L'estiu més complicat del Barça femení

BarcelonaEl Barça comença dissabte al Johan Cruyff contra l'Alhama CF (20 h, DAZN) la defensa del títol de la Lliga F, un trofeu que guanya de forma ininterrompuda des del curs 2019-20. El gran repte, com ja ha sigut habitual des de l'últim lustre, és la consecució de la Champions, que es va escapar l'última campanya en una final que va coronar l'Arsenal de Renée Slegers. Aquell partit va ensenyar algunes de les principals costures del Barça de Pere Romeu, tècnic que busca refer el rumb guanyador de l'equip a Europa després de l'estiu més complicat dels últims temps. L'equip només s'ha reforçat amb dues peces noves: la central Laia Aleixandri, que ha acabat contracte amb el City, i el retorn de la lateral Lucía Corrales, que havia estat cedida al Sevilla.

El pla de retallades aplicat per la junta directiva de Joan Laporta afecta també la plantilla de Romeu. Malgrat que el percentatge majoritari (i amb diferència) dels salaris esportius que mantenen excedit el fair play financer de l'entitat correspon al primer equip de futbol, els costos dels altres equips professionals del club hi impacten. Això explica sortides no desitjades pel cos tècnic com la de Fridolina Rolfö. En canvi, només han arribat Aleixandri i Corrales, a qui se li farà fitxa del primer equip tal com ha confirmat l'ARA. També a Sydney Schertenleib, una de les sensacions del curs passat. Alba Caño –que es queda cedida fins al desembre–, després de fitxar pel Boston Legacy, i les noves promeses que piquen a la porta, Clara Serrajordi, Aïcha Camara i Emilia Szymczak, mantindran fitxa del filial.

En canvi, no s'ha completat el retorn d'altres jugadores com és el cas de Martina Fernández, traspassada a l'Everton després de jugar-hi cedida. Tampoc vestirà de blaugrana Giulia Dragoni, que seguirà cedida un curs més al Roma. L'estiu d'austeritat ha contrastat amb el del curs passat, en què es va desemborsar els 500.000 euros de la clàusula de rescissió per fitxar la golejadora Ewa Pajor, a qui encara se li segueix resistint la Champions. També va arribar Kika Nazareth, la davantera més prometedora del futbol portuguès i de qui s'espera que tingui un rol més protagonista, com és el cas de Vicky López. Mentre que Pajor va arribar per omplir el buit que havia deixat Asisat Oshoala, Kika ho va fer per suplir la marxa de Mariona Caldentey, vigent campiona de la Champions amb l'Arsenal. En l'actual plantilla, seran les joves les que hauran de donar descans als principals puntals de l'equip.

No es descarten més sortides doloroses

Un bon pessic del pressupost també depenia de guanyar la Champions. Una de les persones visiblement més emocionades després de la derrota a la final va ser Laporta. Encara en calent, va traslladar al cos tècnic i a les jugadores que el club faria el possible perquè la temporada vinent el Barça tornés a competir pel títol europeu. La realitat, però, és que les blaugranes han viscut un dels estius més complicats en tots els àmbits.

Algunes jugadores clau acaben contracte l’estiu vinent. Clàudia Pina i Cata Coll, tal com va explicar l’Sport i pot confirmar aquest diari, ja estan renovades. Però per darrere ve feina. S’haurà d’estudiar una nova proposta de contracte per Mapi León, Ona Batlle, Salma Paralluelo, Graham Hansen, Corrales i el mateix Romeu. A mesos de poder negociar amb altres clubs i marxar de franc, el club no es tancava a vendes doloroses aquest estiu en els dies que queden de mercat. I tampoc les pot descartar de cara a l’hivern.

L’interès del Lió per Mapi és una realitat des de fa mesos, club on va recalar Ingrid Engen. Una altra baixa a la defensa culer és la de Jana Fernández, per voluntat pròpia i que va marxar al London City Lionesses atreta per la proposta esportiva. Algunes de les jugadores a renovar consideren que el seu nivell i la seva jerarquia ha incrementat des de l’últim contracte signat i esperen un esforç per part del club. Un esforç que, avui dia, no és possible fer.

Tot i tenir assumit que és possible que el club es vegi obligat a desfer-se de peces importants, es treballa en incorporacions més de futur que de present. Tot i que, avui dia, de moment, no hi ha múscul econòmic suficient. El marge que es tingui al mercat d’hivern, i en part també d'aquí a un any, dependrà de quants diners s’han destinat a les renovacions. D’altra banda, el club sí que estava disposat a fer un esforç important per incorporar la mexicana Maga Ovalle. Aquests últims dies, però, es va convertir en el fitxatge més car de la història del futbol femení al signar per l’Orlando Pride per prop d’1,3 milions d’euros. Alexia Putellas i Aitana Bonmatí volen un Barça competitiu per seguir defensant els colors que estimen.

La solució passa per les jugadores de la casa

Romeu haurà d'apostar per les peces de La Masia. Ja se'n va endur algunes a la gira a Mèxic. S’espera que tinguin protagonisme la lateral Aïcha Cámara, les migcampistes Caño, Serrajordi i Szymczak, així com la defensora Corrales. Destaca especialment Schertenleib. La migcampista, que a la selecció suïssa també ha jugat a la davantera, és un dels grans projectes del club. “Té potencial per ser de les millors del món, però la competència al mig del camp és ferotge”, apunten des de Can Barça. Schertenleib també té pendent la gestió emocional d'adquirir protagonisme en grans cites amb el primer equip.

Els salaris del femení formen part de la massa salarial no inscriptible que, de moment, computa en el famós fair play financer. És una gran pedra a la sabata que influeix en la inscripció de jugadors a la Lliga masculina.Pertany a la bossa en què també hi ha les seccions, el futbol base i el gruix del cos tècnic del masculí, on hi ha membres de l'equip de Flick que cobren més d'un milió d'euros (quantitat, per exemple, que demanava Alexia Putellas per renovar fa dues temporades). En total, tota aquesta bossa salarial està pressupostada aquest any en 95 milions, segons va dir Xavier O'Callaghan, director d'esports professionals del Barça, en una compareixença recent.

D'aquesta quantitat, el femení, pel que fa a salaris –després hi ha la despesa operativa, que no es comptabilitza en aquesta carpeta–, té aquest any 13,75 milions per gastar, un pressupost inferior al del Lió o del gruix d'equips capdavanters de la Premier. Dels 95 milions esmentats, 32 van a parar a futbol base i al cos tècnic del primer equip. I 28,75 al bàsquet, que tampoc ha estat exempt de tisorades. Com que el cos tècnic de Flick computa en aquesta mateixa parcel·la salarial que repercuteix directament en el fair play, això condiciona el pressupost tant del femení com de la resta d'equips professionals de l'entitat.

De fet, l'últim aval de 7 milions d'euros que va haver de posar la directiva per desbloquejar les inscripcions de Joan Garcia i Rashford va ser per corregir una desviació del cos tècnic del primer equip, principalment, i una petita part, corresponent a l'handbol, mentre que el femení i el bàsquet compleixen el pressupost. Malgrat les retallades, des del club es confia en poder competir amb l'Arsenal, el Chelsea i el Lió a la Champions. A la Lliga F, el Reial Madrid s'ha reforçat bé i continua fent passos endavant, però es considera que encara està un esglaó per sota.