va guanyar la partida a l'entrenador català. L'entrada decisiva de Blackstenius, un pulmó, va reactivar les angleses, que van saber sortir de la cova quan més les exigia el Barça i castigar-les amb el gol de la sueca en una jugada que havia nascut en un córner cuinat al contraatac. Les blaugranes ho van intentar fins al final, però aquest equip està acostumat a dominar, no a l'èpica.

Va ser una final molt igualada. Va començar amb uns primers minuts de tempteig entre els dos equips, amb l'Arsenal intentant demostrar per què s'havia plantat a la final i mirant de discutir la possessió al Barça. La igualtat dels primers minuts semblava ensenyar que els dos equips tenien molt potencial ofensiu, però que les gunners eren un conjunt més tou en defensa; era només un dibuix enganyós. I, de fet, el primer ensurt seriós del partit ja el van donar les londinenques. Irene Paredes, amb un refús defectuós al primer pal, va desviar la pilota a gol. Mentre la central donava cops de puny a la gespa i es lamentava per la seva errada, la revisió del VAR tornaria les taules al marcador. Kelly, que és qui havia fet la centrada, estava en fora de joc.

Malgrat no alterar el resultat, l'acció va desembocar la rauxa de l'Arsenal, que ja va demostrar en la tornada de les semifinals, amb una golejada contra el Lió, que són un equip volcànic. Els minuts següents van ser de patiment per al Barça, que va aguantar les envestides rivals gràcies a una gran aturada de Cata Coll a un xut des de la mitja lluna de Frida Maanum i una rematada de Kim Little, que va rebutjar la defensa. Mentre les gunners s'agegantaven, el Barça trobava a faltar continuïtat en el seu joc. Aitana era la més inspirada de les de Romeu, però tota sola no podia fer res. Amb Pina més pendent de les vigilàncies defensives que de poder atacar, les blaugranes no aconseguien connectar ni amb Graham-Hansen ni amb Pajor, que vivia la seva batalla particular amb les centrals.

Tot i no afinar entre els tres pals, el Barça va aconseguir acabar el primer temps amenaçant, tot i que la maquinària blaugrana no acabava de rutllar i faltava precisió en els últims metres. Es va arribar al descans amb molts deures per fer al conjunt de Romeu. A la represa, les catalanes van sortir decidides a mossegar. La primera a buscar porteria va ser Pina. Primer, amb un xut llunyà a la sortida d'un córner. Segon, quan després d'una mitja volta deliciosa d'Aitana, la davantera de Montcada va connectar una rematada que Fox va desviar al travesser.

Fins i tot Ona Batlle va provar-ho, amb un parell de xuts potents des de la frontal.La segona part va néixer amb un setge blaugrana que acabaria sense premi. Després de les oportunitats de Pina i Ona, arribaria una rematada d'Aitana que desviaria Van Domselaar a córner. El domini era clarament blaugrana i Alexia començava a acaronar la pilota a la mitja punta i abastia les seves companyes perquè enfilessin cap a porteria. Romeu va moure la banqueta: Salma entrava per Pina. Traient la de Montcada deixava l'equip sense la màxima golejadora de la competició (10 gols) i Salma tampoc va aportar la sacsejada necessària. Pajor seria qui tindria ocasió d'encetar la llauna, però va ser lenta en una rematada a boca de canó.

L'Arsenal s'avança en el marcador

Els minuts passaven i la igualtat al marcador continuava inamovible mentre els nervis començaven a apoderar-se de l'afició perquè l'Arsenal va començar a treure el cap de la cova i Blackstenius, energia nova per a les angleses, va fer tornar a vestir d'heroïna Cata Coll, que li va desviar la rematada amb una aturada amb el peu. La resposta va ser immediata, amb una rematada amb el cap de Pajor que va fregar el travesser. La clatellada arribaria immediatament després, amb un gol de Blackstenius, elegida MVP del partit, nascut a partir d'un córner i d'una passada entre línes de Mead, que també havia entrat de la banqueta. Calia remar contra un guió gens habitual: un marcador en contra a 15 minuts per al final, i calia fer-ho sense Mapi, lesionada. L'èpica no va arribar. Les blaugranes, que van atendre amb esportivitat l'entrega del trofeu a l'Arsenal, ja no són les reines d'Europa.